Enfrontar-se al Girona per a Gerard Gumbau sempre serà especial. Ho va ser quan ho feia amb la samarreta del Barça B i també ho serà demà quan el Girona visiti Leganés, la seva nova llar des d'aquest estiu. Membre de la generació del millor juvenil de la història del club, al costat dels Carles Mas, Vivancos, Coris, Pere Pons, Litus Sala, Valentín o Dembo que entrenava Miquel Àngel Muñoz, el de Campllong era una de les grans perles del planter però mai va poder consolidar-se al primer equip. Hi va treure el nas algun cop durant els cursos 12-13 i 12-14 quan Rubi i Ricardo Rodríguez el van incloure en fins a quatre convocatòries entre Lliga i Copa del Rei. Tanmateix, mai va poder-se estrenar en partit oficial amb el Girona. Sí que ho va fer en amistosos de pretemporada i en duels de Copa Catalunya. L'estiu del 2014, el migcapista de Campllong va acceptar una proposta del Barça per jugar al filial. El Girona va rebre 40.000 euros de traspàs, xifra que es va elevar més enllà dels 150.000 gràcies al debut del jugador amb el primer equip (9 partits) i al fet que va jugar més de 30 partits a Segona A.

El passat trenta de juny, després de tornar el Barça B a la categoria de plata i veient que les portes del primer equip eren tancades Gumbau va donar per finalitzada la seva etapa de blaugrana. El Leganés s'hi va llançar de caps amb un contracte per tres temporades. Demà, si l'entrenador Asier Garitano ho troba oportú, el gironí s'enfrontarà a l'equip que el va veure créixer i fer-se com a futbolista abans de volar cap al Barça. El de Campllong va arribar al Girona el 2005 procedent del Cassà en edat infantil i s'hi va estar gairebé deu anys. Les porteries de Torres de Palau encara recorden de com les gasta la seva cama esquerra en els llançaments de falta. «Al Girona hi vaig ser des d'aleví fins a juvenils. M'hi vaig formar. Sempre és especial que vingui el Girona, l'equip de la meva ciutat, a Leganés. Serà un partit molt especial per mi» assegurava ahir en conferència de premsa el migcampista.

Garitano no està oferint de moment gaires oportunitats a Gumbau. El gironí va quedar fora de la convocatòria del darrer partit al camp de l'Eibar i fins ara tans sols ha jugat els minuts finals de la victòria madrilenya a Cornellà-El Prat contra l'Espanyol (0-1) a la segona jornada de Lliga. En aquell partit, Gumbau va gaudir d'una claríssima ocasió per fer el segon que Pau López va aturar en l'afegit. En aquest sentit, el gironí va deixar ben clara ahir la seva intenció de continuar treballant per sumar més minuts vestit de blanc-i-blau. «Quan no entres a una convocatòria, el primer en què pensa un futbolista és en enfonsar-se. I no és això. Tot al contrari. Jo m'entreno cada dia per poder aconseguir minuts i convocatòries. Donar el màxim de mi mateix en cada entrenament és la meva mentalitat. Treballo per poder entrar a les llistes de convocats i quan tingui minuts, intentar aprofitar-los».

De moment, els Eraso, Rubén Pérez, Darko Brasanac, Gabriel Pires o Erik Morán li estan guanyant la partida però Gumbau està tranquil i sap que la temporada és molt llarga i que les oportunitats li arribaran. L'experiència recent al Barça és el millor exemple i el camí a seguir. Malgrat no tenir el nom ni el catxet d'altres jugadors amb més glamur del Barça B, a còpia d'esforç i entrega als entrenaments, Gumbau es va guanyar la confiança de Luis Enrique, que li va donar l'alternativa en una desena de partits.

El seu somni, de petit, era jugar a Primera Divisió amb el Girona. L'equip del seu cor ha aconseguit arribar-hi i ell també. Això sí, el futbol els hi ha dut per camins diferents.