És difícil que David Cañas tingui un no per resposta, si d'explicar quatre batalletes es tracta. Li encanta xerrar. S'hi posa bé quan se li proposa rememorar la seva etapa al Girona, quan era futbolista; també els seus primers passos, al Sevilla. Avui juguen tots dos equips i ho fan en un partit de Primera. Al mateix Montilivi on Cañas va jugar del 2008 al 2010. Un camp que s'ha transformat i un club, el blanc-i-vermell, que també ha crescut. Són molts els canvis que ha patit l'entitat des que l'andalús va marxar-ne per la porta del darrere, sense fer gaire soroll. Ell guarda un bon record de la ciutat, que el va acollir amb els braços oberts i on va fer un munt d'amics. No tanta simpatia li té a la directiva de llavors, presidida per Josep Gusó. I pel Sevilla, el seu Sevilla, no pot tenir altra cosa que bones paraules i grans records.

Als 39 anys i després de penjar les botes, Cañas porta una escola de futbol. A més, és entrenador personal en una acadèmica que prepara els opositors per entrar als cossos de seguretat de l'Estat. «Tinc un soci meu que és sargent de la Guàrdia Civil. Ell porta el tema teòric i jo el físic. És bastant entretingut», explica. A més, segueix vinculat al Sevilla. «Jugo amb l'equip de veterans i els dono un cop de mà de tant en tant si veig que hi ha alguna jove promesa que destaca. Ells ho tenen bastant ben organitzat tot plegat, però si puc els ajudo». Al camp, es reuneix amb Campaña, Antoñito, Bodipo o Marchena, entre d'altres. «Ens hem ajuntat una bona fornada i ens ho passem prou bé. Juguem partits benèfics i d'altres que ens prepara el club».

Tot i tenir l'agenda prou plena, és capaç de treure temps per mirar com li van les coses al Girona. Ho ha fet durant tots aquests anys, des que l'estiu del 2010 va marxar rumb a Ceuta. « L'he anat seguint i he vist com li ha passat de tot a Segona. Aquests últims temps s'ha gaudit i ja era hora. Encara mantinc el contacte amb algun antic company, com en Jorquera. I vaig fer bastants amics a la ciutat». És més, revela que «quan em vaig retirar vaig estar a punt d'anar a viure a Girona», però finalment per una cosa o una altra va decidir que el millor era quedar-se a Sevilla. «Em va agradar molt l'experiència. La ciutat em va enamorar. Esportivament va ser una aventura prou bona, tot i que vam patir al camp i també a fora amb els impagaments. Ara és glòria beneïda el que estan vivint, no com abans», diu.

Tot i aquestes bones paraules, Cañas no vol enganyar ningú i avui té clar amb qui anirà. «Prefereixo que guanyi el Sevilla. El cor el puc tenir dividit per la ciutat, però no pel club. Em van tractar molt bé, però la meva manera de sortir no va ser prou clara. La simpatia amb aquella directiva es va acabar llavors». Del Girona actual, diu que no el «sorprèn gens» veure'l a Primera i considera que està fent «un molt bon paper» a la màxima categoria. «És un equip humil que demostra que, si se'l vol guanyar, s'ha de córrer moltíssim. Espero que se salvin. S'ho mereixen tot».