Fa poc menys d'un mes, el Girona es va situar a si mateix en l'epicentre de l'univers futbolístic en derrotar el Reial Madrid per 2-1 en un dia inoblidable per a la seva afició. Un dels grans protagonistes d'aquella històrica victòria va ser el defensa colombià Bernardo Espinosa (Cali, 1989).

Una vegada complerta la "il·lusió personal" de jugar en la Premier League, el defensa va tornar aquest estiu a Espanya per recalar en el Girona, un equip que, malgrat debutar aquesta temporada a Primera divisió, està donant una gran imatge.

Després de dotze jornades de lliga, Bernardo s'ha convertit en un fix per als esquemes de Pablo Machín i és el jugador de la plantilla blanc-i-vermella que suma més minuts oficials, amb un total de 1.020.

En els últims quatre partits el Girona ha sumat deu punts i s'ha allunyat de les posicions de descens. Les sensacions que deixa aquest equip són gairebé immillorables?

Malgrat que havíem jugat bé des de l'inici de la lliga, al futbol el que manen són els resultats: quan sumes punts, el panorama canvia. Estem molt satisfets per haver pogut encarrilar aquesta dinàmica, perquè la feina que fem durant la setmana s'està veient reflectida al camp i està sent recompensat amb punts i amb victòries. Això ens omple de confiança, ens proporciona una satisfacció molt gran i ens acosta a l'objectiu. No hi ha millor colofó a la feina ben fet que poder encarrilar diverses victòries seguides.

Els números de l'equip en les últimes setmanes demostren que pot jugar de tu a tu contra qualsevol equip de Primera divisió.

L'equip és molt competitiu i té una mentalitat molt clara, enfocada a l'objectiu de competir cada cap de setmana. Independentment del rival al qual ens enfrontem i de si juguem a casa o fora, sempre apostem pel nostre futbol i per la nostra filosofia. Això és una demostració de confiança i que la feina que fem té regularitat, cosa que és molt important a aquests nivells. Les coses poden anar millor o pitjor, però si segueixes un mateix guió i les sensacions són positives, els punts acaben arribant.

Quin és el secret del bon estat de forma d'aquest Girona?

Som un grup que treballa amb molta humilitat, amb les coses clares. Sabem que el que ha de predominar és el sacrifici i que cal complir amb els requisits que exigeixen la nostra manera de jugar i el nostre sistema. A més, la intensitat, l'ambició i la fam també són essencials per entendre que l'equip estigui aconseguint èxits en forma de punts.

Ja fa més de quatre mesos que està en el Girona. Com veu l'equip?

És un gaudi estar en un equip que té la mateixa filosofia que tu: treballar amb humilitat i amb sacrifici, intentant millorar dia a dia. Per aquest motiu, al Girona li auguro un futur molt pròsper. És una gran satisfacció formar part d'un projecte tan atractiu i tan ambiciós.

Aquesta temporada només s'ha perdut 60 minuts de lliga i s'ha convertit en un fix en la defensa del Girona. Sembla que s'ha adaptat ràpidament a l'equip.

Sí, estic molt content. Després d'una lesió, sentir-se part del joc és molt important per a un futbolista professional. I jo a Girona he trobat continuïtat en un equip que està rendint a un gran nivell. Sóc dels que sempre pensen que el millor està per arribar, però ara mateix estic molt satisfet per estar competint, per estar a disposició de l'entrenador i per estar aportant el meu granit d'experiència a un equip jove i que debuta en la categoria.

El 2016 va estar allunyat dels terrenys de joc durant gairebé tot l'any per una lesió al genoll. Fins a quin punt va ser complicat superar aquell sotrac?

Van ser uns mesos molt durs. És l'experiència més dura que he passat en la vida, i no se la desitjaria a ningú, ni a la meva pitjor enemic. Vaig viure la cara menys maca d'aquest esport, però cal rescatar tot allò positiu. I és que em vaig emportar moltes coses bones. Vaig fer amistats amb persones que m'han ajudat a tornar al meu nivell, o potser fins i tot a millorar-lo, però, sobretot, vaig aprendre a reconèixer les coses més importants en la vida, que són les que valen la pena. Aquests tràngols negatius et fan valorar-les més.

Aquells mesos en el dic sec van fer canviar la seva forma de veure el futbol i la vida?

Per descomptat. Vaig sortir molt reforçat, sobretot psicològicament. Vaig aprendre a gaudir cada dia dels entrenaments i a valorar la sort que tinc de poder dedicar-me al que més em ve de gust en la vida. Va ser un tràngol molt dolent, però em va canviar la mentalitat i em quedo amb la capacitat de sacrifici que vaig veure en mi. Al final, els obstacles, per més grans que siguin, sempre es poden superar amb treball, amb dedicació i amb el suport de la gent que està al teu voltant. I no hi ha mal que per bé no vingui. Allò m'ha fet millor persona i m'ha fet un professional més dur i aguerrit.

L'experiència, la qualitat i el compromís amb el club l'han convertit en un dels ídols de l'afició del Girona. Un altre motiu d'orgull?

L'acollida que he tingut a Girona ha estat immillorable. Un jugador es deu a la seva afició i jo em sento enormement agraït al club i a la ciutat. En la meva feina només intento ser el que sóc com a persona: ho dono tot en cada minut que estic sobre el terreny de joc i lluito amb el que tinc per l'escut que porto al pit. Que la gent valori aquest esforç és el millor reconeixement que pot tenir un professional. Treballo cada dia per intentar tornar la confiança i l'afecte que la gent ha dipositat en mi.

Entre l'afició del Girona ara també hi ha la seva família. Sempre recorda com de difícil i sacrificat que va ser per a ells la seva arribada a l'elit de futbol.

Les persones que t'envolten juguen un paper clau perquè puguis arribar a l'elit com a esportista. Els sacrificis que requereix aquesta professió no són només de la persona, i cal agrair-los el que han fet perquè hagi pogut arribar fins on he arribat. Estic content per ells, perquè també van passar un any (2016) molt complicat en què van descuidar moltes coses que importen i que valen la pena. Van ser aquí per clavar-me un empenteta cap endavant quan ho necessitava. I ara estan contents de veure'm competint cada setmana. És un gran premi a l'esforç que ha requerit el fet de tornar a on estem.

Tenint en compte la bona temporada que està fent, hi ha mitjans i aficionats a Colòmbia que reclamen la seva presència en la selecció.

Ja vaig poder gaudir d'aquesta experiència inoblidable i em va deixar un gust de boca especial. Vull repetir, però no és una cosa que estigui en les meves mans. Nosaltres tenim obligació primer amb els nostres clubs, i l'important és el dia a dia aquí, a Girona. Intentar estar bé físicament, intentar fer la nostra feina diària de la millor manera possible i intentar competir cada setmana. Aquesta és l'única manera d'acostar-se de nou a les portes de la selecció. Tots els professionals somiem jugar una cosa tan bonica com un Mundial, però no depèn de mi.

Ser a Rússia l'estiu que ve seria un somni, no?.

Sí. Un Mundial és de les coses més grans a les quals pot optar un futbolista. I és un objectiu personal que hi és, en paral·lel amb el que treballem al Girona diàriament. Em llevo tots els dies per millorar i intentar fer-ho tan bé com es pugui. Vull picar a aquesta porta amb força per posar-li les coses una miqueta difícils a qui ha de decidir.

En el Girona hi ha quatre jugadors amb opcions d'anar al Mundial: Cristhian Stuani, Yassine Bounou, Larry Kayode i vostè. És una prova més de l'evolució del club.

Sens dubte. El creixement del Girona va de la mà del dels seus components. Sense oblidar que venim de Segona divisió, cal ser ambiciosos. I si, en línia amb la inèrcia de creixement que porta el club, les individualitats es poden veure afavorides. Veure que Bono i que Stuani, que són assidus amb les seves seleccions, estan classificats pel Mundial te'n fa sentir orgullós. I te n'alegres, perquè que hi hagi mundialistes és una recompensa per a tot el grup. És un sinònim que la feina s'està fent bé.