Sense gairebé temps per pair l'enèsima patacada que suposava quedar-se un any més a les portes de Primera després de perdre contra l'Osasuna, el Girona s'afanyava a anunciar el primer nom per al nou projecte. «El Girona fitxa el migcampista Portu», deia el breu titular que es penjava a la pàgina web del club. El futbolista s'havia guanyat a pols ser considerat com un dels noms propis d'aquell any a Segona, tot i que el seu equip, l'Albacete, havia acabat perdent la categoria. Portu arribava amb fam, amb ganes de jugar i demostrar. Ben poc ha trigat a confirmar les enormes expectatives que s'havia encarregat de generar abans d'aterrar a Montilivi. Un any i pocs mesos després del seu aterratge, és un dels referents d'aquest equip, un dels pilars de l'històric ascens i un dels futbolistes més estimats per l'afició. A tot això, se li ha d'unir una ampliació de contracte i la seva primera xifra rodona en clau blanc-i-vermella: 50 partits oficials.
A Riazor, el murcià va signar el mig centenar de participacions. Totes elles han estat a la Lliga i gairebé sempre, sortint a l'onze titular. Perquè Portu s'ha convertit en una de les peces bàsiques per a Pablo Machín, que l'ha utilitzat gairebé sempre que ha pogut. És per això que la temporada passada, la de l'ascens, el migcampista va disputar 41 partits, dels quals 38 els va jugar de bon començament. Només se'n va perdre un en tot el curs: la victòria per 5-1 a casa contra el Getafe, en què es va quedar a la banqueta els 90 minuts. Aquest any va pel mateix camí: 9 partits, tots els del campionat, i en només un ha estat suplent, en el qual va sortir com a revulsiu al segon temps (el 0-0 a Leganés).
Una xifra a subratllar són aquests 50 partits. Una altra, els 10 gols que ja ha sumat amb la samarreta blanc-i-vermella. 8 els va marcar el curs passat; en el present ja n'acumula 2: al camp del Celta de Vigo, trencant una sequera que ja feia massa que durava, i a Riazor per rubricar la primera victòria de l'equip a la màxima categoria.
Sobre això i també d'altres coses va parlar Portu ahir, després de l'entrenament que l'equip va celebrar a Riudarenes. «Estic molt content d'haver arribat als 50 partits i d'haver-ho fet en tan poc temps. Aquí a Girona em sento molt a gust i com vaig dir el dia de la meva renovació, ho considero com casa meva. Les coses m'estan venint de cara, però no em vull relaxar perquè la meva intenció és seguir aconseguint objectius», declarava.
La Lliga i la Copa
D'ell, però sobretot de l'equip, va parlar Portu, que va valorar molt positivament l'1-2 de dilluns a Riazor assegurant que «sempre que guanyes veus les coses més diferents i aquest és el cas. El vestidor veu ara el got mig ple i ha agafat moral per encarar els propers partits». Deia també que «estar fora del descens és el nostre principal objectiu i el volem complir. És important seguir allà». Això sí, després d'haver vençut el Deportivo, no s'ha de prémer el pedal del fre. «Hem de seguir lluitant i mossegant, perquè això és la Primera Divisió i no ens podem relaxar en cap moment».
Si es va guanyar a Riazor, en part va ser gràcies a un gol seu, encara que Portu li restava importància. «El més important era la victòria i amb aquest objectiu ens enfrontàvem al Deportivo. A més, sabíem que els de baix havien punxat, això va ser un avantatge per a nosaltres. Vaig marcar, però sempre intento estar al cent per cent, faci gols o no».
Ara, Portu és partidari d'apartar la Lliga, no pensar encara en el Reial Madrid i centrar-se en la Copa del Rei. «Ens espera un partit d'elit contra el Llevant, un rival de Primera Divisió. A més, tindrem un bon ambient a casa. Per què hauríem de demanar més? També ens interessa aquesta competició», analitzava, abans d'afegir que «nosaltres no sabem què faran ells, si reservaran o no jugadors. Ens centrem en nosaltres, a competir al màxim i a treure endavant el partit i l'eliminatòria». A banda d'admetre que li agrada el format de Copa («prefereixo jugar les eliminatòries a doble partit», va dir), Portu va recordar que «un dels nostres èxits de l'últim any va ser anar partit a partit. Ara ens toca el Llevant i quan s'acabi ja pensarem en el Madrid».
