artit intens i amb una part per a cada equip el que es va veure ahir a Montilivi. S'escapen tres punts de l'estadi gironí davant un bon Vila-Real, que amb una primera mitja hora de bon futbol va col·locar-se zero a dos en dues jugades molt similars i molt ben executades pel seu golejador, Cedric Bakambu.

La zona de creació decisiva. En un inici de partit on el Vila-real va sortir amb la idea de dominar i tenir la pilota tocava al Girona anar a remolc. Els visitants jugaven amb els sistema de joc previst; dos laterals profunds que tenien tota la banda per atacar, dos centrals de posició amb experiència i ben col·locats, un rombe al mig camp amb Rodri com a pivot defensiu i tres mitjos de molta qualitat individual i dos davanters. Per contra el plantejament inicial de Pablo Machín era l'habitual; tres centrals, dos carrilers, Pere Pons i Àlex Granell de pivots, dos mitges puntes i un davanter centre. D'inici la idea de l'entrenador del Girona era bona, el Vila-real acumulava quatre jugadors pel centre, zona on quasi sempre és millor que el seu rival, per tant sacrificar un davanter per situar de nou el quadrat al mig podia anar bé. El problema era que el Girona estava molt estirat i els espais que hi havia a la zona de creació eren per als castellonencs, que més agrupats amb un intercanvi de posicions constant eren superiors.

En la finalització va ser decisiu en els gols el davanter congolès però la diferència durant la primera part estava en la zona del mig camp. Rodri com a pivot situat davant dels centrals s'encarregava d'estar sempre en disposició d'equilibrar defensivament, recuperar pilotes i aturar el joc encara que fos amb faltes tàctiques, s'aprofitaven del seu enorme treball els seus companys, que tenien molta llibertat en els moviments ofensius. Pablo Fornals va poder jugar molt bé d'enllaç, sortia de la seva zona per poder rebre, participava del joc i també orientava cap a la porteria de Gorka Iraizoz amb perill, va executar una excel·lent passada en el segon gol deixant al davanter groguet sol davant el porter del Girona. Samu Castillejo, amb qualitat individual, creava superioritats al mig camp, en conducció i en carrera és molt bon futbolista i Manu Trigueros realitzava passades de qualitat. La mobilitat constant dels davanters, sobretot buscant espais a les esquenes dels centrals i a l'espai lliure darrere els carrilers va fer molt mal a l'equip gironí.

Dificultats per atacar. Durant el primer temps el Girona buscava atacar a partir de la recuperació de pilota, condicionat pel joc dels jugadors de Javi Calleja defensava amb línies juntes al mig camp sense anar a buscar el seu adversari en la pressió alta. Buscava amplitud però li mancava profunditat, li costava molt poder arribar fins a la línia de fons per treure centrades perilloses, tampoc trobava passades entre centrals per poder filtrar pilotes en bones condicions. Les centrades des de banda, llunyanes i amb la defensa adversària organitzada, eren impossibles per a Christian Stuani, només una centrada d'Aday quan va poder buscar una acció fins a la línia de fons va servir perquè Stuani disposés de l'ocasió més clara de la primera part, rematada que va suposar el córner d'on va arribar el gol dels locals.

Millors sensacions a la segona part. Amb l'entrada de Larry Kayode per Àlex Granell, el sistema de joc va canviar. A causa que el resultat era desfavorable, Machín va apostar per jugar amb dos davanters, fet que suposava sacrificar un dels dos pivots deixant en aquesta zona sol Pere Pons. Com que Borja Garcia i Portu van ajuntar-se més i estaven una mica més endarrerits van sortir-ne beneficiats.

Arrencaven de més lluny, tenien més espais per poder encarar i participaven més del joc, Borja Garcia va estar molt actiu tota la segona part i agafava la responsabilitat de moure l'equip. Tot i així calia estar molt atents, el Vila-real es desplegava molt bé i amb criteri a l'hora de la presa de decisions, tocava en curt per fer sortir el seu rival de la zona, filtrava passades per dintre per desequilibrar i era perillós en les accions de contraatac. Ho va fer molt bé el Girona per evitar que el seu rivals sentenciés el partit, tot l'equip va jugar agrupat a camp contrari, no hi havia pèrdues de pilota en zones de risc i la recuperació era immediata. Ja des de l'inici del segon temps la intensitat va ser diferent, l'equip tenia el control de la pilota i podia atacar amb continuïtat.

L'entrenador visitant va canviar la posició dels jugadors del mig camp, Trigueros i Rodri eren els dos pivots, Castillejo anava a la dreta i Fornals a l'esquerra situant-se en una línia de quatre, sense pilota els visitants patien i el Girona estava de ple dins el partit. Passaven els minuts i amb l'entrada al terreny de joc de Carlos Bacca augmentaven les possibilitats per al Vila-real, els dos davanters visitants tenien potència i capacitat de gol, en els minuts que va jugar l'exjugador del Sevilla i del Milan va tenir dues ocasions clares per marcar el tercer. El Girona va tenir les ocasions per com a mínim empatar el partit, cada vegada arribava amb més jugadors a l'àrea rival, elaborava millor els atacs, i va disposar de set córners només en el segon temps.

Quan va entrar Douglas Luiz va faltar connexió amb els dos davanters, Stuani i Kayode van acabar el partit molt estàtics en la zona de finalització, massa pendents de la rematada els faltava mobilitat per poder desorganitzar la defensa contrària i buscar opcions per rebre en condicions. La doble ocasió amb la rematada al travesser després d'una centrada de Douglas Luiz i el tir de Pablo Maffeo que va sortir fora va deixar un mal regust en un partit on era important continuar sumant.