l partit previst.

Primera part molt seriosa. Pablo Machín va apostar pel sistema de joc de sempre, mentre Bernardo Espinosa s'esperava per entrar, David Timor continuava de central al costat de Juanpe i Jonas Ramalho. Al mig camp Aleix Garcia es col·locava al costat d'Àlex Granell per ocupar el lloc del sancionat Pere Pons. El Getafe va jugar amb el seu 4-4-2 habitual, Guaita a la porteria, una defensa de quatre amb Djene i Juan Cala de centrals i Damian Suàrez i Antunes de laterals. Al centre del camp amb la baixa per lesió de Markel Bergara va ser el veterà Sergio Mora qui feia parella al costat de Mauro Arambarri, a la banda dreta Amath Diedhiou i a l'esquerra Francisco Portillo. On calia estar més atents era en la parella d'atacants, la dupla formada per Jorge Molina i Ángel Rodríguez podia condicionar el treball defensiu del Girona, ahir van aparèixer molt poc en joc i quasi mai van connectar entre ells per poder encarar l'àrea gironina. Va ser en la primera jugada d'estratègia i en una falta lateral quan va arribar la jugada decisiva del partit. El golejador uruguaià Cristhian Stuani va rematar molt bé una centrada amb la dreta de Johan Mojica, el remat de cap a un sol contacte i buscant la dreta de Guaita va suposar una pilota imparable per al porter visitant.

Amb el resultat favorable les ordres pel Girona eren molt clares, l'equip se situava amb les línies molt juntes dins el propi camp per tancar els passadissos, era el moment d'estar ben posicionats i escalats al mig camp per tal d'evitar que els madrilenys poguessin associar-se. La defensa de cinc jugadors servia per replegar i tancar l'eix central i les bandes, posteriorment per atacar i sortir amb joc combinat ja es convertia en defensa de tres amb els laterals buscant amplitud i profunditat. El problema del Girona era que amb el resultat favorable es va tirar enrere i quan recuperava la pilota la perdia amb molta facilitat, fet que el condicionava molt per poder arribar a l'àrea adversària, ja que hi arribava amb pocs futbolistes. Es van veure alguns minuts de molta qualitat tècnica per part dels gironins, sobretot quan es trobaven Aleix Garcia, Àlex Granell i Borja Garcia, quan aquest futbolistes estaven junts i s'associaven no hi havia dubte, alhora de discutir la pilota a la zona de creació eren els locals els que sortien guanyant. Novament vam poder comprovar les dificultats que tenen els adversaris per poder contrarestar el joc dels de Pablo Machín, ahir al Getafe li va costava molt poder arribar a pressionar al mig camp, com que no podia recuperar la pilota en zones avançades ho havia de fer des de seva línia defensiva, per tan lluny de la porteria de Yassine Bounou. Arribava el perill quan Portillo es filtrava entre la banda i el centre en una zona interior, quan anava per dintre tenia espais per poder pensar i realitzava passades de mèrit pels seus davanters.

La pilota aturada. Un partit entre dos equips similars i que es van controlar molt entre ells podia decidir-se en les jugades d'estratègia. El conjunt entrenat per Pepe Bordalás és un dels millors equips en les jugades a pilota aturada, coneixedors d'aquest aspecte tan potent del seu adversari els gironins van estar molt concentrats en tot moment i no es van deixar sorprendre. Un dels problemes que podia tenir el Girona era en les jugades d'estratègia ofensiva, quan els locals llançaven un córner o una falta lateral acumulaven molts futbolistes a la zona de rematada, calia replegar-se molt bé, ja que el Getafe buscava sortir al contraatac mitjançant la velocitat d'Amath i les sortides ràpides dels seus dos davanters. Una de les armes que utilitzava el Getafe era la sortida al contraatac quan els centrals no estaven ben posicionats, els desmarcatges de Jorge Molina i Ángel Rodríguez eren a l'espai per poder sorprendre. Quan no tenien contraatac l'inici del joc del Getafe sempre era directe, l'objectiu era buscar la passada en llarg perquè els jugadors més avançats poguessin aguantar la pilota i jugar a partir d'aquest control.

Control en el minuts decisius. A la segona part el ritme va ser més lent, amb moltes faltes i interrupcions, els costava als dos equips poder tenir continuïtat en el joc, fet que beneficiava els locals que eren els qui manaven en el marcador. A mesura que s'arribava a la fase més important del partit i amb els canvis tocava organitzar-se. La lesió de Borja Garcia obligava a retocar les línies, Bernardo Espinosa saltava a la gespa per jugar de central, mentre que David Timor avançava la seva posició per acompanyar a Àlex Granell i Aleix Garcia al mig camp. L'entrenador visitant va fer un doble canvi, amb l'entrada de Jefersson Montero i del japonès Gaku Shibasaki l'equip madrileny va passar a tenir molts jugadors de perfil ofensiu, un dels problemes pel Girona va ser quan Francisco Portillo va deixar la banda per jugar al centre, posició on podia participar més del joc i des d'on podia realitzar passades de mèrit per alimentar de bones passades els davanters. Montero va estar molt més actiu a la banda esquerra i va exigir més treball defensiu a Pablo Maffeo, que no va poder atacar. Sense riscos en defensa i assegurant molt les passades el Girona va saber viure els últims minuts de partit, un quart d'hora defensant amb ordre i sense mostrar fissures va servir per poder enllaçar de nou dues jornades consecutives guanyant.

Cristhian Stuani. El golejador del Girona està en un moment de forma increïble. Ahir va mostrar una efectivitat molt alta, en la primera rematada va fer gol i a l'inici de la segona part va disposar d'un nou remat que el porter del Getafe va refusar a córner una pilota que va topar amb el pal de la porteria. És un privilegi per al Girona poder disposar d'un davanter centre que estigui tan connectat amb el gol, des de principi de temporada el davanter ja ha aconseguit marcar nou cops, gols que han estat decisius en el resultat final i que han significat un grapat de punts. Stuani està complint la seva tasca a la perfecció, es mou quan és necessari, dosifica els esforços, juga d'esquena a porteria, lluita contra els centrals i el més important, està molt encertat en atac, actualment és el futbolista més decisiu de l'equip.