ELOI AMAGAT · MIgcampista del Girona

«He jugat amb el Girona a Tercera, a Segona B i a Segona A, i vull fer-ho a Primera»

Malgrat no haver-se estrenat encara aquesta temporada ni a la Lliga ni a la Copa, el capità blanc-i-vermell està convençut que tard o d'hora li arribarà l'oportunitat. Mentre gestiona el vestidor, gaudeix com mai de la Primera, tot i no poder-ho fer, de moment, des de la gespa.

24.11.2017 | 07:56
Eloi Amagat controla una pilota en el partit contra el Brighton a Palamós l´estiu passat.

Orgullós de la seva trajectòria, implicat al màxim amb l'equip i inconformista amb la situació que li està tocant viure aquesta temporada. Així es troba Eloi Amagat, l'únic jugador del Girona que, juntament amb Boulaya, no ha debutat encara aquesta temporada. El capità de l'equip era conscient que ho tindria difícil però no es resigna i només pensa continuar treballant fort als entrenaments per tornar a comptar per a Machín. Mentrestant gaudeix, d'una manera diferent, això sí, de la gran adaptació de l'equip a Primera.

Com porta això de no jugar?

Malament. Tinc ganes de tornar a competir, que és el que agrada a tot jugador. Sí que és veritat que sent d'aquí i pel temps que fa que soc al club estic gaudint d'aquest debut i bon moment de l'equip, d'una altra manera, més com a aficionat i soci. Però realment el que estic desitjant jo és voler-me tornar a sentir important a dins del camp.

Hi hagut anys en què li ha costat entrar però aquest curs encara no ha anat convocat. És una situació nova per a vostè?

I complicada. Sí. Tinc l'avantatge que ja sabia des de principi de temporada que seria complicat. Van venir incorporacions a la meva posició i ha coincidit també amb la bona adaptació a la categoria de jugadors de l'any passat. Era conscient que costaria però al final ja tinc una edat i sé com va tot això. És molt llarg i em poso objectius petits: preparar-me bé, estar a punt físicament perquè comencin a arribar les convocatòries i ben aviat els primers minuts.

Suposo que el que desitja és saltar al camp i debutar a Primera ben aviat per ajudar l'equip, que no sigui una cosa simbòlica a final de curs.

Sí. N'hem parlat força cops. Aquí, als últims anys, jugadors que han estat importants per a l'equip i el club per aconseguir aquest ascens han quedat en un paper secundari i jo no vull ser un d'aquests. Per això seré tossut i persistent per intentar tenir protagonisme i sentir-me important. He jugat al Girona a Tercera, Segona B i Segona A i m'agradaria poder-ho fer a Primera. Estic convençut que puc aconseguir-ho.

Seria un cas inèdit.

Sí. L'únic de la història del club i esperem que l'últim, perquè voldria dir que el Girona s'hauria consolidat al màxim nivell.

Abans em deia que gaudia veient l'equip. Ho fa igual que si participés o d'una manera diferent?

És totalment diferent. Però el fet de ser de la casa i ser gironí, em fa gaudir-ho més des de la tribuna en moments especials, més com a aficionat. Evidentment quan companys gironins que han viscut l'ascens i després de patir molt, ho poden gaudir al camp es multiplica molt. Tot i la meva situació de no jugar intento gaudir-ne cada moment.

Què li diuen els aficionats pel carrer o a l'estadi?

Costa una mica. La gent, de bona fe, em diu que em vol veure al camp o em pregunta si em passa res. Jo els dic que de moment no toca i que estic treballant i esforçant-me per aconseguir-ho.

Ja fa temps que és un dels capitans de l'equip. Enguany és el primer. El rol és igual sense participar tant?

Al final és un rol important i més aquesta temporada que ha vingut molta gent de fora i que té sobretot el hàndicap de la llengua i necessita una adaptació al club i a la ciutat. Aquesta figura que coneix el club i pot encaminar aquesta gent, que coincideix que és força jove, és un rol important. El portem amb altres companys i és vital per al bon funcionament de l'equip. Des que vam anar a Manchester i vam parlar d'aquest tema m'he sentit valorat i respectat per tots els meus companys. Encara que no pugui jugar i pugui tenir mals moments per això, ells m'han fet confiança per continuar aportant des d'on pugui.

Han marxat jugadors emblemàtics com Felipe Sanchón o Richy i han arribat jugadors estrangers com Douglas Luiz, Olunga, Boulaya, Kayode... Ha canviat gaire el vestidor respecte als últims anys?

Pels moments viscuts junts hi havia un bloc que duia molt de temps junts i que s'havia endut bones garrotades. Sí que es va fer una cohesió molt important i sempre es deia que hi havia molt bona sintonia. Ha canviat una mica això però al final hem coincidit des de l'àrea esportiva de trobar jugadors implicats, amb gana i poc problemàtics, que de vegades passa quan no es participa tant. Hem format un altre bon grup. Sí que és més senzill en la bona dinàmica que tenim. De mica en mica tothom va sumant i adaptant-se.

Sovint es parla que la trajectòria de l'Àlex Granell és el somni americà. Vostè deia abans que ha jugat a Tercera, Segona B i Segona A amb el Girona. El debut a Primera seria la cirereta del pastís?

Sí, falta culminar-lo. Hi he pensat molts cops i m'ho ha dit molta gent. Quan pots jugar a totes les categories havent passat tot el que he passat, culminar-ho seria quelcom molt gratificant per a mi i per la meva trajectòria. Per això a l'estiu només tenia al cap quedar-me i debutar a la Primera. En això estic. Posava el cas de l'Àlex. És algú que s'ho ha treballat i ha pencat de valent per guanyar-s'ho. És totlament merescut. Ara sembla que potser es donen més oportunitats. Abans quan jugàvem a Primera Catalana o Tercera vèiem la Segona A i el futbol professional com un abisme. Ara hi ha jugadors més joves i jo amb 32 anys soc un dels més veterans. Ens ha costat molt arribar fins aquí i ho valorem moltíssim. Per això en gaudim. Ell ho està fent d'una manera excepcional des del camp i jo d'una altra manera, que espero que que canviï aviat.

Quan a l'estiu li diuen que la seva continuïtat dependrà del mercat i al final es queda, s'esperava que li tocaria viure aquesta situació?

Evidentment no em va agradar i m'hauria estimat més que el club s'hagués posicionat una mica abans. Tot i això, quan els mitjans encara parlaven de la possibilitat de sortir vaig parlar amb en Quique (Cárcel), amb qui tinc relació molt directa i sincera i crec que ens hem donat força l'un a l'atre, i em va dir «Eloi, no et preocupis, que estaràs aquí». No va ser cap patiment. Tenia contracte i quedar-me no va ser cap premi. M'ho havia guanyat amb molt d'esforç i patiment i només esperava complir-lo. Sí que tenia clar que seria complicat però també he vist moltíssims casos de futbolistes que comencen com a teòric suplent o jugador que comptarà poc i que acaben sent importants. De moment no s'ha complert el canvi però hi soc pel tros.

Va arribar a tenir alguna proposta d'algun club per sortir?

Quan ets conscient que no vols escoltar gaire ni mirar més enllà, transmets a la gent que t'ho ha de buscar que la meva única opció era quedar-me aquí. No hi va haver res concret.

Si la situació continua així, es plantejaria un canvi d'aires al mercat d'hivern?

No m'ho he plantejat. Els objectius són curts. Vull posar-me bé, entrenar fort i entrenar fort. No em plantejo cap sortida perquè no seria culminar aquest any històric. Ho vull continuar vivint però soc ambiciós i no em conformo amb aquesta situació i vull que canviï al més aviat millor.

Els 16 punts que té els ha viscut i celebrat com qualsevol altre. Se'ls imaginava quan va començar la pretemporada?

Els he gaudit moltíssim, en partits increïbles. No només això, sinó veure el pas endavant de Montilivi com a infraestructura i també de l'afició. Estem molt contents, sí, perquè ni el més optimista s'hauria imaginat tenir tants punts a aquestes alçades i poder viure amb certa tranquil·litat. Malgrat tot, sabem que això és llarg i costarà. Tots aquest punts que tenim de coixí ja no els haurem de sumar després per assolir la permanència.

El punt àlgid d'aquest primer tram de temporada va ser la victòria contra el Madrid. No sé si va ser més celebrada però potser va tenir més repercussió fins i tot que l'ascens.

Més celebrada segur que no, perquè ho vam celebrar i bé i durant dies. El rival era el Madrid i sempre es pot pensar, no des del vestidor perquè en un partit pot passar de tot, però sí des de fora que el resultat no sigui gaire abultat i que no facin sang. Llavors vam aconseguir passar-los per sobre d'una manera clara en un partit històric. Sí que va ser un dels moments més importants fins ara de la Lliga. També va ser emocionant el debut contra l'Atlètic de Madrid, amb el camp ple, el nivell de l'afició i passant per sobre de tot un finalista de la Champions League.

A l'estiu, tenia marcats en vermell alguns camps on li faria molta il·lusió jugar?

Quan s'és novell en això, s'intenta gaudir cada moment. Sempre penso que camps que has vist a la televisió o la graderia, poder-los trepitjar són somnis complerts. Tots són importants però el Camp Nou i el Bernabéu sí que fan especial il·lusió.

Tocarà patir gaire? Vindran mals moments?

Evidentment. No seria la Primera Divisió si un equip petit com el Girona no patís en certs moments. Per això és molt meritori el que ha aconseguit fins ara l'equip. Som conscients que vindran moments pitjors. Els haurem de passar junts i tothom haurà d'aportar el seu granet de sorra. Ara està jugant un bloc important que coincideix que és bastant el de la temporada passada però els que no tenim tanta participació o no estan al seu màxim nivell s'hi hauran de posar perquè tots serem importants.

Amb l'ascens es van esborrar tots els fantasmes possibles dels últims anys. Dissabte van a Sevilla on els espera el Betis i Quique Setién, exentrenador del Lugo. Encara hi ha una mica d'espina?

Ja ha passat massa temps. Amb l'ascens i de la manera com el vam celebrar ja es va esborrar tot el que havia passat en anys anteriors. Serà un partit més i important contra un rival ferit que ve de perdre abultadament a Eibar. El Betis oferix un bon joc i aquest entrenador fa jugar molt bé els seus equips. Serà molt difícil.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema