El Girona és a tocar del descens, amb 6 punts i sense guanyar des de l'agost. Està tranquil Quique Cárcel?

És difícil de definir la situació actual de l'equip. Estem contents de com està competint. Ha tingut opcions en cada partit. Sincerament, crec que és una llàstima no tenir algun punt més. Però la realitat és la que és. S'han fet bons partits però tenim 6 punts de 21. Sumar serà molt complicat, ens costarà a cada jornada. Es demostra que la Primera Divisió és molt forta. Hem de saber competir com ho estem fent. El Girona està oferint molta intensitat, personalitat i creu amb el que s'està fent. Però juguem contra rivals molt bons i això fa complicat sumar.

Pablo Machín ha dit més d'una vegada que l'equip mereixeria algun punt més dels que té. És també el seu parer?

El futbol et va donant i et va traient. Només començar hauríem pogut fer sis de sis. La resta de partits els hem competit molt bé i hauria pogut passar de tot. Menys el dia del Barça. No és que no haguéssim competit, sinó que dos detalls els van posar a ells per davant i això va fer molt més difícil crear dificultats a un gran rival. En la resta, sempre hem competit. A Bilbao no es va veure un equip superior a l'altre i va ser molt igualat. El dia del Sevilla era d'empat i més amb un penal fallat a l'últim minut; crec que va ser bastant rigorós però es van donar molt bones sensacions. A Leganés vam jugar bé, tenint ocasions en un duel molt igualat. Si analitzem un per un els partits, hem estat sempre vius.

Després d'haver jugat contra rivals potents com l'Atlètic, Sevilla, Barça, Celta o Athletic, és positiu un balanç de sis punts?

Pel que fa a punts, el balanç no diria que és positiu perquè estem quasi en zona de descens. Ara, pel calendari que hem tingut estem contents per com s'ha competit. Arribar a Primera i jugar com ho hem fet era el primer pas a donar: creure que es pot jugar de tu a tu amb rivals així. Hem fet un pas endavant. No tothom ha jugat contra aquests equips. Ens n'adonarem quan vagin passant les setmanes. També crec que hem de ser coherents. Els pressupostos d'aquesta Lliga són els que són; les diferències són les que són. La realitat nostra és lluitar per no baixar. Encara que també ens hem de creure que estem a Primera, que tenim jugadors de bon nivell, que molts d'ell estan fent passes endavant. Hem de tenir confiança en aquest grup de treball.

Parlant de confiança, la que té el club en Pablo Machín segueix intacta tot i els resultats?

Entenc que en futbol els resultats marquen l'esdevenidor de molts entrenadors. Encara que, sincerament, crec que mentre veiem un equip que competeix com ho ha fet fins ara i que s'estigui fent una bona feina, no hem de pensar en res més que donar suport i anar mirant endavant tots junts per tirar-ho endavant. No hi ha un punt de pensament cap aquesta direcció. Però això és futbol...

Hi ha hagut clubs que ja han cessat el seu entrenador pels mals resultats. Creu que seria un error fer el mateix amb Machín?

Primer cal fixar-se en les expectatives que tenim tots. Hem de ser molt realistes i coherents, si no estarem perdent el món de vista. Cada club té els seus objectius particulars i, potser, no està tenint bones sensacions. Jo crec que això és el que provoca plantejar-se una destitució tan aviat. Ara mateix el que hem de valorar és on som, la dificultat de la categoria i de veure com competim. No hem de pensar en res més. Els resultats clar que seran difícils.

Entendria que hi comencés a haver nervis si l'equip cau en zona de descens?

És que això passarà. En una, dues o tres jornades hi podem caure i la situació que s'està valorant ara mateix serà diferent; entraran els nervis, la gent no les tindrà totes... Hem de saber conviure amb tot això. És la realitat, el normal. Si som capaços de competir com fins ara ningú ens dirà res. El dia que els jugadors abaixin els braços o que no hi hagi prou qualitat per plantar cara, llavors hi haurà motiu. Prefereixo anar dia a dia, partit a partit. Tenim un equip molt nou, necessitem seguir acoblant uns quants jugadors i hem d'afrontar el futur més immediat cap aquesta direcció.

Ha fet algun tipus de càlcul sobre quants punts es necessitaran per salvar la categoria?

Sempre s'ha parlat d'un coixí de 40 punts, encara que veient com va anar l'any passat, dependrà una mica de les lligues que es juguin. L'última temporada hi va haver tres o quatre equips als que els va costar molt sumar; es veia que el nombre de punts seria molt baix. Aquest any tinc una sensació molt diferent i crec que serà brutalment complicat salvar-se. Els equips que s'espera que han de lluitar per no baixar estan competint molt bé. És un any de més mèrit i també dificultat per a nosaltres, i haurem de fer les coses molt més bé per salvar-nos.

Ha passat el pitjor estiu des que és director esportiu?

Ha sigut un estiu molt dur. S'ha hagut de treballar molt. M'he trobat una experiència molt més complicada i diferent. No té res a veure el mercat de Segona amb el de Primera. A part, el club ha viscut un any de transició i s'ha hagut de treballar molt. Ha estat difícil i estressant, tot i que també el club ha crescut a títol professional. Aquest era el nostre somni: fer passes endavant sense estancar-nos. És una sort viure una experiència així. Així ho he viscut, amb molta pressió, però veient que ens estem fent més grans.

Pel que diu, l'estiu l'ha patit o l'ha gaudit?

... (Dubta) És difícil de gaudir. En aquest món, costa. Un cop arribat a l'elit mires enrere i t'adones del que has arribat a fer. Té molt mèrit que el Girona pugui viure això. Però no he gaudit gaire. Sento la pressió de créixer, de ser millor cada dia. Això fa que el dia a dia et vagi menjant. Però tampoc pateixo. Soc un privilegiat, faig el que m'agrada. El que està passat és històric i me'n sento protagonista. Això és per estar il·lusionat.

L'ha collat gaire el City a l'hora de treballar durant l'estiu?

És una nova propietat i ara només cal pensar a tirar endavant, no en qui o com es fan les coses. Em sento amb tota plenitud de prendre decisions al cent per cent, però és clar que hi ha una propietat i tots ens hem d'aprofitar dels altres. L'avantatge de tenir un club com el City al darrere ens permet millorar i créixer perquè coneixen molt bé el mercat, però això no vol dir que em diguin què s'ha de fer.

Que el Girona fos un nouvingut a Primera ha provocat que molts futbolistes el contemplessin com l'última opció a l'hora de fitxar?

El Girona és un equip totalment desconegut a l'elit. Els jugadors volen anar a projectes sòlids, on hi ha més diners. Molts dels futbolistes que volíem han vingut, però molts altres no. El que hem de fer és crear una història. Continuar a la Lliga, ser més respectats, que es vegi un projecte sòlid i ambiciós... Això és el que hem d'intentar crear. A dia d'avui hem sigut els últims, segur. Per lògica. Clubs petits com el Leganés o l'Eibar comencen a treure ara el cap i a fer una altra sensació. Hem tingut l'avantatge del City, el que ens ha permès portar alguns jugadors com Douglas i Kayode. A dia d'avui està tot per fer.

Quin límit salarial té el Girona?

Fa gràcia, perquè han sortit publicades algunes xifres que em sorprenen. Un límit salarial mai es pot passar, però tampoc es gasta al complet. Dins del límit hi ha molts conceptes, com ara primes d'anys passats. Del que es diu al que es gasta hi ha una variació. Diria que tenim el límit més baix de la categoria. Ho hem de viure com una cosa apassionant. Si fem les coses bé, cada cop serà més alt i podrem construir un equip millor.

La xifra no es pot dir?

Menys del que jo he llegit. Segur.

Té la sensació que Douglas Luiz ha de ser un dels jugadors importants de la plantilla?

Crec que és un grandíssim futbolista. El conec des de l'any passat i jo el vaig posar sobre de la taula. Té un potencial brutal. Ve d'una lliga diferent, té 19 anys i necessita el seu temps d'adaptació. Però és un dels futbolistes amb els quals tinc més confiança. Farà un pas endavant més d'hora que tard.

Abans, parlant del mercat, deia que s'havien escapat moltes opcions. Bojan n'era una?

És un futbolista que estava al mercat, que podia sortir de l'Stoke, tot i que les variables eren bastant complicades: el seu club segur que volia diners per un traspàs o una cessió. A part, el seu sou. Vam anar treballant aquesta opció. No oblidem quin és el nostre perfil de jugador. Coneixent en Machín, no és el típic davanter que hem fet servir. Es pot assemblar més a un Felipe que no pas a un Longo o Sandaza. Vam intentar parlar de tot plegat, però vam veure que seria difícil. Al juliol era impossible per un tema econòmic.

Es pot saber quants diners s'ha gastat el Girona en traspassos?

Tots estan dins el límit salarial. No es pot gastar més del que s'ingressa. Hem pagat per Bernardo i Stuani, del Middlesbrough. Són els únics traspassos importants que hem tingut. La resta han sigut cessions, algun dret a compra i prou. Les quantitats no les diré per un tema de confidencialitat entre clubs.

L'últim dia de mercat va acabar sense fitxar-se un carriler com es volia. Què va passar?

Hem mogut molts carrilers a l'estiu, però ha estat un tema complicat perquè tots els que volíem no els deixaven marxar i havíem de pagar molt. Teníem la sort de saber que disposàvem d'Aday; a part d'estar convençuts que Maffeo tornaria i que treballaríem perquè ho fes Mojica. Vam veure que la situació del Carles (Planas) era bona: català, que coneix el sistema de joc... Pablo (Machín) i jo volíem un cinquè carriler perquè coneixem la dificultat d'aquesta posició, però també tenim una plantilla nombrosa i competitivitat. En moments donats, Portu pot funcionar. O Ramalho. Com que no va sortir un nom que volíem i podíem signar sí o sí, vam apostar per Timor per reforçar el mig del camp i la defensa. Un comodí.

Ha elogiat Douglas Luiz. També va fer el mateix amb Farid Boulaya el dia de la seva presentació. De moment, cap convocatòria i ni un sol minut. S'ho explica?

Farid se signa per un tema molt concret. El coneixia des de feia molt de temps, sobretot quan jugava a Clermont. El vam voler portar a Segona però era inviable; venia de fer un any boníssim i el volien clubs de Primera francesos. Aquest any, el Bastia desapareix i queda lliure. Sabíem que era una oportunitat de mercat. Però, també sabia que venia d'un any sense jugar i havia tingut problemes al genoll. El seu ha estat un fitxatge parlat amb l'entrenador i que necessita temps. Ha de posar-se a to, recuperar sensacions. No és un jugador perfil Machín; és un extrem, no carriler. Pot fer de mitjapunta, sabent la dificultat que té fer-ho aquí al Girona, amb futbolistes importants en aquesta posició. Necessitarà temps; potser jugar un partit i que Machín quedi convençut que el pot fer servir més... A dia d'avui la veritat és que no veig que sigui fàcil que tingui gaire participació perquè hi ha molta competència i perquè tampoc no està encara al cent per cent. Necessitarà adaptació i temps; espero que quan surti ho faci bé. I si no, haurem de prendre la decisió de cedir-lo durant uns mesos per veure'n el potencial. Sé quan el signo que tindrà un procés d'adaptació més llarg del normal per un tema de rendiment físic i perquè al sistema no es pot adaptar al moment. Ara, estic convençut que té un futur molt important.

Suárez i Haug estan lesionats. Qui es veu com a tercer porter?

És un tema que ens preocupa, com és evident. Portem Suárez per competir amb Bounou i Iraizoz; és un porter jove, de futur. Es va lesionar. Ràpidament vam moure fils per portar-ne un altre de jove i capacitat per dur a terme aquesta tasca. Arriba i se'ns lesiona. Estem en una situació difícil i complicada. Tenim un tercer porter (Marcel Lizak) molt jove i sense experiència. Gianni no pot jugar perquè té més de 25 anys. Hem tingut molt mala sort.

Marcel podria jugar?

Sí, té fitxa amb el Girona C.

Sandaza va marxar disparant amb bala. Vostè va dir que entenia la seva postura. Pot aclarir com va ser aquella sortida?

En Fran ha passat un estiu difícil. És un futbolista que, després de tornar al Girona, va fer un any bo, donant-ho tot pel club i contribuint a l'ascens. Mereix el meu respecte. Al final de la Lliga vaig intentar gestionar la situació de cada jugador que ens havia donat l'ascens, sent el més honest possible i sense tenir clar quins fitxatges arribarien. Vaig voler ser molt clar i transparent amb tothom. Amb els que seguien, amb els que no i amb els que hi havia dubtes. En aquest cas van ser quatre. Hi havia René, tot depenent de si pujava o no el Peralada. Les altres situacions eren les de l'Eloi, Ramalho i Fran. A tots tres se'ls va dir el mateix. Que eren jugadors amb contracte, que el Girona comptava amb ells però que no es podia garantir al cent per cent que tinguessin lloc si es construïa una plantilla al cent per cent competitiva. Això no agrada a ningú, és lògic i si em poso a la seva pell l'entenc. Però en cap moment li vaig dir que marxés, vull que quedi ben clar. Avui Ramalho i Eloi estan dins l'estructura del primer equip. Si no juguen, ells sabien que ho tindrien difícil. Sandaza podria haver estat aquí. Potser al final jo li hauria dit que no. No sé què hauria pogut passar. Però és clar que jo no l'he fet fora del club.

Ell va dir per Twitter que l'Al Ahli no li tramitaria la fitxa, què en pensa de la seva situació?

Me'n vaig assabentar ahir (dimecres pel lector). Ningú m'ha trucat ni m'ha dit que està fora. Si passa res de manera oficial, ja me n'assabentaré. No faig gaire cas al Twitter.

A l'estiu va arribar a témer que el Vila-real o algun equip vingués i pagués la clàusula de Pere Pons

Mira sí, vaig patir que realment el venien a buscar. És un jugador bàsic per a nosaltres. Ha demostrat que sempre ha volgut jugar al Girona. No és fàcil que et vingui a buscar un club més gran que el teu. Té ADN gironí i estem contents que continuï amb nosaltres.

Està treballant alguna altra renovació? Per exemple, Àlex Granell acaba contracte el 2018...

El cap el tinc molt obert. Estem vivint el dia a dia, és una nova experiència, un nou ventall de mercat. Visc molt del rendiment i s'ha de tenir una mica de tranquil·litat a l'hora de prendre decisions. Parlant d'en Granell, el seu inici ha estat brutal, jugant molt bé i estem supercontents amb ell. Anirem veient com evoluciona. Està molt clar que si segueix així, confiarem en ell.

Ha canviat molt el Quique Cárcel que va arribar al club uns anys enrere respecte al d'ara?

Intento no canviar, encara que potser des de fora l'estrès i el dia a dia em fan anar cap a una o altra direcció. El canvi ha estat tan brutal i cap a positiu, que ara caldrà veure què passa quan les coses no vagin bé. Fins ara, veure un Quique content i orgullós és el normal. L'hem de veure quan les coses no vagin bé. Estic molt feliç a Girona. M'ha servit per créixer en l'aspecte professional. Hi vaig arribar en una situació complicada i no sé com ens en vam sortir. Després tot ha anat fluint. Els resultats han acompanyat i hem crescut. Treballar avui és més fàcil, hi ha més avantatges. Viure aquest món com l'estic vivint és un privilegi, tot i que també és dur. Cada dia hi ha pressió. No sé quants més anys estaré al Girona. El que sí que em sento és molt feliç, orgullós i espero millorar.