És qüestió de tenir paciència, de fer-ho bé, de treballar al màxim i aprofitar les oportunitats. No té cap altre secret. També, per si les mosques, cal ser al lloc precís en el moment oportú. Només així és juguen 100 o més partits oficials amb un equip. Per pura casualitat és impossible. Els ha complert Jonás Ramalho amb el Girona. I això que a l'estiu tenia un peu a Montilivi i un altre a fora. El defensa s'uneix així al club dels centenaris, que compta amb més d'algun membre de l'actual plantilla blanc-i-vermella.
Són pocs, això sí. Però n'hi ha. Al capdamunt s'enfila Pere Pons, amb 151. El de Sant Martí Vell tot just feia números rodons, amb l'aparició 150, dues setmanes enrere a Balaídos. Un esglaó per sota hi trobem un altre producte de la casa: Eloi Amagat. Format a la pedrera, el gironí va vestir la samarreta del Girona a Segona B i també Tercera, abans de buscar-se la vida sense oportunitats a la categoria d'argent. Les portes del futbol professional se li van obrir l'estiu del 2012 i des de llavors que no s'ha mogut d'aquí. En total suma 142 partits, entre Lliga, play-off i Copa del Rei, encara que aquesta temporada no ha debutat.
El tercer en discòrdia és un altre gironí: Àlex Granell. Després de baixar a Tercera amb el Prat, el Girona li va donar l'oportunitat d'estrenar-se a Segona A. No només això, s'ha plantat a Primera i s'ha convertit en capità i en tota una institució al club. Granell suma 122 partits. Alguns més que Aday Benítez, que n'ha jugat 105. El de Sentmenat, a Montilivi des del 2014, precisament entrava al club dels 100 el dia del debut a la màxima categoria, contra l'Atlètic. Ha aguantat el pas de les temporades i sempre ha tingut un paper destacat des que Pablo Machín n'és l'entrenador.
El cinquè, i alhora l'última cara nova d'aquest club és Ramalho. El basc ha participat poc aquesta temporada, però suficient per arribar a les 100 aparicions oficials amb el Girona, el club que li ha donat l'oportunitat de tenir continuïtat en el futbol professional. «Les experiències més grans que han passat al llarg de la meva carrera les he viscut aquí. A Girona em sento com a casa. Hi he crescut com a futbolista i també com a persona, perquè he hagut de treballar lluny de la meva família i amics», diu el protagonista. Se sent «content» i també «molt feliç» d'haver-se plantat a una «xifra molt especial» com són el centenar de partits. I espera «complir-ne molts més». Tot i que això, ara mateix, no sembla gaire fàcil. Ramalho, amb contracte fins al 2019, ha passat un estiu ple d'incertesa. La seva continuïtat estava a l'aire però al final, perquè ha acabat convencent o perquè la direcció esportiva no se n'ha sortit a l'hora de fitxar algun central més, el basc s'ha quedat. Ara, només espera gaudir de més minuts. «Soc dels que s'entrenen al màxim cada dia. He de seguir lluitant. No em queda cap altra opció. A mi i també a l'equip».
El sostre el posa Migue
Ja no hi són perquè en el seu dia van fer les maletes i van deixar el Girona, però de centenaris, en el futbol professional, n'hi ha hagut uns quants més. Presidiria aquest particular club Migue González, l'autor del gol de l'ascens i ara al Sabadell. El central, a Segona A i entre Lliga i Copa, va vestir la blanc-i-vermella 220 cops. El segueixen Jandro Castro (175), Jose Martínez (164), Felipe Sanchón (153), Albert Dorca (153), Richy Álvarez (134), Juanlu Hens (117), Jordi Matamala (107) i Moha El Yaagoubi (102).
