Lionel Andrés Messi, Rosario (Argentina) 24 de juny de 1987. És el millor futbolista del món i de la història, fa deu anys consecutius que està al màxim nivell del futbol internacional. Si el comparem amb els altres grans jugadors de la història, juga molt més ràpid en un futbol on tot està molt més controlat que en èpoques anteriors, ho fa en un moment on les noves tecnologies afavoreixen que els rivals puguin preparar-se molt més bé per aturar-lo i físicament tots els jugadors estan molt ben preparats. Disposa de molts recursos per brillar cada partit. Si avui Leo Messi jugués amb el Girona estaríem davant d'un partit totalment diferent. Ha marcat nou gols en cinc partits de lliga, els mateixos que el Reial Madrid, el triple que el Girona, més que no pas la resta dels seus companys d'equip i més que la majoria de conjunts del campionat. De fet només han marcat més gols que ell l'Atlètic de Madrid i la Reial Societat de Sant Sebastià. Tècnicament és un jugador que executa a la perfecció les jugades a la zona més difícil del camp, prop de l'àrea rival i envoltat de contraris.

En les accions d'un per un té la capacitat de driblar pels dos costats, té canvi de ritme, bona execució en l'estratègia, xut, visió de joc, bon colpeig de cap, realitza assistències i quan és necessari col·labora defensivament. Tàcticament té la virtut de sempre estar en el lloc adequat, té bona lectura del que passa sobre el terreny de joc i visió perifèrica per poder triar la millor opció. Descansa, es dosifica, mira el que passa, apareix, canvia el ritme i decideix. Quan té la pilota als seus peus el partit es para i en comença un altre. Els seus companys l'esperen al mig camp per donar-li la pilota i que decideixi què cal fer. Té la capacitat de quedar sol per rebre, en cas que estigui marcat per aturar-lo la majoria de vegades se li ha de fer falta. La seva efectivitat és molt elevada, a part dels nou gols a la lliga ha enviat sis pilotes al pal i ha participat de forma decisiva en la majoria de gols que han fet la resta de companys.

Entre la il·lusió i la competició. Arriba el partit més esperat pel club, jugadors, tècnics i aficionats. Avui Montilivi viurà un partit especial, una jornada de lliga que fa uns mesos enrere era impensable. El jugadors han de saber aïllar-se de l'ambient davant un matx que tots volen jugar. Hi ha tres punts en joc com sempre i el Girona ha de saber portar el partit cap al seu terreny. El Barça arriba com a líder, ha aconseguit tots els punts possibles, al Camp Nou ha sigut molt superior als seus rivals però en els dos desplaçaments li ha costat més sentenciar els partits. Avui el Girona si competeix bé i no comet errades pot tenir les seves opcions de mantenir viu el partit.

Un equip que progressa. El Barça sempre està obligat a guanyar, és un equip que cada temporada juga dues lligues alhora, una contra el Reial Madrid i l'altre contra la resta d'equips. Actualment els blaugrana han començat amb uns resultats impecables tant en lliga com en la competició europea. De la lliga que juga contra el seu etern rival està set punts per davant, per tant trobarem un bloc que jugarà sense pressió, amb confiança i que voldrà dominar com fa sempre. Ernesto Valverde podrà tornar a fer rotacions, tot i que és un entrenador a qui costa molt fer canvis i sobretot quan les coses van bé, a poc a poc ha anat donant entrada a altres futbolistes. És possible que vulgui donar descans a algun dels habituals, caldrà veure si juga Gerard Piquè a la defensa i si al mig camp continuarà la tripleta Busquets-Rakitic-Iniesta o bé si entraran Denis Suárez o Paulinho.

Buscant el partit perfecte. Pablo Machin ja sap que per poder treure algun resultat positiu el seu equip ha de fer un partit impecable tan en atac com en defensa. No li caldrà treballar la motivació ni la concentració, aquests tipus de partits normalment generen excitació i sobremotivació als futbolistes, per tant li caldrà al Girona jugar amb intensitat i tensió però sense acceleració ni precipitació. Sempre és difícil jugar contra un equip que a priori és superior en totes les fases del joc; el Barça voldrà tenir el control del partit i dominar la possessió, té la capacitat de sortir molt bé amb pilota controlada encara que se'l pressioni a la sortida, si supera aquesta pressió disposa de jugadors amb qualitat suficient per sortir a buscar els espais lliures que poden quedar. També és perillós quan el seu rival juga replegat dins el seu propi camp, com que mou la pilota amb velocitat els costa als seus rivals poder tancar tots els passadissos, avança molt les posicions de totes les línies i condiciona molt el joc de l'adversari, ja que jugadors com Ivan Rakitic i Sergio Busquets recuperen de seguida la pilota.

El Girona hauria de poder pressionar bé la sortida de pilota, inclús també arriscar anant a pressionar Ter Stegen per obligar-lo a jugar en llarg, si la pressió no surt bé s'haurà de replegar ràpidament.

Per atacar els de Valverde han tingut problemes en les passades a l'esquena dels centrals, si el Girona surt amb velocitat també podrà aprofitar els espais a l'esquena dels laterals, ja que són ofensius en tot moment. Serà un partit on caldrà veure si el Barça està encerat en la finalització i si el Girona quan disposi d'ocasions les sap finalitzar amb èxit.