Els jugadors del Girona no van sortir del tot satisfets de La Rosaleda malgrat aconseguir un punt de molt de valor que els permet continuar fent camí cap a l'objectiu. No va ser el millor partit dels gironins, però arrencar un empat contra un rival directe, per molt que sigui el cuer, ha de ser, per força, positiu. I més veient com ofensivament l'equip va estar molt mancat d'idees i, sobretot, d'ocasions. De fet, un cop de cap d'Stuani que va sortir per sobre el travesser a la segona part va ser l'única oportunitat per marcar dels gironins en tot el partit. El Màlaga tampoc va fer res de l'altre món i també només va generar una ocasió de gol: un cop de cap de Keko que Bounou va salvar. Un partit lleig per a l'espectador i gris per part d'un Girona que tot i això va complir la missió amb què arribava a La Rosaleda: no perdre.

Recuperat de l'ensurt que li va suposar la patacada al cap contra el Las Palmas, Stuani va tornar directament a l'equip en detriment d'un Olunga que ja va tenir el seu moment de glòria. L'uruguaià va ser una de les tres novetats que va presentar Machín a La Rosaleda. Les altres dues van ser els retorns de Maffeo i Muniesa en els llocs dels sancionats Aday i Juanpe. Per part del conjunt local, Jose González va només va canviar l'home de referència respecte al seu primer partit. L'escollit va ser Borja Bastón, que va asseure a la banqueta el jove En-Nesyri. El Girona arribava a Màlaga còmodament instal·lat a la taula i encara amb la inèrcia del gran punt aconseguit al Wanda Metropolitano dissabte passat. Tot i això, Machín ja havia advertit que aquell empat ja formava part del passat i que per puntuar a La Rosaleda calia posar el comptador a zero i tornar a competir tan bé com ho ha fet l'equip durant tota la temporada.

El matx va començar amb el Màlaga bolcat cercant un gol matiner que els donés tranquil·litat. Així arribaria la primera aproximació en què Bounou va haver d'intervenir per tapar la possible rematada de Keko Gontán, que, forçat, es va quedar sense camp per disparar. De la mà de l'exgironí, el Màlaga duia la iniciativa els primers compassos de partit i arribava amb relatiu perill a l'àrea de Bounou. Un parell de xuts llunyans de Keko i de Recio tornaven a avisar el Girona de la necessitat d'un Màlaga que, sense cap mena de dubte, havia sortit a buscar el partit. Als de Machín, en canvi, els costava Déu i ajuda combinar i encara més acostar-se a l'àrea local. Tocava un partit d'aguantar, córrer rere la pilota i esperar l'errada del rival. Andalusos i gironins es demostraven un màxim respecte l'un cap a l'altre. Els blanc-i-vermells tenien clar que els arribaria el seu moment mentre el Màlaga, després de l'envestida inicial, havia abaixat un xic les revolucions. Tot i això, seguien sent els locals els que trepitjaven més camp contrari i, en una centrada des de la banda dreta a l'olla, Adrián va pentinar perquè Keko rematés de cap des de la frontal de la petita en el que semblava el primer gol de partit. Només l'estirada de Bounou va evitar-ho. El marroquí va escopir el cop de cap del madrileny en una gran intervenció. Keko estava sent un corcó per a la defensa blanc-i-vermella en cada pilota que tocava. Escorat cap al mig però partint des de la dreta, generava molts dubtes entre Mojica i Muniesa.

Els instants finals de la primera part, el Màlaga tornaria a avançar línies i sovintejaria la porteria gironina en accions sobretot a pilota aturada, on el Girona es mostrava segur. Ofensivament, però, els gironins estaven desapareguts. Ni Maffeo ni Mojica aconseguien penetrar pels carrils i Stuani, en punta d'atac, era una autèntica illa deserta. L'uruguaià no és que les veiés passar perquè, de pilotes, no n'hi arribaven, però seguia el joc impotent sense poder enflairar-ne cap. La primera que li va arribar no va acabar en gol perquè la defensa va reaccionar bé però ja tenia la canya a punt per rematar una centrada de Mojica. Aquesta acció i un xut llunyà de Pere Pons als núvols van ser les úniques accions de perill d'un Girona absolutament inofensiu. Això sí, en defensa havien estat impecables.

Una marxa més li faltava al Girona si no es volia conformar amb l'empat inicial. Així semblava fer-ho els primers minuts de la represa amb pilotes penjades a l'olla cercant el cap d'Stuani. No només això sinó que els de Machín s'havien fet amb la pilota i començaven a triangular i fer posar nervisosos els jugadors locals. Un cop de cap de Bernardo i una arribada de Mojica per l'esquerra començaven a ensenyar una altra versió del Girona. L'equip havia fet un pas endavant. Així, als vint minuts de la represa, els gironins gaudirien de l'ocasió més clara en una falta servida per Granell que Stuani va rematar per sobre del travesser.

El Girona havia aconseguit posar la por al cos al Màlaga. L'afició continuava fent costat a l'equip malgrat acomiadar Borja Bastón amb una forta xiulada al moment de ser substituït per En-Nesyri. Eren els de Machín els que estaven més lúcids en atac a la segona part. Tot i això, tret del cop de cap d'Stuani, no acabaven d'arribar més ocasions clares per obrir el marcador. El tècnic local va intentar minvar una mica el pas endavant dels gironins amb l'entrada de Samu García, incorporat tot just dijous a l'equip procedent del Llevant. Un cop de cap d'En-Nesiry després d'una pilota perduda al mig del camp va ser l'avís que el Màlaga no renunciava a l'atac. Els andalusos, però, es quedarien en inferioritat numèrica després que Chory Castro veiés la segona targeta groga per una entrada criminal per darrere a Muniesa (m. 76). El Girona tenia un quart d'hora per intentar clavar l'escomesa letal davant un rival amb deu homes que, tot i això, continuava viu.

Machín va apostar per la carta Olunga als minuts finals del partit a la recerca d'alguna pilota penjada a l'olla. Tot i que l'empat no era dolent, els jugadors blanc-i-vermells veien clara la possibilitat de sumar els tres punts i per això buscaven la porteria rival. Machín patia des de la banqueta veient com els seus homes regalaven faltes perilloses perquè els locals pengessin la pilota a l'àrea de Bounou. No obstant això, els locals estaven fosos i no van fer perillar el 0-0. El botí d'un punt era bo malgrat que als gironnis els va quedar la sensació que haurien pogut ser tres.