Tenia 26 anys quan, ara fa una dècada, Gorka Iraizoz debutava amb la samarreta del primer equip de l'Athletic en partit oficial. Era l'agost del 2007, al vell San Mamés i contra l'Osasuna. El resultat, un 0-0 que no deixaria massa satisfet ningú, però potser sí el porter navarrès: s'estrenava amb el seu nou equip, enfrontant-se al club de la seva ciutat natal i aguantant el zero a la porteria. Aquell era el primer pas d'un camí que es plantava al seu final aquest mateix estiu, però que s'havia allargat moltíssim en el temps. Tant, que Iraizoz va estar-se deu temporades a Bilbao, disputant 392 partits oficials entre totes les competicions i erigint-se en una icona al club i a la ciutat. L'estima va ser recíproca, fins al punt de considerar l'entitat com la seva pròpia família. Tantes sensacions tornen a aflorar aquesta setmana. Una setmana «estranya», com ell s'afanyava a reconèixer ahir, a Riudarenes i després d'un entrenament amb el Girona. Aquest diumenge li tocarà viure un dels partits més especials i alhora estrambòtics de la seva carrera. Als seus 36 anys, i amb gairebé tot fet en el futbol, tornarà a visitar San Mamés. Guanyar, tot i que sigui contra els seus vells amics, és l'únic objectiu.

«És una setmana diferent, un partit especial. Però quan comenci a rodar la pilota, tot tornarà a la normalitat i serà futbol». Futbol, sí, però tot el que envoltarà l'Athletic-Girona de diumenge tindrà un munt de connotacions més per a Iraizoz. No se n'amagava gens ni mica ahir, quan va recordar la seva extensa etapa a Bilbao. «Hi ha haurà moltíssimes emocions per a mi, per als meus i suposo que també per a l'afició local. Sempre he dit que l'Athletic és la meva família i ara, per motius professionals, em toca enfrontar-me a ells». Ho veu com una situació «estranya», això deia ahir, perquè ha estat «molt de temps» al club basc fins que les «circumstàncies» l'han dut a afrontar una «nova oportunitat» a Montilivi amb «altres objectius». Deia tenir «bons records» de tota aquesta última dècada i que l'Athletic li ha permès «créixer» a part de fer «molts amics» al llarg d'aquesta etapa.

Avisava, també, dels perills que es trobaran els gironins: «El seu joc és molt fort, amb un ritme alt i un grapat de pilotes centrades. És un equip amb grans rematadors i una bona segona línia. Són perillosos, ho han demostrat cada any». També, ferma declaració d'intencions sobre el resultat: «No signo l'empat. No ho he fet mai i tampoc ho faré ara. Estem en una bona dinàmica i guanyar a San Mamés suposaria un cop d'autoestima molt gran per seguir creixent com hem fet fins ara». Comparava, igualment, l'estil de club que té l'Athletic amb el que s'ha trobat a Girona. «Salvant les distàncies, em sento aquí tan còmode com ho vaig estar allà durant tants anys. Però encara tinc moltes coses per descobrir, per aprendre i també oferir».

Va tenir temps d'elogiar Kepa Arrizabalaga, el jove porter que l'ha rellevat sota pals al conjunt basc. «Serà un retrobament bonic. Amb ell vaig viure moltes experiències la temporada passada, com ho és la transicó a la porteria. Em sento molt orgullós d'ell, de tot el que està fent. Crec que soc un privilegiat per com s'ha deixat ajudar per part meva, quan no sol ser gens fàcil en situacions així», valorava. I va mostrar un somriure d'orella a orella quan se li va preguntar per Aritz Aduriz, davanter de l'Athletic i qui feia ben poc s'havia hagut de retirar de l'entrenament per una lesió a l'esquena: «Encara estem a dimarts, és molt aviat! Si no juga, en posaran a un altre que tindrà el mateix potencial. Això passa a tots els equips, tret de Messi i Cristiano Ronaldo, que són els únics que realment marquen la diferència».