Torna la Lliga, torna després d'una aturada on el Girona hi ha arribat pletòric tant en el joc com en els resultats. El millor moment dels gironins des de principi de temporada s'ha vist perjudicat en una setmana on els partits de seleccions han estat els protagonistes, partits que han obligat alguns jugadors a realitzar viatges internacionals i que els faran arribar molt justos per poder afrontar en condicions el partit d'aquesta jornada, que a més, s'ha avançat a divendres. Serà important veure com afronta l'equip aquest enfrontament, la mentalitat i la manera de jugar no pot canviar, les tres victòries aconseguides de forma consecutiva han de servir per poder motivar encara més els gironins i en cap cas poden ser motiu de relaxació.

Un equip que té futbol. L'equip entrenat per Eusebio Sacristán reflecteix sobre la gespa la idea del seu entrenador, tècnic que després de la seva retirada com a jugador en actiu va formar part del primer equip del Barça com a tercer entrenador de Frank Rijkaard, i posteriorment va fitxar pel Celta com a primer entrenador. Després va tornar al club blaugrana per fer-se càrrec del filial i des de l'any 2015 és l'entrenador de la Reial Societat. Va arribar a Anoeta per substituir el tècnic britànic David Moyes. Eusebio ha implantat la seva filosofia de joc a l'equip basc amb el sistema 4-3-3 que coneix molt bé de la seva etapa al Barça. El porter argentí Gerónimo Rulli s'ha consolidat en la seva posició. Es tracta d'un porter que va debutar molt jove a la Primera Divisió, ha evolucionat molt en les últimes temporades, és un dels porters amb més projecció que tot i la seva alçada és molt àgil. L'equip es desplega ofensivament amb dos laterals de recorregut que busquen atacar en tot moment, Álvaro Odriozola per la dreta, i Kevin Rodrigues a l'esquerra. Els acompanyen dos extrems oberts oferint amplitud, profunditat i molta mobilitat. Pel centre els donostiarres disposen de tres jugadors que tenen bon domini de la pilota, porten el ritme de joc i normalment guanyen la possessió en la zona de creació. Al mig camp Asier Illarramendi, jugador del planter de la Reial Societat i que també va passar per les files del Reial Madrid, el veterà Xabi Prieto i David Zurutuza són els responsables d'aportar equilibri i experiència. Els jugadors amb més desequilibri són Sergio Canales i el jugador revelació de la temporada Mikel Oyarzabal, futbolista ràpid, desequilibrant en les accions d'u per u en banda esquerra i golejador, un dels jugadors que caldrà controlar en tot moment i vigilar-lo en les seves arribades des de segona línia. La banda dreta de l'atac segurament serà per a Adnan Januz, l'internacional belga tant pot jugar d'inici com sortir de revulsiu a la segona part. La referència en la zona de finalització serà per al rematador brasiler William José, ja que el mexicà Carlos Vela ha caigut de la convocatòria a causa d'una gastroenteritis d'última hora. En aquest inici de campionat la Reial Societat també s'ha mostrat com un equip perillós en les jugades d'estratègia, des de principi de Lliga han aconseguit quatre gols de córner. La perillositat en aquest tipus de jugades és gràcies a la bona execució i finalització de jugadors com Diego Llorente i Aritz Elustondo.

Pensant en Europa. La Reial Societat està immersa en la competició europea, i després de jugar contra el Girona haurà de pensar en el viatge que haurà de fer a Noruega per enfrontar-se al Rosenborg en la Lliga Europa. En disposar d'una plantilla àmplia és possible que l'entrenador visitant vulgui reservar algun jugador pensant en el partit del proper dijous, en què un punt donaria als bascos el segon lloc i l'excés directe als setzens de final en un grup on també lluiten pel primer lloc contra el Zenit rus. En aquest cas l'avantatge per a Eusebio és que en avançar-se la jornada encara tindrà dies per poder recuperar els seus jugadors i poder preparar el partit europeu amb temps.

El que funciona no es toca. La setmana ha estat estranya per a la plantilla del Girona. Els jugadors internacionals han estat fora amb les seves seleccions, Pablo Maffeo va jugar dimarts els noranta minuts amb la selecció espanyola sub-21. Tot i que van participar molts pocs minuts en les seves seleccions, l'uruguaià Cristhian Stuani ha viatjat a Àustria i el nigerià Larry Kayode a Rússia. Caldrà veure si l'entrenador del Girona tindrà en compte el desgast que poden suposar aquests desplaçaments pera ls seus jugadors o bé continua apostant pels més habituals. Pablo Machín ha trobat un onze que li està funcionant, per avui a excepció de la baixa de Pere Pons pot tornar a alinear deu dels jugadors que ha fet jugar en els dos últims partits. El més normal és que un cop hagi triat el substitut del jugador de Sant Martí Vell repeteixi en les altres posicions.

Sense Pere Pons. La baixa del migcampista del Girona és un handicap important per a l'equip. Es tracta d'un jugador que aporta molt, llegeix bé les jugades i està sempre en posició per poder recuperar la pilota ràpidament, aporta múscul, treball i moltes ajudes, la seva participació en tasques defensives allibera els seus companys. En atac cada vegada participa més arribant des del darrere, té la capacitat de sorprendre i en conducció està ràpid. Sens dubte aquesta absència suposa un mal de cap per al cos tècnic, que haurà de triar entre David Timor, de perfil més defensiu, o bé per Aleix Garcia o Douglas Luiz, que aportarien més control de pilota, possessió i velocitat en el joc.

La importància de no perdre. L'equip tornarà a sortir a buscar els tres punts. Tot i que ja han passat uns dies torna a jugar a Montilivi davant la seva afició i el record de la victòria davant el Reial Madrid encara està molt present. L'objectiu ha de ser el de continuar amb la mateixa ambició, sacrifici i mentalitat que els dies del Llevant i del Madrid, si contra els de Zinedine Zidane es va competir fins a aconseguir la victòria avui no hi ha cap motiu per renunciar-hi. Les tres victòries seguides situen el llistó molt alt i tant de bo avui s'aconsegueixi guanyar de nou, cosa que significaria una ratxa de dotze punts de dotze possibles, fita a l'abast de molt pocs equips. Agafa molta importància que l'equip sigui capaç de continuar sumant punts a mesura que avança el campionat, de la mateixa manera que en cas de no poder tornar a guanyar el fet de no perdre continuaria reforçant igualment a l'equip.