Sempre és difícil encarar un partit de Copa del Rei en les primeres rondes. Amb pocs al·licients esportius, sovint hi ha més a perdre que no pas a guanyar. Això és precisament el que li va passar al Girona que va veure com un mal partit no només el deixa amb un peu i mig fora de la competició sinó que també rebaixa un pèl el positivisme que havia deixat la victòria de dilluns a Riazor. Ahir no es van perdre tres punts i ningú es va fer mal. Aquestes són les millors conclusions d´un partit per oblidar dels Pablo Machín que una vegada més a casa van pagar molt cara la seva manca d´encert de cara a la porteria rival. Tot al contrari que un Llevant més efectiu i experimentat, que va en va fer prou amb una urpades de Morales i Boateng i una jugada d´estratègia per a endur-se mig bitllet per als vuitens de final. Això sí, encara que no tingui transcendència pel que fa a punts, la d´ahir és la quarta derrota seguida al seu estadi d´un equip que té òrfena d´alegries la seva afició a casa. I diumenge ve tot un Madrid.
Estava clar que Machín faria servir el partit de banc de proves. Així va ser. Només tres homes que havien estat titulars dilluns a la Corunya van repetir a l'onze: Bounou, Maffeo i Ramalho. La resta de l'alineació van ser tot cares noves amb l'estrena oficial de David Timor, la reaparició de Marc Muniesa i el debuts com a titulars de Carles Planas i Marlos Moreno. El tècnic del Llevant també va sacsejar a consciència l'onze mantenint però homes importants a la Lliga a l'onze com Bardhi o Morales. Tot i la poca transcendència del partit, l'afició va respondre amb més de 6.000 espectadors que van fer que l´estadi presentés un bon aspecte.
El Llevant va semblar sortir una mica més decidit al partit, sobretot generant perill per les bandes, amb Samu García i Morales. L'extrem valencià va protagonitzar la primera aproximació en una paret amb Toño García que Muniesa va desviar en última instància. De mica en mica el Girona va anar apoderant-se del control de la pilota, sense però, generar excessiu perill. Els blanc-i-vermells van començar a assetjar el Llevant per la banda dreta, on Maffeo filtrava bones centrades a l'àrea. En una, el porter Oier Olazábal va treure la pilota del cap d'Olunga quan el davanter kenià es disposava a rematar a gol. Montilivi s'engrescava. I més veient les ganes d'agradar de Marlos Moreno. El colombià es va erigir el l'home més perillós del Girona a la primera part gràcies a les seves jugades personals, una de les quals el va conduir gairebé davant Oier Olazábal. La cama en última instància de Cabaco va evitar que la seva rematada agafés porteria.
El Girona tenia la pilota i el Llevant tancat al seu camp. Bardhi i Morales, molt actius durant els primers minuts, havien desaparegut i els valencians semblaven haver posat el ralentí. A més a més, la inoperància ofensiva del Girona els permetia contenir sense desgastar-se gaire. Fins que Morales va decidir que ja n'hi havia prou. L'extrem va guanyar la partida a Ramalho en un contracop, va arribar fins a la frontal i va assistir perquè Boateng superés Bounou, venut. El gol va fer mal al Girona que, fins a la mitja part, va veure com el Llevant el tornava a agafar al contracop en una acció calcada i a punt estava d'ampliar l'avantatge. Morales va fer el que va voler amb la defensa blanc-i-vermella per deixar sol Boateng davant Bounou. Aquesta vegada però, el porter marroquí va endevinar-li la intenció i va aturar la seva rematada.
S´arribava a la mitja part amb desavantatge i, el que és pitjor, amb el Girona molt voluntariós però gens eficaç en atac. Tan poc, que malgrat les arribades i centrades a l´àrea d´Oier Olazábal l´equip no va efectuar cap rematada a porteria. Caldria esperar al primer minut de la segona part per a veure la primera rematada a porteria del Girona del partit. I per ben poc no acaba en gol. Douglas Luiz va penjar una falta lateral al segon pal per a Ramalho, que va veure com Oier Olazábal li desviava la pilota a córner. Aquesta ocasió i les entrades a destemps de Shaq a Mojica començaven a encendre el públic. El Girona semblava trobar el camí. Olunga tindria el gol al seu cap amb una rematada a centrada de Ramalho que incomprensiblement va rematar fluixa i tova a les mans del porter granota. La segona part feia més bona pinta però calia arreglar el resultat per entrar a l´eliminatòria. La insistència del Girona continuaria amb una gran ocasió de Marlos Moreno, després que Olunga robés la cartera a Rober Pier. La rematada, molt forçada, del colombià, però, va sortir fora davant una afició que ja veia la pilota a dins.
De l´1-1 al 0-2
Eren els millors minuts del Girona, que en menys d´un quart d´hora havia gaudit de tres ocasions claríssimes per a marcar. Tanmateix, un moment de desconcentració en un servei de cantonada va complicar encara més l´eliminatòria. El Llevant no perdonaria i Doukouré -un jugador pretès pel Girona aquest estiu- va rematar de cap a gol malgrat l´intent de Bounou d´aturar la pilota.
El 0-2 dibuixava un escenari d´allò més complicat per a un Girona que havia vist com el Llevant li castigava la seva manca d´efectivitat. La desesperació entre els jugadors blanc-i-vermells era màxima. Havien estat capaços de plantar-se gairebé sols davant el porter però un cop més amb el punt de mira desviat i la pólvora ben molla. En canvi, el Llevant, amb quatre aproximacions va ser capaç de fer dos gols i encarrilar l´eliminatòria. Ofici, sí, però qualitat també. Amb el 0-2 el Girona no va abaixar els braços i va cercar retallar distàncies. Ho va provar amb una falta directa de Borja García que Oier va desviar a córner. Kayode també tindria la seva oportunitat en un contracop on es precipitaria i xutaria abans d´hora quan ho tenia tot al seu favor. La seva rematada la va desviar sense gaires problemes Oier a córner, davant la desesperació d´un Kayode que allarga un partit més el seu divorci amb el gol. Definitivament no era el dia del Girona. El xiulet final de l´àrbitre, criticat per no castigar amb més duresa l´agressivitat del Llevant, va acabar amb un calvari per als jugadors blanc-i-vermells, rendits a l´efectivitat del conjunt valencià.
