Les lesions mai arriben en un bon moment. I si no, que li ho preguntin a Marc Muniesa. Va trigar ben poc a guanyar-se la titularitat. Ho jugava tot, sense aturador i mirava a l'horitzó amb il·lusió; ben aviat, el calendari li havia deparat al Girona la visita de tot un Barça. Una cita que el lloretenc no es volia perdre per res del món. Tal i com li anaven les coses, estava cantat que jugaria. Fins i tot va animar-se, tot i que tenia les seves reticències inicials, a enregistrar un vídeo previ amb Sergi Roberto en el que parlaven del partit i de la seva etapa en clau blaugrana. El que són les coses, Muniesa es va lesionar a Leganés, pocs dies abans del derbi, i no el va poder viure en primera persona. «Ho vaig passar una mica malament perquè és un partit especial que feia molts anys que estava esperant», recorda. Una petita espina clavada que espera treure's a la segona volta, al Camp Nou. «Espero que el dia que juguem allà, Suárez, Messi i companyia no tinguin el dia», assegura. Això sí, no vol avançar esdeveniments, per si les mosques. Prefereix quedar-se al present, o mirar cap al passat més recent: no va poder jugar contra el Barça, però sí que va fer-ho davant el Reial Madrid. «Almenys sí que vaig poder-hi ser aquell dia. Va ser una victòria molt especial. Com també ho és guanyar al camp de l'Espanyol. Són sis punts amb els que no hi comptàvem i que ens poden anar de meravella».