La cantarella es va repetint. Però és que amb raó. «Qui ens ho hauria dit fa uns mesos...», se sentia ahir en sala de premsa. Sortia de la boca de Pablo Machín, que tenia claríssim que «molts ens haurien dit que estàvem bojos» als que, temps enrere, s'haguessin aventurat en predir que el Girona seria capaç d'empetitir a tot un Sevilla al Pizjuán. Així va ser, tot i que el marcador, el que realment mana, va dir el contrari. 1-0, però la sensació que la victòria hauria pogut caure de l'altre bàndol. Si més no, aquest és era pensament del sorià. «Mereixíem la victòria», va arribar a dir. Ho va argumentar, parlant de «més ocasions» i dels «recursos» que havien hagut d'emprar els locals al tram final per «perdre temps». A tot això, va emergir la figura del porter Sergio Rico, el gran «protagonista» i el culpable que va impedir que els gironins marxessin amb algun punt sota el braç del Nervión.
A Machín, la desfeta d'ahir li va deixar «sensacions contradictòries». No li va agradar el resultat, ni tampoc la petita desconnexió en la primera jugada del segon temps que va servir perquè Sarabia fes l'únic gol del partit. Però sí que el va acabar de convèncer tota la resta; això sí, insuficient per guanyar. «La valoració en general és positiva pel que fa a la imatge, però no pel marcador final. Puc estar satisfet perquè el Sevilla s'ha passat tot el partit patint i al final ha tirat de tots els recursos possibles per demanar l'hora i perdre temps. Pel que fa el futbol, hem generat més ocasions i si no han entrat no ha estat per la nostra falta d'encert en la definciió, sinó pel mèrit del rival», va analitzar. I és aquí on va destacar l'actuació de Sergio Rico, cabdal perquè els andalusos s'emportessin la victòria. «Ha estat el protagonista del partit. Ha marcat la diferència i tots hi podem estar d'acord. Bounou també ha estat bé, però les seves intervencions han estat més senzilles», deia. L'andalús va privar els gironins, que ho van fer «tot per guanyar», rascar algun resultat positiu. Ja no l'empat, sinó fins i tot el triomf. El que creia Machín que es mereixien. «La llàstima és que el futbol no hi entén de mereixements, per això marxem sense cap punt».
Va ser llavors quan va aparèixer la famosa i habitual cantarella. «Qui ens ho hauria dit ara fa uns mesos que el Girona vindria al Sánchez Pizjuán a enfrontar-se contra tot un Sevilla al qual obligaríem a demanar l'hora i al qual generaríem unes sis ocasions clares de gol. Molts ens haurien dit que estàvem bojos».
El penal i el llançador
Se li va preguntar a Machín per què havia estat Aday i no Granell l'encarregat d'executar la pena màxima que acabaria aturant Sergio Rico. Va dir el tècnic que això ho triaven els mateixos jugadors, alhora que va defensar al migcampista vallesà. «Normalment són Granell i Stuani els especialistes. Avui (ahir per al lector) no hi era Stuani i Aday havia marcat l'únic que havia xutat. Són decisions que prenen els futbolistes al camp. Tinc total confiança en Aday perquè sé que els tira molt bé. El problema és que al davant ha topat amb un gran porter», va valorar. També va parlar de l'absència d'Stuani, que es va quedar a la banqueta, i de la lesió de Pere Pons, que va abandonar el terreny de joc just abans del descans. «L'hem hagut de canviar per una lesió al bessó que haurem de valorar», va dir del de Sant Martí Vell abans de parlar de l'uruguaià. «No ha jugat perquè durant tota la setmana ha estat minvat. Prefereixo no tenir-lo un dia que quedar-me sense ell tot un mes», deia. El va rellevar Olunga a l'onze: «Ho ha fet prou bé tenint en compte que no és fàcil jugar després d'un temps sense fer-ho».
