No hi ha lema més encertat per descriure les gestes del Girona que el que va escollir el club per englobar tot el que suposava l'històric ascens a Primera celebrat fins a la sacietat el passat mes de juny. L'«Històr1a» es feia popular ben aviat i corria com la pólvora. Tant, que l'equip ha decidit seguir-lo al peu de la lletra. No n'hi ha hagut prou de pujar, sinó que hi ha ganes de seguir-la fent grossa, setmana rere setmana. De fer història. Empatant amb tot un Atlètic de Madrid per començar, rebent el Barça de Valverde i Messi a Montilivi, doblegant al Reial Madrid a Montilivi en una tarda per no oblidar, o guanyant-se l'etiqueta d'equip revelació quan, al novembre, se'l considerava el millor debutant dels últims 23 anys. Es veu que amb tot això no n'hi ha prou. Quan la Lliga tot just s'ha plantat al seu equador, el Girona segueix en boca de tothom. La culpa la té l'exhibició de dissabte, amb un 6-0 que no és un resultat qualsevol. Aquell migdia, els gironins signaven la golejada més àmplia que fins ara s'ha registrat aquesta temporada. A més, Olunga es convertia en el primer futbolista nascut a Kènia que marcava a la Lliga espanyola. I per rematar-ho, una altra dada a subratllar. L'omnipresent MisterChip (@2010Mister Chip a Twitter) la feia pública, explicant que «el Girona és el primer club debutant a la Lliga que guanya un partit per 6 (o més) gols de diferència en els últims 70 anys».

Cal remuntar-se set dècades enrere per trobar a un altre equip que, tot estrenant-se a Primera, fos capaç d'anotar 6 o més gols en un sol partit. Va ser al mes de març de l'any 1948, quan el Nàstic despatxava tot un Athletic per un contundent 7-1. Era el primer any dels grana a la màxima categoria. Curiosament, en el duel de la primera volta, el resultat havia estat de 7-0, aquest cop a favor de l'equip basc. Aquell Nàstic també havia estat capaç de superar l'Sporting per 5-0 en la mateixa temporada. Aquests resultats van permetre als tarragonins tancar l'exercici amb una còmoda setena plaça, al mig de la classificació.

Han hagut de passar 70 anys perquè una situació així s'hagi tornat a repetir. I ha estat el Girona l'encarregat d'entrar a la història. Com també ho feia després de superar el Reial Madrid, a finals del mes de novembre passat. Aquell cop, el balanç que ostentava el convertia en el millor debutant des del 1994. Comptabilitzava quatre victòries, tres empats i quatre derrotes. Suficient per igualar el rècord del Compostel·la que entrenava Fernando Castro Santos 23 anys enrere. El conjunt gallec, amb homes a la seva plantilla com Lekumberri, Ohen, Christensen o el Tato Abadía (que una dècada més tard dirigiria el Girona) va acabar salvant la categoria amb una setzena posició final. De moment, els gironins naveguen per la zona tranquil·la, amb el descens ben lluny i decidits a seguir fent història. Per què no escriure el proper capítol aquest dissabte al flamant Wanda Metropolitano?