Emparat en la victòria, els 31 punts i el més 14 sobre el descens, ahir Machín es va atrevir a parlar del tant per cent de possibilitats de salvació. Primer, amb la boca petita, va assegurar que el número estava per damunt del cinquanta per cent, però en la mateixa frase i amb la finalitat de respondre de manera més fidedigna a la pregunta formulada, va assegurar que ho veia fet en un 70 o 75 per cent. Traduint aquests números a la normalitat, vol dir que la salvació és gairebé a la mà. Perquè si el tècnic parla d´un 75 per cent, aportant-hi el factor de correcció de les reserves pròpies d´un entrenador, el factor establert perquè els jugadors no es relaxin i la part habitual de contenció per no enganxar-se els dits amb un possible daltabaix -ara mateix inimaginable- aleshores vol dir que falten molts pocs punts per assolir l´objectiu.

De fet, des de principi de temporada en aquestes línies he parlat dels 35 punts com a número on podria estar la permanència aquesta campanya. Posats en l´actualitat, si aquesta fos la xifra, una victòria i un empat en els setze partits que queden serien suficients, però com que l´equip va com va, tampoc caldria fer els números a la baixa. O sigui que si volen els plantegem a l´alça i pensem que en caldran quaranta. Si ho volen així, falten tres victòries. Que tampoc sona gens malament.

Una altra cosa és la lluita per Europa, que aquesta setmana es posarà més en boca de tothom que mai, perquè el sisè lloc el marca el Sevilla, pròxim rival amb només dos punts més. El que vindria a ser un duel directe per les places europees, sempre amb permís d´Eibar i Celta, que estan entre els andalusos i els gironins. Potser pensar en Europa no tocaria, però és veritat que si el primer objectiu ja s´ha quedat petit, ara cal pensar en més coses. Sobretot per motivar una plantilla que demostra tenir molta gana i que no es vol conformar només amb la permanència. Si fins i tot el tècnic es mostrava ahir sorprès del rendiment que estan donant els seus propis jugadors. I no és d´estranyar, després de veure com ahir van tornar a deixar un bon equip com l´Athletic sense opcions ni recursos. Apa, amb alegria cap a la Giralda, la Tor­re del Oro i el Sánchez Pizjuán. I tant de bo es pugui celebrar la visita a Sevilla a la calle Betis