Dissabte, 22 de juliol de 2017. El Girona havia començat un parell de dies abans la seva pretemporada a les instal·lacions del Manchester City i Pablo Machín estava preocupat. L'acord per a l'entrada del Girona al City Football Group encara no s'havia pogut fer oficial i, per tant, encara que tothom sabia que eren allà i que en podria arribar algun més, els quatre jugadors cedits pel City s'entrenaven d'amagat de les càmeres. L'equip treballava a porta tancada i mai, o gairebé mai, apareixia cap foto on es pogués veure Maffeo, Aleix García, Douglas Luiz i Marlos Moreno. La setmana següent, el Girona tenia programats els seus dos primers amistosos, davant el Nottingham Forest i l'Oldham City, i res feia pensar que els quatre «amagats» el poguessin jugar. Però Machín necessitava veure el seu equip competir plegats i, si podia ser, contra rivals exigents. El mateix pensava David Wagner. El tècnic del Hudderfield Town preparava el retorn de l'històric equip de West Yorkshire a la Premier League després de 45 anys d'absència. Aquell mateix dissabte al vespre, a tres setmanes justes de la Premier, el Huddersfield Town tenia programat un amistós contra el Burnley, però Wagner no va veure amb mals ulls doblar i, al matí, jugar un amistós a porta tancada contra el Girona (Huddersfield està a poc a més de mitja hora de Manchester). I així van acordar els dos bolos.
El Huddersfield Town va superar el Girona per 1-0 (gol de Kelsey Palmer) en un partit que aquí va tenir més repercussió per la filtració a través de les xarxes socials d'una foto de Pablo Maffeo, demostrant que els quatre futbolistes que el club desmentia que s'entrenessin no només ho feien sinó que també jugaven en un amistós, que per la data històrica que el primer partit (amistós) del Girona com a equip de Primera Divisió va ser a les instal·lacions del Huddersfield Town. Un club que també estava a punt de viure el salt a la màxima categoria. En el cas dels gironins era el primer cop; i en el dels anglesos el retorn després de 45 anys. Uns anaven a escriure les pàgines més brillants de la seva història i els altres anaven a provocar que els seus aficionats recuperessin els vells rècords dels seus pares i avis: el Huddersfied Town va guanyar tres cops seguits la Premier League, llavors First Division, entre el 1923 i el 1926. De fet, és un dels únics quatre equips anglesos que ha aconseguit encadenar tres títols de lliga. Els altres són Arsenal, Liverpool i Manchester United.
Les necessitats d'una pretemporada històrica van unir Huddersfield Town i Girona aquest estiu, però, amb les lògiques diferències, la trajectòria dels dos equips ha avançat en paral·lel en els tres mesos i mig que han passat des d'aquell amistós resolt pel gol de Palmer. Uns i altres han arribat amb bones sensacions a la segona aturada per seleccions del campionat. El Girona, després de derrotar el Llevant en la seva tercera victòria consecutiva i amb encara ben frescos en la memòria el munt d'elogis que va rebre després de tombar el Madrid a Montilivi. El Huddersfield Town també va arribar a l'aturada amb una victòria, 1-0 contra el West Bromwich amb gol de l'holandès Van La Parra, i igualment amb els ecos d'un partit que no oblidaran. En el seu cas la victòria contra el Manchester United de Jose Mourinho al John Smith's Stadium, 2-1 amb l'australià Mooy i el belga Depoitre marcant els gols locals. A la Lliga i a la Premier League s'han jugat les mateixes jornades: 11. Aquí, el Girona és desè amb 15 punts (4 victòries, 3 empats i 4 derrotes) i està a setze punts del líder, Barça, i en té nou de marge sobre el descens (Alabès). A Anglaterra, el Huddersfield Town també ocupa el desè lloc amb quinze punts (4 victòries, 3 empats i 4 derrotes) i té el líder a setze punts, Manchester City, i el descens a set punts (West Ham). Números en mà, són dues trajectòries paral·leles des d'aquell amistós del passat mes de juliol.
Les trajectòries de Girona i Huddersfield Town continuaran avançant, divendres els de Pablo Machín reben la Reial Societat i els de Wagner visiten el Bournemouth dissabte, i segurament, a poc a poc, s'aniran separant. Deixaran de ser tan paral·leles com en aquests últims tres mesos i mig. Girona i Huddersfield Town han calcat resultats des d'aquell amistós del 22 de juliol, però les semblances entre i un altre es remunten una mica més enrere. A les últimes temporades i tenen dos noms propis: Pablo Machín i David Wagner. Dos tècnics fitxats per evitar que Girona i Huddersfileld Town baixessin a les terceres divisions dels seus futbols (Segona B i League One, respectivament) i que van aconseguir l'impensable. Fer el salt a Primera Divisió i a la Premier League.
Nascut a Alemanya, però de nacionalitat nord-americana, el David Wagner futbolista va arribar a ser internacional amb la selecció dels Estats Units. Com a entrenador, Wagner es va formar en el futbol alemany de la mà del seu amic i actual tècnic del Liverpool, Jurgen Kloop, i abans d´arribar al Huddersfield Town el novembre del 2015 per evitar el descens havien entrenat durant quatre temporades el filial del Borussia Dortmundt.
Amb Wagner a la banqueta, l'equip de Yorkshire es va salvar del descens i, un any i mig més tard, la temporada següent i sense les dures patacades que el Girona i Machín han hagut de superar els últims cursos, el Huddersfield Town feia el salt a la Premier League. En un escenari imponent, el mític estadi de Wembley ple a vessar amb 90.000 espectadors, els «Terriers» superaven el Reading per penals en el darrer partit del play-off per pujar. És el denominat «partit més ben pagat del món» perquè el guanyador, en aquest cas el Huddersfiled Town, veu com se li obren les portes d'una competició, la Premier League, que reparteix amb molta generositat els drets de televisió. Sense les enormes diferències entre els equips grans i petits que, per exemple, hi ha a la Lliga espanyola. Aquesta temporada el Huddersfield Town cobrarà, com a mínim, una mica més de 90 milions d'euros. Si fa no fa, entre tres i quatre vegades el que obtindrà el Girona aquest any del repartiment dels drets per televisió a la Primera Divisió espanyola.
Una gran injecció econòmica que, però, no ha canviat l'esquelet bàsic de la plantilla del Huddersfiled Town. Un nou paral·lelisme amb el Girona de Pablo Machín. En el darrer partit de lliga contra el West Bromwich, David Wagner va fer jugar sis jugadors que ja hi eren en l'equip de l'ascens; contra el Llevant va comptar amb vuit dels de l'any passat.
El bloc de l'any passat més peces de nivell per afrontar el salt de categoria. En el cas del Girona són, de moment a l'espera que alguns dels altres cedits del City acabi de fer el pas endavant fet per Maffeo, incorporacions com Muniesa, Bernardo o Stuani; mentre que en el Hudersfield Town són el porter danès Lössl (fitxat del Mainz alemany), el seu compatriota Jorgensen (Copenhage), el davanter belga Depoitre (Porto) i el migcampista anglès Tom Ince, fill de l'històric jugador Paul Ince, que ha arribat a l'equip del John Smith's Stadium procedent del Derbi County. La resta. Jugadors com Smith, La Parra, Hogg o Mooy que ja hi eren la temporada passada i que, com passa aquí amb els Pons, Granell, Portu, Maffeo o Alcalá, provoquen que l'aficiò del Huddersfield Town es bolqui amb el seu equip. L'estadi és gairebé el doble de gros Montilivi, té una capacitat per a 24.500 espectadors, i està sempre gairebé ple. En el darrer partit contra el West Bromwich hi havia 24.169 espectadors.
Huddersfield és una mica més gran que Girona, té al voltant de 160.000 habitants, però no és ni de lluny una gran ciutat i, després de moltes dècades lluny de l'elit, ompli cada partit el John Smith's deixa clara la tradició futbolística d'una ciutat que entre el 1923 i el 1926 va celebrar tres títols de lliga consecutius. Una ciutat que reclama el seu lloc en el futbol d'elit tot i l'ombra que projecta una ciutat com Manchester que, a poc més de cinquanta quilòmetres de distància, té dos dels grans equips del futbol europeu, City i United. Un altre paral·lelisme amb un Girona que també es vol fer gran 100 quilòmetres al nord del Camp Nou i de la influència del Barça.
