Deu anys abans que Girona embogís amb 30.000 persones al carrer per celebrar el salt a Primera divisió, l'ascens de l'equip de Tercera a Segona B, aconseguit a Alcalá el juny de 2007, havia reunit tot just un centenar de fidels a la plaça del Vi. Era l'època en què Montilivi veia encara més ciment que gent, i on una immensa lona presidia l'espectacle futbolístic des de l'actual zona de Preferent. Uns temps, no tant llunyans, en què si ja semblava agosarat pensar en la Segona Divisió, si algú hagués parlat de Primera l'haurien pres per boig. Però uns anys que marquen l'inici de la dècada prodigiosa d'un club que vol consolidar-se a l'elit i que ha sigut capaç de generar una autèntica fal·lera futbolística a la ciutat. L'àlbum de tot aquest apassionant viatge, el llibre de fotografies d'Eddy Kelele i textos de Jordi Danés Girona FC: Camí de Primera, es va presentar ahir al vespre a la Casa de Cultura davant d'un centenar d'aficionats. Va ser l'excusa perfecta per fer un emotiu repàs de la història recent del club, on s'han escrit les pàgines més brillants d'una trajectòria que va arrencar aviat farà 88 anys.

El president Delfí Geli, exjugadors del club com Albert Serra, i l'escriptor Josep Maria Fonalleras, que també és membre del Consell Assessor, van ser els encarregats de conduir un viatge en el temps que arrenca en un Montilivi desèrtic i mig en runes i que culmina amb una explosió d'alegria a l'estadi, el 4 de juny de 2017, amb l'ascens a Primera divisió gràcies a l'empat sense gols contra el Saragossa. Eloi Amagat, que va afegir-se a l'acte un cop ja havia començat perquè tenia entrenament, ho va definir gràficament. Aquell dia «les defenses es van imposar als atacs» i l'empat a zero que convenia a tots dos equips no es va moure del marcador. Eloi va explicar que durant la celebració de l'ascens a peu de gespa havia estat «com absent» i que no havia sigut fins arribar a casa i, sobretot, veient l'endemà la festa que es va viure a la ciutat, quan es va adonar de la transcendència de tot plegat. Abans d'arribar a l'èxit, però, el camí incloïa decepcions com les de l'Osasuna, el Lugo i el Saragossa, o més enrere, la d'Almeria en el primer intent de pujar en un play-off. Perquè abans de ser candidat a pujar, el Girona havia sigut sovint un clar aspirant a baixar, i les grans alegries havien arribat amb el penal de Kiko Ratón o els triomfs contra el Deportivo i el Vila-real B que, al seu dia, van equivaldre a tres permanències in extremis a Segona Divisió. «Som un equip simpàtic per a la majoria perquè la gent ens havia vist patir molt i estar anys lluitant per pujar sense aconseguir-ho. Ens ho mereixíem», va apuntar Eloi.

Per elaborar el llibre, Eddy Kelele va haver de revisar el seu arxiu fotogràfic, amb milers d'imatges, amb els partits del Girona de l'última dècada. Duels de Tercera i de Segona B composaven bàsicament la història del club fins que va començar a revifar amb l'ascens a Segona A contra el Ceuta gràcies al gol de Migue, un partit que Albert Serra va viure des de la gespa. «Quan vam sortir a escalfar i vam veure aquell ambient al vestidor ja vam dir que l'ascens no es podia escapar», va recordar. Aquell dia Josep Maria Fonalleras era, amb la pell de gallina, a Tribuna al costat de Modest Prats.

La presentació del llibre va reunir exjugadors com Eugeni Bou i Jaume Pujolràs; les regidores de l'Ajuntament Isabel Muradàs i Eva Palau (al tram final de l'acte també hi va fer acte de presència l'alcaldessa i gran seguidora de l'equip, Marta Madrenas), l'exalcalde Joaquim Nadal, també habitual a Montilivi, i nombrosos aficionats i penyistes. El presentador va ser el periodista Albert Bassas, que també és l' speaker de Montilivi aquestes darreres temporades.