Tal com es preveia, Pablo Machin va tornar a confiar amb els mateixos jugadors que va utilitzar d'inici el dia del Reial Madrid. L'entrenador del Girona no va fer canvis en l'alineació i continua confiant en la inèrcia positiva de l'últim partit de lliga i va sortir amb el mateix plantejament aprofitant el bon moment psicològic en què es troben la majoria dels seus jugadors. El partit era molt important pel fet de jugar al camp d'un equip que estava en situació similar a la del Girona però que arribava amb una dinàmica negativa tan en joc com en resultats.

Primera part de nivell. Seguint amb la mateixa tònica dels últims partits els gironins van tornar a dominar en tot moment al seu adversari. El joc dels de Pablo Machín era molt bo, el seu equip tenia el control de la pilota, la possessió, el ritme, la seguretat defensiva, l'anticipació i el domini en totes les fases del joc. Mentre el Girona va disposar d'un bon grapat d'ocasions per poder avançar-se en el marcador el seu rival no va inquietar en cap moment la porteria de Bounou. La oportunitat d'Stuani només començar el partit en una rematada al primer toc que va desviar el porter local a córner, la falta frontal i la posterior jugada individual d'Àlex Granell que va aturar molt bé Raul Fernàndez i una rematada de cap de Bernardo Espinosa en una falta lateral molt perillosa no van ser suficients per poder marcar durant el primer temps.

Dificultats pel Llevant. Durant els primers quaranta cinc minuts el Girona va desactivar completament a l'equip de Juan Ramon López Muñiz. Els valencians no trobaven la fórmula per poder aconseguir portar el partit cap al seu terreny. El sistema de joc 4-2-3-1 no li servia als locals per poder contrarestar el sistema de joc del Girona. José Luis Morales, Jason i Enes Bardhi tenien molts dubtes alhora de sortir a buscar als centrals del Girona, tampoc podien tapar bé les entrades de Maffeo i Aday, aquests podien profunditzar per banda amb certa facilitat. El Llevant no sortia a pressionar l'inici del joc del seu rival, estava ben posicionat amb les línies molt juntes i replegat al mig camp. La pilota era pel Girona que podia controlar el partit i la possessió. L'objectiu era no perdre-la, tenir paciència sense arriscar en zones compromeses i pressionar col·lectivament després de pèrdua. Per contra el Llevant buscava dificultar el joc interior del Girona acumulant molts jugadors pel mig i atacar recuperant la pilota aprofitant els espais. El perill podia arribar per la banda on jugava Morales, calia controlar els moviments del banda local, era el futbolista més desequilibrant per la banda esquerra de l'atac, jugador que amb espais podia portar problemes a la defensa gironina i podia sorprendre per velocitat. Qui sí va respondre a l'altra àrea va ser Portu, que amb accions de qualitat individual i amb velocitat s'escapava del seus marcadors. Una jugada clau en l'inici i transcendent per al desenllaç del partit va arribar en el minut dotze, una segona falta claríssima de Chema sobre Portu hauria significat la segona groga per al central del Llevant i hauria condicionat totalment el partit. La jugada era molt clara, es tractava d'una acció de u per u on només hi havia els dos jugadors, Portu va anticipar-se en la conducció i Chema que ja s'havia llençat a terra ja no li quedava cap més opció d'entrar-lo fent-li una falta indiscutible en una jugada en què l'atacant gironí quedava sol davant Raúl Fernández.

Efectivitat a la segona part. A la represa la idea de joc del Llevant va ser molt diferent, després de veure que durant el primer temps no li havia sortit bé el plantejament de jugar esperant replegat en camp propi, va sortir a pressionar a dalt en l'inici del joc anant a buscar els centrals gironins. Aquest fet condicionava la sortida de pilota dels visitants però no evitava que a partir de la zona de creació el Girona pogués tornar a tenir la pilota. La intensitat dels locals anava en augment a mesura que avançava el partit, els valencians recuperaven més ràpidament la pilota i obligaven el seu adversari a recular. En el moment que el partit es posava més incòmode per al Girona va arribar el gol de Borja Garcia, el jugador madrileny que durant el primer temps li va faltar participació va ser decisiu marcant un gol en un gran tir des de fora l'àrea. Una jugada molt ben elaborada col·lectivament va servir perquè els visitants es posessin per davant, arribava el premi a la constància i al bon futbol. El gol començava a condicionar els plantejaments, l'entrenador local feia entrar Emmanuel Boateng per Enes Bardhi, la idea era sacrificar un jugador d'enllaç per jugar amb dos davanters centre, el responia Pablo Machín col·locant David Timor al mig camp per poder tenir més equilibri defensiu i poder ajudar en la recuperació de pilota. El resultat favorable feia que el Girona jugués amb una defensa de cinc, quatre migcampistes i un punta. El replegament intensiu del Girona obligava a l'atac posicional a un Llevant que no trobava la manera de superar l'ordenada defensa dels visitants. La seguretat defensiva i l'anticipació dels centrals va servir per anular en tot moment al nou fitxatge granota Enes Ünal, futbolista que pràcticament no va entrar en joc.

El millor moment de l'equip i de molts jugadors. L'equip va saber patir per poder guanyar, igual que va fer la setmana passada i al camp del Dépor es va mantenir sòlid en defensa i va aprofitar un gran contraatac col·lectiu perquè Pere Pons assistís al golejador Cristhian Stuani, gol que sentenciava el partit. En el millor moment de la temporada s'han ajuntat dos aspectes importants, Pablo Machín ha trobat un onze que funciona i la majoria dels futbolistes habituals es troben en molt bona forma. Les tres victòries consecutives que ha aconseguit l'equip són molt significatives. El Girona s'afegeix a Barça, Madrid, València, Atlètic de Madrid, Sevilla, Vila-real, Betis i Reial Societat com a equips que han pogut guanyar tres partits seguits de lliga, fita reservada per als millors equips del campionat i que encara es pot millorar.