Han passat exactament 1.332 dies des que el 10 de març del 2014 Pablo Machín era presentat com a nou entrenador del Girona. Són més de tres anys en què a Montilivi s'ha viscut de tot. Alguna decepció de les que fan mal, però sobretot alegries i excel·lents resultats. Ha estat la tònica des que el sorià s'asseu a la banqueta, temps suficient per assaborir alguna tarda de glòria que escrivia un nou capítol aquest últim cap de setmana. El 2-1 contra el Reial Madrid, un resultat històric que ha donat la volta al món i que perdurarà en el record segurament per sempre, és l'última gran victòria de Machín en clau blanc-i-vermella. Però no l'única. Potser sense tant ressò mediàtic, el sorià n'ha pogut celebrar d'altres al llarg d'aquesta etapa. Algunes pel seu joc vistós; d'altres, per la transcendència del resultat final. O una conjunció entre totes dues coses. El cas és que en tres anys i mig hi ha hagut temps per lamentar desgràcies, però també per aplaudir i celebrar.
La més recent es vivia el diumenge, en un ambient de gala a Montilivi amb poc menys de 13.400 espectadors a les seves graderies. La visita del Reial Madrid, el vigent campió d'Europa, bé s'ho valia. Tot i el gol inicial d'Isco, els gironins van capgirar el marcador gràcies a Stuani i Portu per sumar tres punts de molt de prestigi. Ha estat la primera gran tarda per al record a l'elit, esperant-ne més i per molts anys, d'un equip que vol aconseguir la permanència.
Si l'estadi va esclatar amb el xiulet final d'Hernández Hernández, encara ho va fer mes el passat mes de juny, en una altra actuació històrica. Aquell dia no es va guanyar, però el 0-0 contra el Saragossa es pot considerar com una altra victòria en l'etapa de Pablo Machín a la banqueta. No pel que es va veure sobre el camp, sinó pel que va significar aquell resultat: era el punt que es necessitava per fer realitat l'ascens a Primera. Al propi Machín se li preguntava el passat diumenge amb quin d'aquests dos partits es quedava. La seva resposta va ser la següent: «Sense aquell ascens no hauríem tingut mai l'oportunitat de guanyar el Reial Madrid», va dir.
Una altra victòria memorable va ser el 0-1 que tancava la lliga regular 15/16. El Girona visitava Ponferrada i necessitava un bon resultat per classificar-se per al play-off. El gol de Cristian Herrera al segon temps va servir per entrar de ple a la promoció i va enviar l'equip del Bierzo cap a la Segona Divisió B.
Al Toralín, el mateix escenari, també es gestava una de les grans victòries de Machín al Girona. Potser la primera. No ja per l'1-2 contra el Ponferradina, sinó pel que es viuria el cap de setmana següent en el darrer partit del curs 13/14. Rebien els gironins al campió Deportivo obligats a guanyar per salvar-se. Ho van fer, amb un 3-1 al marcador, aconseguint una permanència que semblava impossible unes jornades enrere.
Potser no han tingut la mateixa trascendència, però amb el sorià també s'han viscut d'altres triomfs per emmarcar. L'any passat, el Girona signava l'actuació més completa a l'estadi amb un 5-1 contra el Getafe, un altre equip que l'acabaria acompanyant a la Primera Divisió. I dos cursos enrere (14/15), tot fent camí per intentar pujar, es prenia el Miniestadi amb una actuació espectacular. L'equip, tot coratge i entrega, es va desfer del Barça B davant el deliri del munt d'espectadors gironins que van omplir les graderies. El resultat final, un 2-4 que difícilment també s'oblidarà.
