Que el Sevilla és superior al Girona és una realitat. Ahir ho va deixar clar en un partit en què va jugar durant força minuts amb una marxa menys i, quan va prémer una mica l´accelerador al principi de la segona part, Muriel va marcar el gol que va acabar sent decisiu perquè els andalusos s´enduguessin els tres punts. Una diana que va arribar just després que Mojica fes un misto a l´hora de rematar en posició franca per haver fet l´1-0. La derrota, però, deixa una sensació molt amarga sobretot perquè arran del 0-1, el Girona va mostrar la seva millor versió i va tenir prou ocasions com per empatar. Sobretot una de Pere Pons i el penal -molt dubtós, tot sigui dit- de Vázquez a Kayode, que Granell va enviar al travesser al minut 90 del partit. La decepció entre els blanc-i-vermells va ser sentida bàsicament perquè s´esfumava la possibilitat d´esgarrapar un punt davant un equip de Champions. Les sensacions, com a San Mamés, no són dolentes, però la pilota no entra i la setmana fa pujada amb el desplaçament a Leganés i la visita del Barça.
I al quart dia Machín es va decidir a retocar una mica l'equip. Segurament més per l'exigent calendari que té el Girona per davant que no pas pel rendiment dels jugadors, el tècnic sorià va apostar per introduir dos canvis respecte a l'onze tipus de les primeres jornades. Els escollits van ser Juanpe i Mojica i els sacrificats Alcalá i Maffeo. El Girona tornava a un Montilivi que en les dues primeres jornades havia estat l'escenari de dues grans festes blanc-i-vermelles: la del debut a Primera i la de la primera victòria. Les sensacions havien estat, com els resultats, bones, i l'objectiu era repetir-ho. No seria gens fàcil. La qualitat dels jugadors del Sevilla, per molt que Berizzo hagués deixat a terres andaluses uns quants titulars, està fora de dubte i tampoc el fet d'haver jugat a Liverpool dijous passat a la Lliga de Campions va minvar el seu potencial. Així, tret d'alguna arribada tímida dels gironins al primer quart d'hora, el Sevilla va ser qui va ensenyar més les urpes. Tampoc gaire perquè el Girona, malgrat no generar perill, sí que intentava tenir la pilota i mirar d'acostar-se a l'àrea d'un Sergio Rico que pràcticament no va haver d'intervenir durant tota la primera part. Una mica més de feina va tenir Iraizoz, sobretot quan es va haver d'estirar per atrapar un cop de cap, tou això sí, de N'Zonzi després d'una centrada de Sarabia.
Sense arribades clares a les àrees, gironins i andalusos ho provaven des de fora l'àrea. Així, Ganso va intentar-ho amb un que va fregar el pal esquerre d'Iraizoz just abans que el Girona fes el seu primer xut del partit (m.34). El llançament de Granell, després d'una acció d'estratègia a la sortida d'un córner, va sortir fora per poc llepant la base del pal. La primera part s'acabava amb un pobre balanç ofensiu del Girona que, malgrat no patir excessivament, en cap moment havia fet pessigolles al Sevilla. La sensació era que si els andalusos posaven una marxa més, als de Machín els tocaria remar de valent.
Malgrat dues aproximacions perilloses del Girona, una arran d´un intent de refús de Lenglet que a punt va estar de convertir-se en autogol, i l´altra amb un xut fort de Juanpe a la sortida d´un córner que va sortir desviat, el Sevilla va fer el pas endavant que s´esperava a la represa. Els de Berizzo van apujar el ritme i no només van apoderar-se de la pilota sinó que van sotmetre el Girona a un setge constant amb xuts i arribades que no cessaven durant els primers compassos de la segona part. Iraizoz va salvar en dues accions consecutives el 0-1. Primer en un u contra u davant Muriel i després en aturar un llançament de falta del colombià. També en el refús d´una falta, Banega va estar a punt d´inaugurar el marcador. El Girona patia. Estava tancat al seu camp davant l´allau d´un Sevilla que havia vingut a guanyar. L´ofensiva continuaria fins que trobaria premi. Va haver de ser un ràpid contracop, després d´un misto de Mojica a l´hora de rematar, en què Muriel va guanyar per cames Juanpe i va batre Iraizoz amb un xut ras pel seu pal. El porter navarrès, que havia mantingut viu el Girona fins aleshores, va estirar-se abans d´hora cap a l´esquerra i va deixar el seu pal desguarnit.
Pocs instants abans del gol, Machín havia sorprès amb el seu primer moviment. El sorià havia retirat Stuani del camp per fer-hi entrar un Aleix Garcia que va oferir uns detalls d´allò més interessants. El gol va fer mal a un Girona que va veure com Iraizoz evitava el segon en un altre u contra u amb Sarabia. Tot i això, els blanc-i-vermells es refarien i buscarien l´empat amb insistència. Aleix Garcia, amb un parell de xuts llunyans molt ben intencionats i, sobretot Pere Pons, després d´una bona assistència de Mojica, van fregar l´empat. L´equip, però, jugava sense davanter centre i les centrades a l´àrea d´un actiu Mojica no trovaben rematador.
Després de deu minuts sense referent ofensiu i per sota en el marcador, Machín es va decidir a fer entrar pòlvora a dalt i de cop va introduir al camp els dos davanters que tenia a la banqueta, Kayode i Olunga. Tota la carn era a la graella però potser era massa tard. El Sevilla ja havia fet la feina i als darrers minuts es va dedicar a mantenir l´avantatge i pressionar els gironins perquè no tinguessin opcions d´empatar.
El Girona ho intentava més amb el cor que no pas amb el cap i a base ja de pilotes penjades a l´olla. Amb tot, no havia dit l´última paraula. L´opció d´empatar la tindria i molt clara el conjunt gironí que va veure com l´àrbitre assenyalava penal de Franco Vázquez a Kayode per aixecar massa la cama dins l´àrea. Era el darrer minut del temps reglamentari i Granell tenia a les seves botes l´opció de salvar un punt. El seu llançament però va tocar el travesser i llançant per terra les il·lusions de sumar un punt que hauria estat d´allò més valuós. Al temps afegit i després que Iraizoz evités la sentència, l´àrbitre va fer els ulls grossos en una caiguda de Mojica dins l´àrea que va semblar més clara que no pas l´acció del penal a Kayode. Dos penals seguits contra el Sevilla en menys de cinc minuts haurien estat massa. Ja no hi va haver temps per a res més i el xiulet final va confirmar la segona derrota del Girona de la temporada, la primera a Montilivi.
