Es tornava a preveure un partit igualat entre madrilenys i catalans, dos equips similars es van controlar en tot moment, es coneixen dels enfrontaments mantinguts les últimes temporades. En el partit d'anada jugat a Butarque ja es va presenciar un matx igualat, a diferència del partit d'ahir sense gols i amb poques ocasions l'empat a zero va demostrar que cap dels dos equips va voler arriscar-se per perdre. Ahir l'aparició de Portu en les jugades dels dos primers gols va ser decisiva, en la primera acció va desequilibrar a banda per treure la centrada que va originar el penal, al cap d'uns minuts en una acció individual va xutar amb potència per fer el segon. Sens dubte amb el resultat favorable el Girona va saber jugar el partit i va poder viure tranquil en un tram final on cal destacar el debut d'Eloi Amagat a a Primera Divisió.

Els plantejaments. Pablo Machin va continuar amb la defensa de tres centrals, deixant una altra vegada a Marc Muniesa a la banqueta. Per ara segueix la confiança amb la tripleta formada per Jonas Ramalho- Bernardo Espinosa- Juanpe i donant continuïtat a Aday en el lloc de Pablo Maffeo. L'equip porta quatre partits consecutius sense encaixar cap gol a Montilivi, una dada molt bona i que reforça positivament el treball defensiu de tot l'equip. Amb la baixa de Pere Pons l'aposta al centre va tornar a ser per Aleix Garcia, mentre que la resta de l'equip va tornar a ser l'habitual. Asier Garitano va sortir amb el seu sistema habitual, 4-2-3-1, amb la qualitat i velocitat a les bandes dels marroquins El Zhar a la dreta i Amrabat a l'esquerra. La baixa del mitja punta Gabriel Pires, màxim golejador de l'equip, la suplia Eraso i el davanter centre va ser Beauvue. No van estar encertats en atac els jugadors madrilenys, en tot moment l'anticipació dels defenses locals va ser millor i el Leganés no va posar en cap problema Yassine Bounou.

Sense Pere Pons. Actualment el Girona té dos jugadors que no tenen un substitut natural dins la plantilla. Per descomptat que un és el golejador Cristhian Stuani, és molt difícil poder tenir un altre futbolista a l'equip que pugui aportar tant a nivell golejador com l'uruguaià. L'altre és Pere Pons, el perfil del gironí el fa un jugador diferent, especial i amb unes característiques molt concretes. Físicament és un futbolista que pot rendir tot el partit a un nivell molt alt, és intens, lluitador i sacrificat. Tàcticament omple molt espai al centre, és el típic jugador que tots els entrenadors volen al seu equip, ocupa una zona àmplia a l'hora de defensar, pot saltar a la pressió i recuperar pilotes lluny de la seva posició, fa les ajudes defensives i les cobertures i a l'hora de replegar i ajuntar-se amb els centrals és el primer. Quan Pere Pons és al camp els jugadors del seu voltant en surten beneficiats, és un bon recuperador a disposició de l'equip i a mesura que va agafant el ritme a la categoria millora ofensivament, sobretot en el criteri a l'hora de mantenir el control de pilota. A la segona part del partit de Sevilla es va trobar a faltar la presència del futbolista de Sant Martí Vell, ahir el bon partit que van fer els mig centres, Granell i Aleix Garcia, va servir per poder donar-li descans.

La lluita al mig camp. Amb més qualitat tècnica però sense tan treball físic el mig camp l'alineació del Girona estava pensada per poder mantenir més el control del joc i la possessió de la pilota. Tàcticament la parella Aleix Garcia-Àlex Granell aporta més en l'aspecte ofensiu que no en tasques defensives, per tant per poder mantenir l'equilibri atac-defensa calia una gran implicació en el replegament. Ahir Aleix Garcia va fer un bon partit, va participar amb bon criteri quan tenia la pilota i ben col·locat defensivament va ajudar en la recuperació. El Leganés va centrar la seva defensa a tancar els passadissos interiors, el seu objectiu era eliminar les passades cap a Borja Garcia, Portu i Stuani. Qui tenien més problemes per defensar eren els laterals dels dos equips, quan arribaven les passades a banda els dos equips quedaven desorganitzats, pel Girona les ajudes defensives a Aday i a Mojica eren necessàries.

Una victòria confirmatòria. La victòria d'ahir confirma el bon nivell de joc del Girona. Els gironins van fer un dels partits més complerts de la temporada; van defensar com a bloc, van alternar la pressió amb el replegament i la línia defensiva no va cometre cap errada. Un dels avantatges que té els sistema de joc que utilitza Pablo Machín és la variable de la defensa de tres o bé de cinc jugadors. Ahir la lectura va ser la correcta, amb el resultat igualat Aday Benítez i Mojica es desplegaven molt, amb el resultat favorable a la segona part van convertir-se en laterals. Ofensivament també l'equip va sortir molt reforçat; després de la seva absència al Ramón Sánchez Pizjuan, Cristhian Stuani va tornar a marcar, Portu va a tornar a ser un jugador important i Juanpe va marcar en una jugada d'estratègia. Les sensacions són molt bones, mentalment l'equip està fort i la derrota de la setmana passada s'ha curat de la millor manera. Ara cal descansar bé amb l'objectiu de fer un bon partit dissabte al Camp Nou. El Barça d'Ernesto Valverde estarà esperant, es tracta del partit més difícil del campionat però de ben segur que serà el que més il·lusió fa a tothom. L'equip està tranquil, ben posicionat a la classificació i l'objectiu de poder repetir la temporada vinent a la màxima categoria del futbol espanyol està més a prop que mai.