La història del partit té un únic nom propi: el del porter del Sevilla, Sergio Rico, convertit ahir en un autèntic gegant sota pals i únic responsable que el Girona sortís del Sánchez Pizjuán sense haver sumat cap punt a la classificació. La cronologia del partit diu que la primera aparició de Sergio Rico va ser al minut 23 de la primera part aturant amb una mà impossible a la base del pal esquerre de la seva porteria una impecable rematada de cap d'Aday Benítez. El porter del Sevilla va tornar a aparèixer un minut després per refusar amb el peu esquerre una tímida pentinada de cap d'Olunga. Després d'aquestes dues accions, on va aparèixer realment el porter sevillà va ser a cinc minuts del descans, aturant de manera magistral el penal picat per Aday Benítez que podia haver significat el 0-1 al marcador.

Però el porter local encara es guardava algun as més a la màniga per acabar desesperant els jugadors del Girona i els aficionats del conjunt gironí. I és que en el minut 88 va treure de manera miraculosa una rematada de Portu en la que s'ensumava ja l'empat a un. Sergio Rico tancava amb aquesta aturada una actuació magistral, reconeguda no només pel seu públic i el seu entrenador al final del partit, sinó també per Pablo Machín i els jugadors del Girona, que van tenir clar que sense la figura del porter el resultat, molt probablement, hauria estat un altre.

Més enllà de Sergio Rico, com a noms propis, queda el debut del Choco Lozano amb la samarreta del Girona. Amb pocs minuts i poca aportació però amb la sensació que el davanter hondureny pot provocar perill amb ben poca cosa. Diferent a la presència d'Olunga a l'onze inicial, que va passar molts minuts inadvertit i lluny de ser aquell jugador que va sorprendre tothom amb un hat-trick contra el Las Palmas.

I un últim nom propi, el de Carles Planas, que va tornar a aparèixer uns minuts en aquesta jornada número 23 després que el de Sant Celoni hagués jugat només 20 minuts en la primera jornada de lliga contra l'Atlètic de Madrid.

Malauradament un nom propi aliè al futbol, el de Pere Pons, de qui caldrà estar pendents després d'haver-se retirat abans del descans per problemes físics.