Quan després d'onze jornades de lliga, la majoria de les noves incorporacions veuen els partits des de la banqueta o des de la grada, és que no s'ha encertat en la política de fitxatges. La millor versió del Girona de Primera la veiem quan el pes de l'equip el porten els jugadors que provenen de Segona. Fins a vuit figuren normalment a l'equip titular. Només Muniesa, Bernardo i Stuani s'han convertit en titulars indiscutibles. Tres excel·lents jugadors.

Em recorda la temporada del frustrat ascens contra el Lugo. Machín va haver d'afrontar tota la lliga amb 13-14 futbolistes. I no va ser per caprici de l'entrenador. Cap del suplents d'aquella temporada ha tornat a jugar mai a Segona A; la majoria van acabar l'any següent a Segona B o retirant-se del futbol. Jugadors com Cristian Gómez i Christian Alfonso havien arribat per ser titulars i van acabar essent testimonials. Com Moisés Hurtado, David García o Gerard Bordas, que ja hi eren l'any de Rubi. Machín va descobrir dos fenòmens (Pere Pons i Àlex Granell), que es mantenen com a pilars a Primera Divisió, creixent any rere any. Aquella temporada va sortir quasi tot rodó, però la Primera Divisió és molt exigent com per afrontar tota una lliga amb 13-14 jugadors que són amb els que realment està comptant de debò Machín.

Les tres victòries consecutives i, sobretot la del Madrid, en un partit sublim gairebé immillorable en totes les facetes del joc; i la del Llevant, amb una superioritat aclaparadora, no ens haurien d'impedir veure la realitat de la plantilla. I, sobretot, pensar que aquests jugadors no podran rendir tota la temporada com els darrers dos partits o com el dia de l'Atlètic de Madrid. L'aportació futbolística del Manchester City de moment és secundària. Queda reduïda a un jugador: un Maffeo que, de fet, ja estava perfectament integrat a l'equip. Els dos jugadors amb més experiència del City que podien haver vingut cedits, Jason Denayer i Patrick Roberts, van preferir anar al Galatasaray i el Celtic, respectivament, abans de jugar amb el Girona. Aleix Garcia i Douglas Luiz tenen qualitat individual, però són dos nois de 19 anys en una lliga tan exigent com l'espanyola.

Com deia fa uns dies Machín en una entrevista a El País: «Han de créixer ja. No ens interessa que creixin l'any vinent». Ara que les coses van bé, cal pensar en el mercat d'hivern. És imprescindible reforçar-se per afrontar amb certes garanties la segona volta. Sobretot a la davantera. Stuani no s'ho pot fer sol. I Kayode, Olunga i Marlos no han aportat res. Algun d'ells no seria titular ni a Segona. Longo i Sandaza anirien molt justets a Primera, però haurien sumat més que aquesta tripleta de nous davanters.