Després de la merescuda aturada de les vacances de Nadal arriba el moment de tornar a la realitat. En disset jornades el Girona s'ha consolidat a la zona mitjana de la taula classificatòria i amb vint-i-tres punts té més de la meitat de la feina feta amb l'objectiu primordial d'aconseguir la salvació. El magnífic 2017 va acabar amb mal regust després de la derrota al camp de l'Eibar però també amb el convenciment que els gironins estan fent molt bé les coses en els seu debut a la Primera Divisió. Els haurà anat bé, als jugadors i al cos tècnic, uns dies de desconnexió; arriba el tram decisiu del campionat i a curt termini el més important és sumar el màxim de punts possibles. Queden dues jornades per acabar la primera volta i avui arriba un partit molt difícil al camp d'un València que es presenta com a tercer classificat i com una de les revelacions de la Lliga.

Un València de Lliga de Campions. L'equip que entrena Marcelino García Toral s'ha instal·lat des de l'inici del curs en les primeres posicions. En les primeres tretze jornades ha aconseguit nou victòries, quatre empats i cap derrota, lluitant a l'alçada del Barça. Tot i aquest bon inici, els valencians van arribar a l'aturada nadalenca amb uns resultats més irregulars, les dues derrotes seguides a Ipurua contra l'Eibar i l'última al seu estadi contra el Vila-real han evidenciat que l'equip de Marcelino també pot perdre contra qualsevol adversari. L'ex del Vila-real i del Sevilla, entre d'altres, està deixant la seva empremta en aquest València. El seu estil de joc plantejat sobre un esquema 4-4-2 està oferint moments de bon futbol combinats amb resultats favorables. Aquesta temporada el bon moment de futbolistes com Zaza, Guedes, Parejo, Kondogbia, Soler o Neto són alguns dels responsables que l'equip funcioni perfectament.

Avui, el conjunt de Pablo Machín es trobarà un adversari sòlid, que defensa agrupat i molt ordenat en totes les seves línies. Caldrà estar molt atents en les transicions defensa-atac, una de les característiques importants dels valencians és que són un equip ben preparat per sortir en les accions de contracop, els jugadors de banda aporten velocitat i en el moment que l'equip recupera la pilota és despleguen ràpidament per poder rebre passades en llarg i a l'espai. Sota pals,, i després de la sortida del porter Diego Alves, el club valencià va decidir incorporar en el seu lloc Neto. El brasiler procedent del Juventus ha estat un dels pilars defensius. Les seves intervencions han salvat i donat punts al seu equip. La línia defensiva de quatre futbolistes està força consolidada; avui serà baixa per sanció l'ex del Barça Martín Montoya, fins ara lateral dret indiscutible en les alineacions, a l'esquerra se solen disputar la posició entre José Luis Gayà o Lato, els laterals els ocupen sempre jugadors de perfil ofensiu que buscaran constantment accions de superiorat numèrica a les dues bandes.

Segurament la parella de centrals serà la formada per l'exjugador del Madrid Ezequiel Garay i el brasiler Gabriel Paulista. El mig del camp està molt ben compensat: el doble pivot és per a Daniel Parejo i Geoffrey Kondogbia. El primer, de perfil més creatiu, és l'encarregat de moure la pilota, mantenir el control del joc i executar amb molta precisió les jugades d'estratègia. D'altra banda, el francès és qui aporta l'equilibri defensiu amb un joc més posicional. Gonçalo Guedes, Andreas Pereira i els joves sortits del futbol base Carlos Soler (avui baixa per lesió) i Nacho Gil es reparteixen els minuts a les bandes. Es tracta de futbolistes amb molt desequilibri i qualitat individual que prop de la porteria adversària creen accions de perill constantment. Els carrilers gironins hauran de rebre ajudes defensives en tot moment per tal de superar o com a mínim igualar les accions a les dues bandes.

Aquesta temporada el jugador referència en atac és Simone Zaza. L'exfutbolista del Juventus ha estat la gran aposta per a la davantera. Per ara el jugador italià està oferint un alt rendiment i amb deu gols és el màxim golejador del seu equip. La notícia positiva per al Girona és que avui Zaza està sancionat i els centrals visitants s'estalviaran el marcatge d'un bon rematador que té molta presència en la zona de finalització: la seva alçada i corpulència fa que sigui un jugador difícil d'aturar ja que s'està trobant molt a gust amb el sistema de joc on sempre està acompanyat per un altre davanter. Amb la baixa del seu golejador el més normal és que l'entrenador aposti per una davantera formada pel brasiler Rodrigo Moreno i el jove Santi Mina, deixant com a revulsiu i per als minuts més decisius del partit el fitxatge realitzat aquesta setmana del davanter procedent de l'Atlètic de Madrid Luciano Vietto.

Recuperar l'essència. Si alguna cosa cal destacar fins ara d'aquest Girona és el gran treball col·lectiu que ha mostrat l'equip en la majoria de partits. La intensitat, la concentració, l'agressivitat, el ritme de joc, la despesa física, les accions d'estratègia i la qualitat en accions tant individuals com col·lectives són característiques pròpies de l'equip; aspectes que s'han manifestat pràcticament en la majoria de partits i que han donat uns resultats magnífics.

Ara torna a ser el moment on l'equip ha de tornar a recuperar tot el que l'ha fet créixer. En aquest sentit la tornada de jugadors com Pere Pons i Àlex Granell han d'ajudar a augmentar el nivell en respecte al partit d'Eibar. Si el Girona manté el ritme que l'ha portat fins aquí tornarà a ser un equip competitiu, difícil de batre, lluitador, sacrificat i competitiu fins al final de cada enfrontament. Cal evitar en tot moment caure en fases negatives, l'equip no es pot permetre la relaxació ni les desconnexions. La manca de concentració serviria per abaixar el llistó i es deixaria de competir. Les experiències viscudes fins al moment demostren que les errades es paguen cares en una lliga dura, complicada i en la qual encara queda molt camí per recórrer.