Marc Muniesa · Defensa del Girona FC

«A Girona he tornat a veure el sol; jugar a Primera a casa és un privilegi»

Format al Barça des dels 10 anys, després d'arribar-hi des de la PB Lloret, Marc Muniesa ha tornat a casa, al Girona, aquest estiu a la recerca dels minuts que no tenia a l'Stoke. Amb 25 anys, acabat de casar, i amb un fill de 14 mesos, afirma que la seva arribada a Montilivi «ha sigut el millor regal de noces per a mi i per a la meva família»

01.09.2017 | 07:09
«A Girona he tornat a veure el sol; jugar a Primera a casa és un privilegi»

A l'Stoke City, darrerament, jugava poc. Al Girona, en canvi, és titular des del primer dia. Això és arribar i moldre?

Estic molt content. Era el que esperava, arribar i poder jugar, tornar a tenir minuts. El míster, des que soc a Girona, ha confiat en mi. Vaig jugar a Reus, contra el City, i també davant de l'Atlètic i el Màlaga. Em sembla que en tres setmanes he jugat quatre partits. És clar que em quedo amb els de lliga, que són els més importants. Fixi's, ja tenim quatre puntets. Vaig voler venir al Girona per estar a prop de la família i dels amics. I per jugar, jugar i jugar. De moment m'està sortint bé.

Quina importància té haver aconseguit la primera victòria tot just en la segona jornada?

Molta. Haver aconseguit aquests quatre punts abans de la primera aturada és molt important. Per als jugadors que potser no tenen tanta experiència a Primera, per als nous que hem arribat i ens estem fent un lloc, per al míster, per a tota la gent que hi ha posada en el projecte... I també perquè l'afició veu de seguida que l'equip respon davant del repte que té a davant.

Quan es va començar a gestar el seu fitxatge?

Un mes abans que el Girona pugés ja vaig començar a moure alguna cosa. Estava a l'espera de l'ascens. I un cop es va confirmar, vam fer tot el possible per venir. Vaig viure aquelles setmanes pràcticament com un aficionat més. Els anys anteriors, també, però més perquè em feia il·lusió que pugés un equip català, o com a gironí, que no pas perquè tingués la sensació que podia venir. Aquest estiu, en canvi, sí. Ens vam posar en contacte i hi havia aquesta voluntat. Vam trigar una mica perquè l'Stoke no ho va posar fàcil, però al final soc aquí, que és on volia ser.

De petit, quan començava a la PB Lloret, seguia el Girona?

El seguia, hi he jugat molts cops en categories de base. Jugant a la PB Lloret, tot i que el club devia estar a Tercera, per mi el Girona eren paraules majors. Després, amb 10 anys, ja vaig marxar al Barça i a partir d'aquell moment la rivalitat ja era més amb el Cornellà, el Damm, l'Espanyol... els equips de la zona de Barcelona. Sempre que venia a jugar a Torres de Palau estava una mica més motivat perquè estava al costat de casa, els amics i la família em venien a veure...

Recorda els partits que havia jugat a Montilivi?

Amb el Barça B, un o dos partits, a Segona divisió A. (La temporada 2010/11 el filial va guanyar 0-2 a Montilivi amb el central de Lloret de titular. Un any després Girona i Barça B van empatar 1-1, també amb el defensa a l'onze inicial blaugrana).

Després de quatre anys a Anglaterra, a Girona ha tornat a veure el sol?

Sí, en tots els aspectes, tant en el sentit real com en el figurat. El clima i el menjar d'aquí no tenen res a veure. La veritat és que és un privilegi poder ser aquí. Acabar els entrenaments o els partits i estar a casa, amb els amics, poder anar a la piscina, o a la platja, estar amb la família... és que tot plegat és un privilegi. I a més a més jo el que volia era jugar, i ho estic fent. Però això és molt llarg, hi ha molts jugadors a l'equip, i si et despistes qualsevol jugador et pot prendre el lloc. Tothom s'entrena a gran nivell i per això hem començat la temporada com ho hem fet.

Viu a Lloret o a Girona?

De moment estem entre Lloret i Santa Coloma de Farners, que és d'on són els nostres pares, els meus i els de la meva parella. Però estem buscant pis o casa a Girona.

Quines diferències hi ha entre la Premier i La Lliga? La manera d'arbitrar n'és una, de clau?

L'arbitratge és molt més permissiu a Anglaterra. Allà es deixa més el contacte. Però els àrbitres també són més respectuosos, et permeten parlar amb ells. En aquestes dues jornades que he viscut ara a La Lliga ja me n'he adonat. L'altre dia amb el Màlaga vaig veure una targeta groga per una entrada a Recio. Vaig voler anar a parlar amb l'àrbitre i de seguida em va quedar clar que no en tenia cap ganes. M'hi ha d'acostumar. A La Lliga em permetran ser menys contundent de com ho era a Anglaterra. Pel tema de joc, tàcticament i tècnicament no són tan bons com aquí, però la Premier té una competititivat, una màgia veient tot els estadis plens, que per a mi la fan la millor lliga. Els millors jugadors i els millors clubs són aquí, però la Premier és una competició espectacular que s'ha de viure. Amb l'Stoke omplíem tots els partits a casa. I a fora ens veníen a seguir 3.o00 o 4.000 aficionats cada setmana. La ciutat i els seus pobles del voltant sumen uns 200.000 habitants, i allà el futbol es viu molt, amb passió, però també amb respecte. Aquí potser la gent opina més, tothom hi vol dir la seva.

Podia passar desapercebut?

A Girona sí, allà em reconeixien pel carrer, però jo vivia als afores i tampoc tenia cap problema.

Coneixia Pere Pons, Granell i Eloi, els altres gironins del vestidor del Girona?

Els coneixia de veure'ls per la televisió. Quan van pujar hi vaig coincidir en una entrevista que ens van fer a Catalunya Ràdio, vam estar parlant una mica, perquè no els coneixia personalment. La veritat és que m'han sorprès. Tant l'Àlex com en Pere, que estan jugant a un nivell excepcional, com l'Eloi, que demostra en els entrenaments que té gana i qualitat, i que vol jugar a Primera Divisió. Soc feliç de compartir vestidor amb ells, que hi hagi gironins, i també catalans com l'Aday, Planas... Hi ha un bon grup.

Pons, Granell i Eloi demostren que hi ha moltes maneres d'arribar a l'elit?

Jo els admiro. Han demostrat que jugadors que han passat per totes les categories poden arribar a jugar a Primera Divisió amb el club que estimen i on han estat pràcticament tota la vida. I un cop han arribat a l'elit, estan rendint a un gran nivell. És d'admirar.

A l'estiu l'havien situat també en l'òrbita del Betis i de l'Espanyol, entre d'altres clubs. Tornar a casa va ser el factor diferencial per decidir-se?

Sí, la meva prioritat era tornar a Girona. Hi havia d'altres clubs però des del principi, com li deia abans, volia apostar per aquest projecte. El Girona és un club molt humil, que està creixent molt ràpid. I si la cosa va bé, seguirem anant encara a més.

Què queda i en què ha canviat aquell noi de 17 anys que el 2009 debutava a Primera amb el Barça en un partit contra l'Osasuna?

En queda l'experiència, els anys viscuts entre el primer i el segon equip del Barça. Els quatre anys entre els 17 i els 21 van ser un aprenentatge express. Era un màster entrenar cada dia amb els millors jugadors del món. Amb en Pep, en Tito, en Luis Enrique. Era un somni. Estaves entrenant i competint amb els millors, i això em va acabar donant l'oportunitat d'anar a Anglaterra, a una de les millors lligues del món. Un futbol completament diferent que em va servir per aprendre que no tot és jugar a futbol.

I que no tot és jugar al Barça?

Sí, també, no tot és jugar al Barça, però jo ho deia més perquè no tot és jugar tan maco com ho fèiem allà. Estàs acostumat a guanyar i després passes a un equip on ho fas potser un cop al mes. És difícil d'assumir. Després no jugues des de darrere, tot és diferent, tot i que et serveix per guanyar en d'altres aspectes, com el físic o el joc directe.

Havent debutat al Barça i veient que entrava a la convocatòria de la final de la Lliga de Campions de Roma, va pensar que podria triomfar al Camp Nou?

En aquell moment, amb 17 anys, no sabia ni on estava. Vaig debutar, ho vaig gaudir amb la meva família, i després estar a la banqueta a la final de Champions de Roma també va ser una gran experiència. Per unes circumstàncies o unes altres vaig estar a continuació més anys al Barça B, vaig tornar al primer equip, i al final una lesió al genoll em va fer tornar al filial i, més tard, vaig acabar sortint del club. Anar a Anglaterra em va permetre conèixer una altra cultura, un altre país. Marxar de casa sol amb la meva parella em va fer crèixer molt ràpid. Ens vam haver de buscar la vida. No parlava bé l'anglès i al principi estava tot el dia amb un company d'Hondures perquè amb tots els altres m'hi havia de relacionar en anglès. És com un estudiant que va fer un Erasmus.

Parlant d'estudis, vostè està fent-ne algun?

Fins ara estudiava a la UOC Administració i Direcció d'Empreses (ADE), però com que no sabia què passaria amb el meu futur aquest curs vaig decidir no matricular-me. Ho he deixat aturat perquè aquesta temporada és molt important per a mi i he d'estar centrat en el futbol. Vull tornar a sentir-me important en el futbol, que és el que he perdut potser una mica allà a Anglaterra. No vaig tenir continuïtat. Per això aquest any he d'estar bé.

Té ganes de jugar contra el Barça el 23 de setembre?

Sí, sí que en tinc ganes. Però també tinc ganes de jugar. De jugar. D'anar a Bilbao, d'enfrontar-me al Sevilla, que després anem a Leganés. Trobava a faltar jugar. I aquí ho estic fent. Sí que serà especial enfrontar-me al Barça, com també el dia que juguem amb el Madrid. Contra els grans clubs tothom hi vol jugar.

A què pot aspirar el Girona aquesta temporada?

Potser en aquests dos primers partits ningú hauria apostat per nosaltres i hem tret quatre punts. El dia de l'Atlètic va ser un toc d'atenció per a nosaltres, vam aprendre que a Primera qualsevol mínima renda te la poden capgirar en un moment. No et pots relaxar mai. Hem d'anar partit a partit. Potser ara venen l'Athletic i el Sevilla, els perdem tots dos, i ens veiem de cop a baix. És prematur dir alguna cosa. Serà llarg. Hi haurà èpoques en què patirem, però això també ho passaran molts equips. El més important és salvar-nos aviat per jugar amb confiança i tranquil·litat.

La clau és a Montilivi?

Sí, fer-te fort a casa és important. Hauríem de fer una mica com el Burnley l'any passat a la Premier. Van guanyar 10 o 11 partits a casa i en canvi a fora els costava més. Però sent sòlids a casa ja van assegurar 30-33 punts que després, per poc que sumis a fora, et poden acabar donant l'objectiu de la permanència.

Què li sembla el famós sistema de Machín amb els tres centrals i els dos carrilers?

A l'Stoke, en els vuit o deu partits que vaig disputar la temporada passada, ja el vam fer servir aquest sistema, amb 3-5-2, tot i que els aspectes del joc són diferents. Ell busca més, quan tenim la pilota i estem pressionats, jugar directe a la picada dels interiors i del davanter, i de moment ens està sortint perfecte. Falta que els jugadors ens acabem de conèixer.

A Bojan se l'havia relacionat amb el Girona i ara apunta al Las Palmas. El veurem a LaLliga?

Cada dia hi parlo, tenim un grup de whatsapp amb ell i Joselu des que estàvem a l'Stoke. Ara només hi queda ell allà. Penso que també acabarà marxant. Tenia ganes de venir aquí a Girona, estar a prop de casa i jugar, però no sé què va acabar passant. Queda un dia. Veurem on acaba. Si vingués aquí seria molt bo per a mi i per al club.

Muniesa és un cognom menys albanès que el del seu amic Ivan Balliu?

(Riu). Ell ha anat allà perquè hi ha molts Balliu a Albània, tot i que no hi té parents. Diu que en un parell de dies tots parlaran català!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema