Una cosa ha quedat clara: el Girona ha entrat amb bon peu a la Primera Divisió. Si hi havia algun dubte, si la pretemporada havia instal·lat cert neguit entre l'aficionat, tothom ha pogut comprovar que contra l'Atlètic i el Màlaga, l'equip ha estat capaç de respondre i fins i tot superar les expectatives inicials. Una victòria i un empat, a banda d'un futbol solvent i a vegades fins i tot espectacular, serveixen per confirmar que al conjunt blanc-i-vermell no l'espanta aquest repte. Això sí, la prova ha estat superada a Montilivi. Veure com es rendirà a fora és, ara mateix, una veritable incògnita. Tot just el diumenge, el Girona s'estrenarà a domicili a la màxima categoria. Serà el seu primer partit lluny de casa a l'elit. L'objectiu és evident: tornar amb algun punt i si pot ser amb tres, millor. En cas de ser així, l'excel·lent dinàmica que el Girona de Pablo Machín ha recol·lectat durant aquestes temporades tindrà continuïtat. Perquè els números a fora de l'equip amb el sorià a la banqueta són, simplement, per treure's el barret.

Des del març del 2014 fins a dia d'avui, han passat tres anys i mig. Temps suficients perquè amb Machín, els gironins hagin disputat fins a 69 partits oficials de Lliga a domicili, i un de més corresponent a una eliminatòria de play-off d'ascens. En total, 70 desplaçaments. El rendiment que se n'ha tret de tots aquests duels és més que positiu, amb més bons resultats que no pas dolents. Per començar, perquè hi ha més victòries que no pas empats o derrotes. De 70 partits, el Girona n'ha guanyat 32, gairebé la meitat. O el que és el mateix: el 46 per cent. Ha estat capaç d'arreplegar 15 empats i de derrotes, n'ha col·leccionat 23. En total, ha sumat 108 punts a fora, comptant els duels de Lliga i no pas el de promoció, on no hi havia punts en joc.

Anem a pams. En les 13 primeres jornades que va asseure's a la banqueta al tram final del curs 2013/14, Machín va viure fins a 6 desplaçaments amb el Girona. Va ser capaç de guanyar-ne un terç (Tenerife i Ponferradina); en va perdre 3 i va esgarrapar un empat. Els 7 punts de 18 van donar un cop de mà a una permanència miraculosa.

L'any següent (14/15), l'equip va protagonitzar la millor ratxa a fora que se li recorda. Es va convertir en el millor visitant de la Segona Divisió A, gràcies als 42 punts que va fer lluny de Montilivi. Va acumular fins a 13 triomfs i 3 empats, i només va lamentar 5 ensopegades. Un balanç més que notable, arrodoinit pels 31 gols a favor i els 20 en contra que va comptabilitzar.

Tampoc van estar gens malaments els guarismes que s'aconseguirien la temporada següent (15/16). Es van sumar menys punts, 31, però suficients per acabar l'any com el tercer millor visitant de tota la categoria, només superats pel Còrdova i l'Alabès. El balanç, més positiu que no pas negatiu, amb 8 victòries, 7 empats i 6 derrotes. Un cop més, també més gols anotats (31) que no pas encaixats (20).

Com no podia ser d'una altra manera, un curs més tard (16/17), va passar tres quarts del mateix. Això sí, sense tants punts, però de nou sent un equip solvent a fora. El Girona de l'ascens va ser el segon millor a domicili de la lliga, per darrere del líder, el Llevant. Això sí, aquest cop va perdre més partits (9) que no pas en va guanyar (8), a banda de 4 igualades. Tot això, amanit amb 26 gols a favor i 25 en contra.

Toca veure si ara, començant per l'exigent San Mamés, els bons números a fora del Girona de Machín continuen. I si a Primera s'és capaç de mantenir l'excel·lent ratxa de resultats oferta a Segona A.