Victòria molt valuosa l'aconseguida ahir pel Girona a la Corunya. Important i necessària en molts sentits; era bàsic per al grup tornar a guanyar, en l'aspecte psicològic suposa una injecció de moral enorme, s'aconsegueix derrotar a un rival directe en la classificació i també serveix per poder encarar amb més tranquil·litat el partit de diumenge vinent contra el Reial Madrid. Ahir el més important era aconseguir la victòria, si podia ser realitzant un bon futbol millor però si havia de ser patint fins a l'ultima jugada també valia.
Efectivitat a la primera part. Tal com van anar els primers quaranta cinc minuts de partit el resultat de zero a u podríem considerar-lo bo per als interessos del Girona. Els va costar entrar al partit als gironins, els moviments defensius del seu adversari li condicionaven molt la manera de jugar. El sistema de joc 4-2-3-1 l'equip corunyès tenia els laterals molt ofensius, intentaven col·locar tot l'equip dins el camp contrari per poder pressionar prop de la porteria de Bounou obligant els jugadors de Machín a realitzar joc directe. L'objectiu de Pepe Mel era condicionar al seu rival obligant-lo a jugar en llarg sense deixar-los la possibilitat de poder sortir amb la pilota controlada. Per contra quan els gallecs els tocava sortir no es complicaven i sense contemplacions no arriscaven gens en les accions prop de la seva porteria. Al centre els migcampistes Celso Borges i Guilherme participaven més del joc que no Pere Pons i Aleix Garcia, era difícil pels jugadors visitants poder filtrar passades interiors per a Borja i Portu, aquests enlloc de poder rebre en curt els tocava córrer a l'espai per controlar desplaçaments en llarg. Fede Cartabia i Fede Valverde tenien molta mobilitat, creaven perill tan realitzant diagonals de fora cap a dintre com entrant de segona línia per poder buscar zones de remat. El davanter Lucas Pérez tenia problemes quan topava contra els tres centrals, en canvi se sentia més còmode quan sortia a rebre en curt o bé quan es desmarcava a les bandes. Alhora d'atacar el central Albentosa li guanyava la partida a Kayode, sobretot quan li tocava defensar el joc directe, el davanter del Girona no es podia quedar la pilota per aguantar-la i donar temps a l'arribada dels jugadors d'enllaç. L'aspecte positiu va arribar en la jugada del penal on el davanter del Girona va ser mes llest que el seu marcador i va aconseguir forçar-lo en la jugada que suposava el gol d'Aday Benítez. Amb el gol arribava la calma, degut al replegament dels de Pablo Machín la línia defensiva passava de tres a cinc jugadors amb les línies més juntes i l'equip més tancat. Amb espais , com que Kayode i Portu eren més ràpids que els seus marcadors, es podien generar accions de contraatac. Tot i així en els últims minuts de la primera part arribava amb molta facilitat el Deportivo, li calia al Girona arribar al descans, primer per poder aguantar el resultat favorable i després per agafar aire i tornar-se a organitzar.
Empat del Dépor i reacció del Girona. A l'inici de la segona part va arribar el gol de l'empat, gol que condicionava novament el plantejament del partit. Quan un àrbitre vol compensar l'error en una jugada ja assenyalada s'equivoca dues vegades. Feia la sensació que algú li havia dit al col·legiat que el penal assenyalat a la primera part era molt dubtós, fet que li servia per igualar de nou el partit xiulant penal en la primera caiguda d'un jugador gallec dins l'àrea. El Dépor anava agafant el control, el doble pivot guanyava terreny i Çolak apareixia entre línies, Pablo Machín reaccionava col·locant Àlex Granell i Douglas Luis, dos futbolistes de refresc per tornar a equilibrar el partit en la zona de creació. La resposta de l'entrenador gallec era situar sobre la gespa un altre davanter, Adrian López, un jugador de qualitat, tècnic, desequilibrant i amb olfacte de gol. El davanter va sortir amb moltes ganes i fent parella amb Lucas Pérez obligava la defensa del Girona jugar al límit.
La connexió reclamada. Feia setmanes que s'esperava una jugada d'atac com la que va suposar el gol de la victòria, una acció on es pogués sorprendre la defensa adversària jugant amb velocitat i acabant amb bona definició. Que els davanters es puguin associar entre ells és bàsic, la jugada del segon gol va sorgir d'una molt bona combinació en la finalització, l'assistència a un sol contacte que va deixar Larry Kayode perquè Portu tornés a avançar el seu equip va ser perfecta. Jugar a un sol toc serveix per poder donar velocitat a la pilota, a més l'assistència de cap va deixar Portu sol davant el porter local, una jugada definitiva per poder marcar un gol que té molt valor.
S'ha de millorar en l'estratègia. L'equip fa la sensació de perill en totes les accions a pilota aturada, accions que han de suposar una arma important per al Girona. Els jugadors tenen molt estudiades aquestes accions, les executen molt bé, saben veure on hi ha les zones de remat i sincronitzen perfectament els moviments, altra cosa és que, tot i sorprendre, la rematada final no acabava de ser prou precisa per aconseguir marcar. Cal tornar a ser fort en aquest tipus de jugades, quan un partit està encallat o igualat serveixen per decantar la balança i per a un equip que en jugada li costa marcar ha de saber treure'n més rendiment.
Pablo Maffeo. Menció especial per al millor jugador del partit, el lateral dret del Girona va arrodonir un matx en què va participar de manera constant tant en atac com en defensa. Ofensivament va entrar per banda i en diagonal, va arribar, va centrar i va xutar a porteria. Amb una condició física envejable va ser efectiu en les ajudes defensives, va recuperar la posició i es va convertir en decisiu a l'hora d'interceptar unes centrades que portaven molt perill per al seu equip. Sens dubte Maffeo està fent un inici de campionat molt bo i el seu joc el converteix en un dels millors en la seva demarcació.
