«El Girona continuarà creixent i vull participar d'aquest creixement»

Dilluns, després de la victòria contra l'Espanyol, va dir que el partit i el gol li havien servit de «reforç anímic». El necessitava?

Sí. La veritat que sí, que ho necessitava, perquè en els dos partits que havia jugat abans no m'havia acabat de trobar bé. Físicament sí, però amb accions tècniques puntuals no m'havia trobat del tot bé i el partit de l'Espanyol em va servir per agafar la confiança que necessitem tots els jugadors.

Com es va trobar jugant de central? Amb la línia de tres és més fàcil adaptar-se per a un migcampista?

Bé. L'equip va fer un bon partit i això també ajuda els defenses. Amb les ajudes que vam tenir dels migcampistes i dels carrilers ens vam poder sentir còmodes en defensa. També he jugat amb parella de centrals amb un 4-4-2 i em puc adaptar a qualsevol situació, però està clar que amb tres centrals ens repartim els espais i és més fàcil.

No li ha estat fàcil entrar a l'equip. Ni a vostè ni, encara menys, a altres mitjos com Aleix García o Douglas Luiz.

L'equip porta una línia molt bona i és complicat entrar a l'equip. Has d'esperar una lesió o una sanció per poder mostrar-te i perquè l'entrenador vegi que estàs allà, que pot comptar amb tu. Però, al final, la competència és bona per a tots.

Tenia clar on es ficava? A lluitar contra Pere Pons, Granell, els cedits del City...

Tenia clar on venia. Vaig parlar amb Machín abans de venir i ell ja em va dir que hi havia molt bon equip i competència per jugar. Vaig venir disposat a buscar-me un lloc, fos al mig del camp fos de central i ajudar el Girona a mantenir la categoria.

Tenia contracte amb el Leganès. Per què va decidir marxar d'allà i tornar a Girona?

Allà acabava aquesta temporada, va haver-hi un intent per veure si renovàvem però ells no van fer el pas. Els vaig dir que tenia la proposta del Girona i ells seguien dient que hi havia temps per parlar de renovació. Llavors els vaig dir que volia sortir i acceptar l'oferta del Girona perquè era important per a mi. Tinc una família i m'oferien tres anys en un equip de Primera Divisió que coneixia, on ja havia estat i que sabia que estaria a gust.

Surt del València B per anar al filial de l'Osasuna, canvia Valladolid per Leganés a mitja temporada, ara de nou a Girona. Quan decideix que toca moure's ho fa, oi?

Sempre he valorat estar en un lloc on vegi que, de veritat, volen que jo sigui allà. Estava al València B i quan l'equip va baixar ells volien que em quedés, però amb unes altres condicions, i vaig decidir anar a l'Osasuna B, que havia insistit molt i on tampoc em va anar malament. Després vaig venir al Girona per primer cop.

I després Valladolid, Leganés i un altre cop aquí.

El Valladolid acaba de baixar i hi havia Rubi, de qui n'havia sentit a parlar molt bé aquí a Girona. Vaig estar-hi una temporada i mitja, la primera molt bé amb Rubi, però a la segona va haver-hi un canvi d'entrenador i complicacions. A mitja temporada vaig decidir sortir cap a Leganés, que estava dalt i la cosa va anar bé perquè vam pujar directe.

Abans parlava de la seva sortida del València. Aquella potser és la més complicada de totes? Vostè és d'allà, feia deu anys que era a la casa, s'entrenava amb el primer equip...

Era difícil perquè jo allà vivia a casa amb els meus pares i la decisió fàcil potser hauria estat quedar-me un any jugant amb el filial a Tercera, però vaig decidir apostar per anar on creia que confiaven més amb mi i aquests van ser l'Osasuna. El primer any també amb el filial, però va sortir bé i amb ells vaig jugar a Primera.

Vaig llegir que el seu pare, Juan Antonio Timor, havia estat sis anys al filial del València i tampoc havia acabat mai de fer el salt al primer equip. El seu exemple el va ajudar a marxar de Mestalla?

Sí. Vaig prendre la decisió parlant amb ell. Ell va estar sis anys al filial del València i jo dos, però li va passar una cosa semblant a mi, que cada estiu li deien que pujaria al primer equip i mai passava.

A diferència del seu pare, vostè sí que ha acabat jugant a Primera amb Osasuna, Leganés i ara Girona. Satisfet de com li va la carrera en el futbol?

Sí, amb aquesta, quatre temporades a Primera i tres més a Segona i vull treballar per seguir més anys a Primera.

En el seu primer any a Montilivi va arribar cedit per l'Osasuna. Ara el Girona és a Primera sense parar de créixer i ells a Segona. Com canvia tot...

Han canviat molt les coses, sobretot aquí. El primer cop que vaig estar aquí va ser molt complicat pel que fa a grup, però, personalment, em va anar bé i per això he apostat ara per tornar aquí per jugar a Primera.

En la seva primera etapa al Girona s'hauria imaginat mai veure el club on és ara?

Vaig marxar a Valladolid perquè la proposta era molt bona. No m'esperava que el Girona, després de lluitar per la permanència, l'any següent fes 82 punts i no aconseguís pujar. El club va fer un canvi bastant fort i crec que, arran d'aquell any, tot ha anat molt millor per al Girona i al final van acabar pujant com es mereixien.

Camps d'entrenament en construcció; un cos tècnic inacable; ara, com cada dia, van a dinar junts a l'hotel del PGA... Realment amb els nous propietaris això és diferent de la seva primera època. Però com veu el futur del club?

El futur el veig molt esperançador. Si continuem nosaltres com fins ara i aconseguim mantenir la categoria, l'any vinent encara tot millorarà molt més amb el club consolidant-se a Primera Divisió.

I David Timor va firmar per tres anys. Està clar que vol formar part d'aquest creixement.

Sí, sí segur que sí. El canvi que vaig veure des de fora ara l'he vist de dins i ha estat molt gran. M'agradaria seguir participant en el creixement del Girona. I segur que el Girona seguirà creixent molt més.

Fa dues setmanes l'Alabès remunta un 0-2 a Montilivi i tot semblava un desastre; ara es guanya l'Espanyol i alguns ja veuen l'equip a Europa... Per seguir creixent com a club cal tenir més paciència?

Crec que hem de saber que els objectius del club són aconseguir la permanència. Els vint punts que tenim els hem de valorar, perquè ho hauríem firmat des del principi, però com abans aconseguim 40 o 42 punts molt millor per a tots.

La primera oportunitat per seguir sumant punts serà aquest diumenge contra el Getafe. No serà fàcil, oi?

No. El Getafe està allà dalt amb els mateixos punts que nosaltres i és un equip dur i molt intens. Ens ho posarà complicat.

Mentalment el que va passar en els minuts finals contra Betis o Alabès va ser molt dur? El vestidor ho ha superat ja?

És clar, que afecta. Després d'empatar contra el Betis, l'equip fa uns molt bons minuts i es posa 2-0, però tornem a cometre errades que no hauríem de fer. Després d'allà l'equip es reinventa i treu una molt bona victòria del camp de l'Espanyol. De totes les errades hem d'aprendre i intentar que no tornin a passar.