Girona 60Las Palams
 

Un festival per tancar la volta

El Girona arriba a l´equador de la Lliga amb una espectacular golejada contra el cuer Las Palmas a l´estadi en un partit per emmarcar dels de Machín que acaba amb l´estadi fent l´onada

14.01.2018 | 19:20

Una festassa. Això és el que es va viure ahir a Montilivi després que el Girona destrossés el Las Palmas i aconseguís la seva primera golejada a la màxima categoria davant una afició entregada. Un resultat espectacular per als de Pablo Machín, que van demostrar haver recuperat aquella versió d´equip fiable defensivament i letal en atac d´abans de les vacances de Nadal.

Ben poca resistència hi va posar el Las Palmas, que va ser una joguina a mans d´un Girona que no va tenir pietat i va fer el que va voler amb un conjunt canari que molt haurà de remar per mantenir-se. Montilivi va xalar altra vegada després de gairebé un mes sense competició a casa mentre descobria un nou heroi, Michael Olunga. Amb Cristhian Stuani fora de combat per una trompada amb un rival al final de la primera part, el davanter kenià es va convertir en el gran protagonista del partit, en anotar tres gols en mitja hora a la segona part.

Olunga, que fins ahir només havia jugat 94 minuts a la Lliga, no havia fet cap gol i no tenia gens clara la seva continuïtat a l´equip, va destapar-se com a killer amb tres dianes i una assistència. Borja García i Portu van completar el marcador. El set en blanc als canaris permet al Girona, a més a més de signar un altre brillant capítol en la seva curta etapa a Primera Divisió, cloure la primera volta amb 26 punts, amb 11 d´avantatge respecte al descens a l'espera del que faci avui l'Alabès.

Conscients de la importància dels tres punts i del que podia suposar un gol ràpid per al rival sobretot en l´aspecte mental, el Girona va sortir a mossegar des del primer minut. De seguida Mojica i Aday van entrar en joc pels carrils per fer mal a la defensa de tres que havia plantejat Paco Jémez.

El tècnic visitant ja havia avisat que seria molt ofensiu i se la jugava d'entrada amb un sistema molt semblant al del Girona però amb dos homes, Jairo i Toledo, molt atacants i gens habituats a jugar de carrilers. Els primers minuts van permetre veure un Girona d'allò més intens, que mossegava en totes les accions. Havia advertit Machín que una de les claus del partit podia ser la possessió de la pilota.

En aquest sentit, el Las Palmas acumulava molts homes tècnics al mig del camp i això impedia que el Girona po­gués tenir una bona circulació de la pilota. Segurament per això, Machín va apostar d´entrada per retornar Borja García a l´onze en detriment de Timor, titular els últims partits. L´altra novetat va ser la presència d´Aday en el lloc del fins ara indiscutible Maffeo al carril dret. No hi va ser un Muniesa que, sorprenentment, no va entrar ni a la convocatòria per al partit.

Les primeres arribades van produir-se per la banda de Mojica, però la més clara va ser una deixada de Portu a Stuani, que l'uruguaià no va poder controlar bé al punt de penal. El pitxitxi blanc-i-vermell sí estaria més encertat al cap de poc a l'hora d'avançar el Girona, en transformar un penal. Melero López no s'ho va pensar gens a l'hora d'assenyalar pena màxima en una clara falta de Javi Castellano sobre Portu dins l'àrea, que fins i tot hauria pogut ser acció d'expulsió.

El desè gol d'Stuani a la Lliga obria la llauna i encarava el partit per als gironins. Al mateix temps però, obligava els canaris a fer un pas endavant. Fins aleshores, el Las Palmas s'havia mostrat molt tímid i fins i tot alentia les jugades per intentar deixar passar els minuts.

El Girona continuaria igual, pressionant la sortida de la pilota dels canaris i intentant plantar-se ràpidament davant Lizoain. Així, en una gran acció personal de Granell, el gironí es va vestir de Glober Trotter per arribar fins a la cuina i ser travat per un rival. L'àrbitre però, no es va atrevir a xiular penal sobre Granell ni tampoc a Stuani, al qual van estabornir en l'acció.

Amb l´1-0 es va arribar a la mitja part. La represa però va començar amb la notícia que Stuani no podia continuar i Olunga ocupava el seu lloc a l´equip. Les dues primeres intervencions del kenià van ser prometedores, amb una assistència a Portu i robant la cartera a Ximo Navarro abans d´enviar la pilota als núvols en una rematada que semblava franca.

El davanter africà no perdonaria a la tercera i enviaria, de primeres, al fons de la porteria de Lizoain una magnífica centrada de Mojica per la banda esquerra. Enmig dels rumors de l´arribada d´un nou davanter al mercat d´hivern, Olunga s´estrenava com a golejador en el darrer partit de la primera volta (m.59). El davanter tot just acabava de començar el seu recital. El 2-0 suposava un cop letal per a un Las Palmas, que s´ensorraria definitivament cinc minuts després, quan Borja García rebria de Pere Pons en una ràpida jugada iniciada per Bounou i superaria Lizoain amb un xut creuat que era la sentència (3-0, m.64).

El ruixat gironí no s´aturaria aquí. Els de Machín en volien més i enflairaven sang. Els despropòsits dels canaris eren continus i el Girona ho aprofitaria per fer-los un estrip. Una tímida pressió d´Olunga a Lizoain acabaria amb la pilota a peus del kenià, que faria el el quart del migdia mentre Montilivi no s´ho creia (4-0, m.70). El Las Palmas feia estona que havia dimitit i s´arrossegava pel terreny de joc suplicant a l´àrbitre que assenyalés el final del partit. Restava però, encara més d´un quart d´hora de joc. Suficient perquè gairebé sense voler-ho, s´ampliés encara més un marcador ja escandalós, mitjançant Portu, que va deixar retratat David García i va superar el porter Lizoain amb una rematada picada.

El Girona repetia la maneta conra els canaris de la temporada 2012-13 amb Rubi a la banqueta i regalava un altre partit digne de ­guardar en DVD als seus aficionats. El matx encara no s´havia acabat i entre els olés dels més de 10.000 seguidors blanc-i-vermells, Olunga culminaria el seu dia de glòria amb el 6-0. El kenià va empènyer al fons de la xarxa el refús de Lizoain a una gran rematada de cap del brasiler Douglas Luiz.

Ara sí que la festa era màxima. I el bany al Las Palmas també. No només això, sinó que el Girona demostrava als canaris que, per salvar-se, si és que els miracles no existeixen, hauran de millorar moltíssim en aquesta segona volta. Mentrestant, a Montilivi torna la calma i, fins a un cert, punt també l´eufòria amb la primera victòria del 2018. N´hi ha que ja tornen a somiar amb Europa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema