Anys i panys esperant la seva oportunitat per debutar amb el Girona al futbol professional, però el premi li acabaria donant tot un Barça. Primera, Copa i Champions. I ben jove. Un primer tastet per a Gerard Gumbau (Campllong, 1994), que després li va tocar picar pedra a Segona A i Segona B amb el filial blaugrana. Ara, amb 23 anys, per fi gaudeix de certa continuïtat a l'elit. Ho ha fet de la mà d'un club més humil, lluny dels focus del Camp Nou. A Leganés, està gaudint d'una temporada en què l'equip està dient la seva a la Lliga, després de signar una trajectòria brillant a la Copa. Divendres, toca partit «especial» a Montilivi.

Eliminació a la Copa i derrota amb l'Eibar en pocs dies. Amb quins ànims arribarà el Leganés?

Estem bé, fent una gran temporada. Va ser una llàstima no arribar a la final de Copa. Ens hauria encantat. Estem tenint un bon mes de competició i estem en una bona dinàmica tot i aquestes dues últimes relliscades. Estem amb moltes ganes de sumar a Montilivi.

La van fer ben grossa a la Copa, eh...

Ostres, sí. Va ser molt maco. A sobre, vam jugar molts partits setmana rere setmana i davant grans equips com el Vila-real o el Reial Madrid. Els vam anar deixant fora i al final ens ho vam acabar creient.

Una experiència impossible d'oblidar, imagino.

Sí, sobretot per a un equip modest i treballador com el nostre. Ha estat impressionant. A mesura que anàvem passant rondes, anàvem creient més en les nostres possibilitats. Hem tret forces d'allà on podíem. Tenim un gran equip i ho hem demostrat. Sense anar més lluny, el que vam viure al Bernabéu va ser del tot increïble.

A Madrid ja van anar amb la idea de capgirar l'eliminatòria o a veure què podia passar?

Hi vam anar amb la idea de posar-los les coses difícils. Sabíem que ells no estaven passant el seu millor moment i que tindríem les nostres oportunitats. Les vam aprofitar i ells ja no van ser capaços de reaccionar.

Perquè l'objectiu del Leganés a la Copa, quin era?

A veure, al principi de la temporada ens arriben a dir que ens plantaríem a només un partit de la final i no s'ho hauria cregut ningú. Anàvem passant eliminatòries i de mica en mica vam anar creient en les nostres opcions. A més, els jugadors que no solen tenir tants minuts ho han aprofitat i això també és un al·licient.

A part de posar Leganés al mapa, la Copa també ha servit per enaltir la figura d'Asier Garitano. Tan bon entrenador és?

Sí, crec que és un gran entrenador. Per això ha estat capaç de pujar un equip des de la Segona Divisió B fins a Primera. Té les idees molt clares. La seva filosofia és senzilla, amb tres o quatre conceptes que té perfectament estudiats i treballats i que va a mort amb ells.

Amb 23 per fi li ha arribat certa continuïtat a Primera. De moment ja ha jugat 13 partits de Lliga. Està satisfet?

Molt. Darrerament estic jugant bastant, cosa que m'ha permès agafar el ritme a la competició. Tinc cada cop més confiança, que és el que buscava. Les coses m'estan anant prou bé i estic feliç amb això.

Era molt jove quan va debutar a Primera i a la Champions, però ben aviat li va tocar baixar un o dos esglaons. Se'n va adonar llavors, que en el futbol a ningú se li regala res?

I tant. És que ni quan jugues a Segona és gens fàcil poder acabar a Primera. Hi ha molts futbolistes que són incapaços de fer el salt. Pocs hi arriben. Sobretot els que venen de baix. S'ha de tenir un punt de sort o que es confiï en tu.

Fins a quin punt li va anar bé jugar al filial del Barça?

Uf... Allà ho tens tot. A can Barça tot són facilitats. Tot és més fàcil d'aprendre que en qualsevol altre lloc. He tingut la sort de poder jugar amb els millors, d'aprendre al seu costat. I quan et toca sortir d'allà, has d'estar mentalitzat que tot no és com el Barça. T'ho has de currar. Has de fer un sacrifici molt gran per poder tenir un lloc a Primera.

Sempre podrà dir que ha jugat al Barça.

Sí, i tant! Quan em preguntin, sempre ho podré dir. Ja puc ratllar aquesta creu.

Era ben jove quan va jugar els seus primers partits amb el Barça a Primera, a la Copa o a la Champions. Com ho recorda?

Llavors era incapaç de parar-me a pensar que estava jugant al costat dels millors, o que tenia minuts en una competició com la Lliga de Campions. Ni em passava pel cap. Tampoc m'ho acabava de creure del tot. Ara, un cop ha passat el temps, ho valoro molt més. Va ser una oportunitat espectacular i crec que la vaig aprofitar i gaudir. Ara ja és passat.

Recorda alguna anècdota o quelcom que l'impressionés d'aquells entrenaments?

Simplement, que són jugadors que veuen les coses un segon abans que la resta. Per això estan al Barça.

Per tot això va decidir deixar el Girona i provar sort al Barça?

És clar. A més, el filial estava a Segona A i se'm feia un contracte professional. Veia que podia convertir el futbol en la meva professió. No li podia dir que no.

No pensava el mateix si es quedava a Girona?

Aquí no acabava de tenir oportunitats, ni tampoc em podia consolidar. Ho veia molt més complicat.

Se li va acabar la paciència?

No ho sé, potser no va ser qüestió de paciència. Hi ha algun futbolista que ha aconseguit fer el salt, com és el cas d'en Pere Pons. Però entenc que en aquella situació, a Segona A, era difícil que s'apostés per la gent jove de casa. Es lluitava per no baixar i els entrenadors preferien no arriscar, sinó que triaven jugadors amb més experiència. Veia que no tindria oportunitats i per això vaig decidir fer les maletes.

Igualment, a Girona s'hi va passar un grapat d'anys i segur que en guarda bons records.

I tant! Vaig entrar al club en l'etapa d'aleví i no vaig marxar fins que era amateur de primer any. Al Girona m'hi he format i estic molt orgullós d'això. Vaig coincidir amb Vivancos, Zamorano, Bigas, Serramitja... Tota aquesta colla.

I Pere Pons?

No som del mateix any, però sí que vam jugar junts una temporada al juvenil i en algun partit del filial també vam coincidir.

Què sent quan el veu jugant a Primera?

És un autèntic orgull.

No se'n penedeix d'haver marxat veient que ara podria estar jugant amb el Girona a la màxima categoria?

Sí que em passa pel cap alguna vegada que ara mateix podria estar a l'equip de la meva terra, al costat de casa i a Primera. Seria el millor. Però no va ser el Girona, sinó el Leganés l'equip que ha apostat per mi i li estic retornant aquesta confiança a base de treball.

Què li sembla aquest Girona?

Que està sorprenent tothom.

A vostè també?

Sincerament, a mi no. Ha mantingut el bloc de les últimes temporades i aposta pel mateix sistema. A sobre, els resultats acompanyen i el vestidor s'està adonant que pot competir contra els millors, com ha quedat demostrat.

Serà un partit especial?

Molt, molt. Tothom em vindrà a veure. Familiars i amics. Just fa dos dies vaig baixar a Girona, que tenia un parell de dies. Vaig aprofitar per estar amb tots ells i ja va sortir el tema.

Tampoc serà la primera vegada que visitarà Montilivi.

No, no. Vaig venir un cop amb el Barça B i vam guanyar 0-1. Va marcar Halilovic en l'única ocasió que vam tenir.

Ara que ho recordo, va ser molt i molt injust!

Sí, superinjust. Però com es diu en aquests casos, el futbol és així.

Aquí ha estat bé! I per rematar-ho, no li agradaria acabar jugant a Primera amb el Girona?

Sí, clar que m'agradaria. Seria d'allò més especial tornar allà on t'has format i has crescut com a futbolista. És la meva terra, on tinc la gent que em dona suport. També seria un gran repte.