Albert Serra, defensa del Girona en dues etapes a la Segona Divisió A, recorda Diego Costa «dur com una roca». És el primer que respon quan li ve al cap l'ara davanter de l'Atlètic de Madrid. Li toca mirar bastant cap a enrere, al banyolí; fa bastants anys que l'atacant i el conjunt blanc-i-vermell es van veure les cares. Es repetirà avui el duel al Wanda Metropolitano. Un altre escenari i unes característiques ben diferents dels de nou anys enrere. En aquella ocasió, el Girona tot just vivia la temporada del retorn a la categoria de plata i Diego Costa, de 20 anys, encetava la seva carrera futbolística. Ara, la pel·lícula és una altra. L'equip de Montilivi és de Primera i per mèrits propis s'ha convertit en un dels conjunts revelació de la Lliga, mentre que el currículum del futbolista és envejable, amb una experiència d'alt nivell a la Premier League de la mà del Chelsea i alguns títols a la butxaca nacionals i internacionals. Si a la primera volta tocava recordar com Antoine Griezmann havia estat incapaç de superar els catalans tot defensant els colors de la Reial Societat, ara és el torn de l'hispanobrasiler, una de les moltes figures de l'Atlètic que, com tothom, també té un passat.

L'Albacete va decidir apostar per Diego Costa l'estiu del 2008. Venia de marcar 5 gols a Segona, amb el Celta, i aquell any va anotar-ne 9 amb el conjunt manxec. Va ser el seu pas previ a fer el salt a Primera; de la mà del Valladolid, abans d'afiançar-se al primer equip de l'Atlètic. Amb l'Albacete, li va tocar bregar-se un parell de vegades amb el Girona. Per tant, si avui juga, serà el seu tercer duel particular. El primer va arribar ben aviat, un 14 de setembre del 2008 al Carlos Belmonte. Va ser titular, completant els 90 minuts d'un matx que va acabar amb taules (1-1). Serra, precisament, va ser l'autor del gol visitant. En aquell Albacete, Diego Costa compartia davantera amb Toché, ara a l'Oviedo.

A la segona volta, l'emoció es va traslladar a Montilivi. En una freda tarda de febrer del 2009, Costa va marcar un dels tres gols del conjunt visitant. Tot i l'1-3 que va arribar a manar en el marcador, el Girona aconseguiria empatar en un final de partit boig gràcies a les dianes de Xumetra i Jito.