«Preocupant». Aquesta va ser la paraula que va trobar Pablo Machín per definir la sequera de gol que persegueix el Girona. No és un problema d'ara. Aquesta mancança, fins la data, ha acompanyat l'equip des que a mitjan juliol es posava a treballar. Tot i que les sensacions són prou bones i s'ha plantat cara fins ara a qualsevol rival de Primera que s'ha creuat pel seu camí, el cert és que els últims resultats de l'equip han servit per encendre les primeres alarmes. Tímides encara, perquè queda molt camí per recórrer, però hi són. Ja no perquè ho digui Machín, que sense gol és «impossible» guanyar; sinó també pels números. N'hi ha un de molt clar: els 244 minuts que els gironins acumulen sense veure porteria.

L'inici prometia. Doblet d'Stuani contra l'Atlètic (2-2) i Alcalá anotava en la victòria amb el Màlaga (1-0). Els tres primers gols de la Lliga servien per esvair els primers dubtes, que havien despertat després d'un estiu irregular, amb més mals resultats que no pas bons, i una davantera amb la pólvora ben xopa. Però des que el central murcià va batre Roberto, l'últim cap de setmana del mes d'agost, que el Girona no ha tornat a marcar. D'això, ha passat gairebé un mes. O el que és el mateix: 244 minuts, i un parell de jornades de sequera. Zero al camp de l'Athletic, i el mateix dissabte passat contra el Sevilla. I això que diumenge, als blanc-i-vermells no els van faltar ocasions per superar Sergio Rico. Però no hi va haver manera: ni Juanpe, ni Pere Pons ni tampoc Granell, de penal, van trencar la mala ratxa que acompanya l'equip.

Quan a Machín se li va preguntar què en pensava de tot plegat, el sorià no es va mossegar la llengua. «El tema em preocupa perquè sense gols és impossible guanyar o fins i tot puntuar», deia, recordant una vegada més que «no tenim la possibilitat de tenir davanters a la plantilla que siguin capaços de fer molts gols a Primera». Sí i no. No enganyava a ningú el tècnic, confessant el que és una obvietat, sí bé és veritat que com a mínim Christian Stuani sí que sap el que és marcar a la màxima categoria. N'ha marcat 44, comptant les seves etapes al Llevant (8), Racing de Santander (9) i Espanyol (22); a banda del parell de dianes que acumula des que defensa la samarreta del Girona. «És el nostre jugador franquícia en aquest aspecte, per l'experiència que té i perquè sap fer gols, però ens costarà», afegia Machín. Costarà, perquè ni Kayode ni Olunga tenen experiència a Primera. Han marcat a Àustria i Suècia, respectivament, però tot just acaben de posar els dos peus en un campionat tan exigent com ho és l'espanyol. I Marlos Moreno, l'altre davanter de la plantilla, tot i que ha jugat a Primera (19 partits) encara no sap el que és fer-hi un sol gol. A més, el colombià ni ha debutat aquest curs.

Sabent què en diu Machín de tot plegat, què en pensa el vestidor? Sí, hi ha una certa preocupació, però s'aposta més pel realisme i per intentar mantenir la calma. Els jugadors són conscients que encara queda un món i que hi ha temps suficient per corregir-ho. Pere Pons hi va dir també la seva. «Hem d'estar més encertats», afirmava, entonant també el mea culpa per la clara ocasió que va deixar escapar al segon temps i ja amb 0-1 al marcador. «Hem tingut bones oportunitats. La meva va ser claríssima. No podem perdonar en una categoria així, perquè els rivals no ho fan». Per al de Sant Martí Vell, el camí a seguir és evident: «Cal intentar-ho millorar i potenciar-ho perquè en el proper partit la pilota acabi entrant».

Més experimentat, el central Bernardo Espinosa apostava per tocar de peus a terra i per no fer-ne un gran massa. «Tampoc és el moment per començar-nos a preocupar», deia el colombià, recordant que «estem fent un molt bon treball» i que «si haguessin entrat totes les ocasions que hem sigut capaços de generar fins ara, seria una altra cosa i no estaríem parlant de tot plegat». Perquè per a Bernardo, el Girona és un equip que, si bé el gol li va bastant car, ha demostrat capacitat i qualitat suficient com per acumular oportunitats clares en les quatre jornades que ha disputat fins a la data. «Em preocuparia molt més si al darrere encaixéssim molts gols i també si fóssim incapaços de crear perill. Crec que hem seguit amb la mateixa dinàmica des que vam començar, amb una filosofia de molta intensitat i ambició, mentre anem aprenent i agafant experiència. Hem de ser més efectius a les àrees, però seria molt pitjor si no arribéssim a l'altra porteria».