Quique Setién: una ganga per al Girona fins al dia fatídic que li va privar l'ascens

Els blanc-i-vermells es retrobaran dissabte a Sevilla amb el tècnic que dirigia el Lugo el cop que es va escapar la Primera divisió en l'afegit -
Contra els gallecs, amb l'ara entrenador del Betis a la banqueta, el balanç és de cinc victòries i un empat

21.11.2017 | 07:27
Quique Setién: una ganga per al Girona fins al dia fatídic que li va privar l'ascens

Quique Setién no ha guanyat mai el Girona en la seva etapa d'entrenador. De fet, es podria dir que fins al 7 de juny de 2015, per als blanc-i-vermells, enfrontar-se a l'ara tècnic del Betis era una ganga. Però aquell dia va canviar tot, perquè malgrat no perdre, l'empat que el Girona va sumar contra el Lugo (tots els precedents són de la seva etapa al conjunt gallec, a Segona) va ser insuficient per celebrar allò que tothom esperava: l'ascens directe a Primera. Abans d'aquell 1-1, els blanc-i-vermells havien encadenat cinc triomfs contra el Lugo de Setién, alguns de molt contundents com un 6-0 la campanya 2013/14. El cop dur va arribar el dia que Quique s'acomiadava de la banqueta gallega. No s'hi jugaven res, encadenaven nou jornades sense guanyar i, a pesar d'això, van ser capaços d'aigualir la festa a un equip que després del gol de Sandaza poc abans del descans no va saber sentenciar. En uns instants finals taquicàrdics, Caballero va acabar fent l'1-1 en l'afegit.

Setién i el Girona es retrobaran dissabte al Benito Villamarín. I ho faran tots dos a Primera Divisió, categoria que el tècnic gaudeix des de l'octubre de 2015, quan es va fer càrrec del Las Palmas en substitució de Paco Herrera. De Gran Canària va passar l'estiu passat a Sevilla, gràcies a l'interès d'un Betis que veia en ell el perfil d'entrenador que necessitava per fer un pas endavant a la lliga. «El seu fitxatge és una aposta per un estil de joc que s'acosti al que demanen els aficionats», subratllava el comunicat que va fer el club andalús a l'estiu quan va anunciar la incorporació de l'exfutbolista. Setién té 58 anys i va firmar fins al 2020.

Amb Setién d'entrenador el Lugo va perdre els tres partits de local que va disputar contra el Girona a Segona les temporades 2012/13, 2013/14 i 2014/15. I sempre pel mateix marcador: 1-2. Rubi, Ricardo Rodríguez i Pablo Machín dirigien els gironins en cadascuna d'aquelles campanyes. A Montilivi, a més, el Girona s'hi havia exhibit contra els gallecs, firmant un 4-o el curs 2012/13 i un 6-0 la 2013/14. Aquella golejada (Ortuño, Migue, Ivan López, Bordas, Timor i Pavón, en pròpia porta, van fer els gols) va semblar rescucitar un equip que s'acostava perillosament al descens a Segona B i que ja havia cremat un primer canvi d'entrenador, amb l'entrada de Javi López per Ricardo Rodríguez. Aquell, de fet, va ser l'únic triomf que va aconseguir López, que tres partits més tard, perdent 4-0 a Sabadell, era fulminat per l'aleshores direcctor esportiu Oriol Alsina. El revulsiu, ja a la desesperada, va ser un tal Pablo Machín. I va sortir bé.

Machín-Setién

Amb el tècnic de Sòria, el Girona va mantenir la ratxa contra Setién. En el partit d'anada a Lugo els gironins van guanyar 1-2, amb dianes de Sandaza i Granell. Fins que el 7 de juny de 2014, quan tot estava preparat a Montilivi per a una festa, s'hi va acabar fent un funeral. Machín, després d'aquell tràgic 1-1, no es va mossegar la llengua: «s'ha vist que el món no està fet de persones honrades», «en aquesta professió no hi tinc pas el cul pelat, però tampoc soc gilipolles» o «a molts els hauria de caure la cara de vergonya i no sé si podran dormir bé aquesta nit», van ser algunes de les frases que va dir en una tensa roda de premsa, amb la veu trencada i els ulls humits. De rerefons, la possibilitat que el Lugo hagués anat primat per l'Sporting, que va acabar pujant directe, i que necessitava que el Girona no guanyés.

Abans que intervingués Machín, Setién tampoc havia deixat ningú indiferent. L'ara entrenador del Betis va negar, abans que res, que els asturians els haguessin incentivat i va afirmar que «la culpa del que ha passat aquí no és nostra, és del Girona per no haver marcat més gols al primer temps o per no haver sumat més punts durant la temporada. Si es vol veure més enllà és conseqüència de la ràbia». Tot plegat ho va rematar afegint que «entenc que ens mirin malament i que quan algú té l'ascens a tocar reaccioni d'aquesta manera i s'enfadi. Després d'una temporada extraordinària és un pal caure així». Aquell vespre s'acomiadava del Lugo. Mesos més tard, debutava a Primera. On dissabte es retrobarà amb el Girona, dos anys i mig després.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema