Durant l'era Machín, entre d'altres coses, el Girona s'ha caracteritzat per treure profit dels partits que ha jugat a fora. Montilivi li ha donat moltes alegries però la clau de l'èxit, temporada rere temporada, ha estat ser sòlid a domicili, on s'ha mostrat capaç de sumar un munt de punts. Sembla que aquesta inèrcia, que va tenir el seu punt àlgid durant el curs 2014/2015 amb uns números com a forani espectaculars, s'ha encallat. Fins al punt que la dinàmica comença a ser preocupant. Hi ha l'estiu pel mig, és cert, però els gironins fa gairebé mig any que no guanyen quan els toca fer de visitants. La propera oportunitat per trencar amb aquesta sequera i, de passada, amb la mala ratxa de resultats que encadena l'equip (2 punts dels últims 18) arribarà aquest dilluns. Serà a Riazor, contra un Deportivo de la Corunya que tampoc està signant un inici per llençar coets.
Curiosament, l'última alegria es vivia també a terres gallegues. Va ser el 30 d'abril, a punt de complir-se sis mesos, amb un triomf al camp del Lugo: 1-2. Un gol en pròpia porteria de Carlos Hernández i un altre des del punt de penal, obra del pitxitxi Samuele Longo, van ser suficients per fer inútil la diana des dels onze metres de Joselu a les acaballes. Gairebé mig any després no s'ha pogut celebrar cap altra victòria lluny de Montilivi. Ni una. D'oportunitats tampoc n'ha tingut gaires, però suficients per dibuixar un balanç un xic més positiu del que ostenta. Des d'aquell resultat a Lugo, l'equip de Pablo Machín ha disputat 6 partits a fora, entre Segona Divisió A i Primera. Tan sols n'ha aconseguit empatar un parell; la resta, tot derrotes. Perdia de manera consecutiva als camps del Llevant (2-1), Gimnàstic (3-1), Còrdova (2-1) i Athletic (2-0). Després, dues igualades seguides: a Leganés (0-0) i també a Vigo (3-3).
El cert és que el balanç general de tot el 2017 és bastant irregular, amb resultats de tota mena. En el que portem d'any, el Girona ha jugat 15 partits a fora. Un terç d'ells els ha aconseguit guanyar: 5. A banda de l'últim triomf, a Lugo (1-2), també ha estat capaç de sumar els tres punts als estadis del Saragossa (0-2), Mirandés (0-2), Reus (1-2) i Numància (0-2). En 4 ocasions, el resultat final va ser un empat: 0-0 a Almeria i Leganés; i 3-3 a Tenerife i Vigo. La resta (6), han estat derrotes: 1-0 amb l'Elx, 2-0 a Oviedo, 2-1 contra el Llevant, 3-1 al camp del Nàstic, 2-1 a Còrdova i 2-0 a San Mamés, davant l'Athletic Club en el primer desplaçament a la màxima categoria.
En aquests 15 partits a fora, el Girona ha estat capaç de marcar fins a 19 gols (surt a una mitjana de més d'un per partit), mentre que n'ha encaixat 20.
Aquell meravellós curs 2014/15
Amb els números actuals, els de Machín són el cinquè pitjor equip a domicili a la Primera Divisió, amb un parell de punts de 9 possibles. Deixen enrere l'Espanyol, Llevant, Deportivo i Màlaga. El salt de categoria, com era d'esperar, a fet perdre pistonada l'equip en un dels aspectes en què més fort s'havia mostrat durant els darrers cursos, sobretot des que Pablo Machín n'era l'entrenador. Amb ell a la banqueta i a Segona A, els números dels gironins a fora han estat exageradament bons. Sense anar gaire lluny, l'any passat, el de l'ascens, el Girona va ser el segon millor visitant de tota la categoria. Els millors números, això sí, van arribar la temporada 2014/2015 amb rècord inclòs.
En aquella ocasió, va batre tots els seus registres. Dels 21 partits que va disputar a domicili a la Lliga regular, en va acabar guanyant 13. A part, va fer el mateix en l'únic duel a fora del play-off, amb un 0-3 al camp del Saragossa. Tornant a la competició domèstica, va completar el balanç amb 3 empats i només 5 victòries. Un total de 42 punts de 63 possibles, amb una diferència golejadora positiva: 31 a favor i 20 en contra. Suficient per ser el millor visitant d'aquell any a Segona. Millor, fins i tot, que els equips que acabarien pujant: Betis, Sporting i Las Palmas.
