Pete Jenson va ser diumenge a Montilivi cobrint la informació del Girona-Madrid per al Daily Mail, el segon diari més llegit del Regne Unit, i va obrir la seva crònica jugant amb la imatge que uns petits peixos d'aigua dolça («minnows») havien deixat «bocabadat Zidane» i, de retruc, havien «fet perdre terreny al Madrid en la seva cursa pel títol de Lliga». El text de Jenson, publicat el mateix diumenge a la tarda a l'edició digital del Daily Mail, va tenir una àmplia repercussió a través de les xarxes socials en una mostra del ressò mediàtic a escala global, segurament el més gran de la història del club, que va tenir la victòria del Girona. La derrota del Madrid a Montilivi va fer la volta a Europa. Això sí, l'anàlisi posava el seu focus principal en un detall o altre en funció de si s'analitzava des de Barcelona, des de Madrid o des de la resta d'Europa. A Barcelona, la victòria del Girona agafava volada perquè beneficia el Barça en la lluita pel títol: «Gràcies, Girona», posava el diari Sport a la seva portada; mentre que a Madrid les anàlisis varen donar la volta al pobre futbol del Madrid a Montilivi: «No hi ha restes de l'imponent Reial que va tancar l'últim curs per la porta gran i va obrir l'actual noquejant el Barça a la Supercopa. Aquest Madrid està avariat», escrivia el cap d'esports d' El País, José Samano; i, finalment, des d'Anglaterra, França o Itàlia es va treure més punta al fet que un petit equip català (el Girona) superés el gran club espanyol (Madrid). «El Reial, enderrocat a Catalunya pel Girona», titulava ahir L'Équipe.

El Girona 2 -Madrid 1 vist des d'EuropaEl paral·lisme polític

De la mateixa manera que Pete Jenson en el cas del Daily Mail, el principal diari esportiu italià, La Gazzetta dello Sport, també tenia un enviat especial a Girona. «Poca política, gran ambient, premi per al coratge del Girona i apatia en la derrota del Madrid», escrivia Filippo Maria Ricci en una crònica on destacava el bon ambient que es va viure en un Montilivi aliè a la situació política: «La primera visita del campió espanyol a Girona, que el divendres es va declarar independent, no va generar cap tensió fora del camp i va provocar una gran sorpresa dins. Hi va haver els càntics d'independència habituals en els estadis catalans i la victòria del Girona per 2-1 després d'una remuntada». Ricci destaca el gran partit de Pablo Maffeo, de qui assegura que té antecedents familiars italians i avisa els dirigents federatius del seu país que «encara és sub-21 i que una trucada per conèixer els seus antecedents familiars no estaria de més». En portada, La Gazzetta dello Sport treu una foto de Zidane amb el títular: «Revolta Catalana. El Reial s'ha d'inclinar davant el Girona».

A l'altre gran diari esportiu d'Europa, el francès L'Équipe, desenvolupaven en la crònica el paral·lelisme amb la situació política que ja insinuaven en el títol: «L'actual crisi política a Espanya ha experimentat un nou i inesperat episodi aquest diumenge a Girona. El Reial Madrid, defensor del títol i el club de la capital, on es concentren els poders, ha perdut contra un equip català acabat de pujar, en una de les fortaleses de la rebel·lió, després d'un partit impressionant», detallaven en el text del diari esportiu francès sobre el Girona 2-Madrid 1 de Montilivi. Sense sortir de França, Le Monde parla de «la derrota més simbòlica del Madrid a Catalunya». «En contra de totes les probabilitats, el modest Girona català, acabat de pujar, va dominar el Reial Madrid 2-1. Una victòria històrica i una ressonància molt particular en un context de crisi política a Catalunya», comenten en el principal diari generalista francès.

Tornant a Anglatera, l'endemà de la seva crònica per la versió digital, Pete Jenson donava una clau de volta més ahir al partit en el Daily Mail. «No hi ha res com una banda de futbolistes acabats d'arribar i plens de confiança i bon futbol per, sense preocupar-se de la reputació dels grans clubs, sacsejar una lliga. I el projecte espanyol del Manchester City es perfila per ser exactament això», escrivia ahir Jenson. Sense enviats especials a Girona, però amb una línia semblant de relacionar el partit amb la situació política parlaven sobre el Girona 2- Madrid 1 la resta de mitjans britànics: «L'equip gironí es va adjudicar una impressionant victòria. Sense cap mena de dubte és el resultat més important de la història del club, un partit que se celebrarà per tot Catalunya tenint en compte el panorama polític», apuntaven des del The Guardian. Per la seva part el Mirror recordava la polèmica per la presumpta perillositat del partit al llarg de la setmana passada i com això es va acabar girant en contra del Madrid dins del camp: «El Reial Madrid va viatjar a Catalunya tement la reacció dels aficionats locals, però no esperava acabar avergonyit dins del terreny de joc», apuntava en el diari anglès, que també tenien paraules d'elogi per al Girona: «Va ser el merescut guanyador en una exhibició dominant que ha estat celebrada a tot Catalunya».

El Girona 2 - Madrid 1 vist des de BarcelonaUn benefici per al Barça

A 100 quilòmetres de Montilivi, la victòria gironina va ser, bàsicament, interpretada en clau blaugrana. La derrota deixa l'eqiup de Zidane a vuit punts del Barça a la Lliga. I això és el que realment importa allà. «Gràcies, Girona», posava el diari Sport en portada mentre que, en pàgines interiors, abans de la crònica del partit, insisteixen en la idea del favor del Girona al Barça: «Girona és culé», obre una anàlisi sobre com el Madrid va perdent opcions de guanyar el títol de Lliga; «El Reial Madrid es deixa remuntar a Montilivi i se situa a una distància que mai va remuntar».

En l'altre diari esportiu de Barcelona, Mundo Deportivo, Felip Muñoz escrivia des de Girona que «La Festa Major de Girona es va traslladar a Montilivi per celebrar la històrica gesta de l'equip català, que es va vestir de gegant per doblegar un pobre Reial Madrid amb el cap posat en el duel de Champions contra el Tottenham». A la portada, a Mundo Deportivo obrien amb un contundent «Gironazo» i deixaven clar que «el Madrid no aixeca cap i ja està a vuit punts del Barça». En alguns dels diaris d'informació general de Barcelona, la gesta del Girona també va treure el cap a les diferents portades: La Vanguardia: «El Madrid, a vuit punts del Barça en caure contra un gran Girona (2-1)»; l' Ara: «El Girona fa història contra el Madrid».

El Girona 2- Madrid 1 vist des de MadridEl mal joc del Madrid

En els diaris de Madrid es podien ahir llegir bons elogis sobre el joc del Girona, però, bàsicament, la major part de crítiques giraven al voltant del pobre equip de Zinedine Zidane, del qual només salven Isco. «Isco està sol», titulava ahir a l' As en portada, mentre que el Marca jugava amb el mal joc del Madrid i amb el que, per a ells, va ser un gol il·legal de Portu en el 2-1: «El Girona deixa el Madrid en fora de joc».

En les cròniques dels principals diaris d'informació general de Madrid, firmes reconegudes com José Sámano o Orfeo Suárez tampoc varen quedar gens satisfets amb el joc del Madrid. «A Girona es va imposar l'heroisme de la debilitat. De la suposada debilitat, ja que l'equip local es va guanyar amb escreix la seva gran proesa davant del campió d'Europa. Per futbol i per entusiasme, el Girona va donar una inesperada estocada a un Madrid que va certificar la seva desfeta», escrivia Sámano a El País abans de deixar clar que l'equip de Zidanes «està avariat». «El Madrid no es va arreglar, tan dessaborit i imprecís abans com després de l'intermedi, i el Girona va mantenir el tu a tu. Fins que Stuani es va colar entre el bastió central de l'esquerdada defensa visitant», continuava desgranant el cap d'esports d' El País.

A les pàgines d' El Mundo, Orfeo Suárez narrava ahir que el Girona va «desconstruir el futbol d'un rival poderós però hipertens i imprecís, al qual tanta irregularitat en la Lliga augurava un esperpent. A vuit punts del líder, per al Madrid, avui, la política és el de menys». A diferència del Marca i el seu presumpte fora de joc, Suárez veia clara la justícia del resultat: «L'empat va arribar com a conseqüència del que succeïa al camp. Va ser just, com el desenllaç final. Pere Pons va realitzar un eslàlom que va consumar Stuani en l'àrea. Els jugadors del Girona van maniobrar amb una oposició de mantega per part dels futbolistes del Madrid que es van trobar al seu pas».