Barça-Girona. El partit més esperat, per inesperat fins no fa pas tant de temps?

És un partit històric, tot i que ja hem viscut el partit d'anada aquí a Girona. Potser per a mi, com a gironí, era més especial aquell Girona-Barça, per veure a Montilivi un equip d'aquest nivell, o com més tard va passar quan va venir el Madrid. Ni en la millor pel·lícula de ciència-ficció podíem haver esperat això! També és veritat que per als aficionats i per als jugadors el fet d'anar a jugar al Camp Nou també ha de ser realment especial. La novetat que un equip modest i humil que durant bona part de la seva història no es podia ni imaginar en somnis anar a jugar un partit oficial al Camp Nou també ho fa especial.

Què gaudirà més, el Barça-Girona, o els Girona-Saragossa que ja s'han anant produint?

Per mi, sentimentalment, és més important un Girona-Saragossa. Són els dos clubs que formen part de la meva vida, com a jugador i com a tècnic, i em toquen la part més emocional. Esportivament, un Girona-Barça és molt més potent, és clar, i per a qualsevol persona la tria seria fàcil perquè és el súmmum. Però jo soc més emocional. Tant de bo es pugui repetir aviat a Primera un Girona-Saragossa perquè són els dos clubs de la meva vida i voldria dir que el Girona continua a l'elit i el Saragossa ha aconseguit tornar-hi. Segur que hi haurà molts aficionats gironins. Recordo, en la meva etapa al Barça, un Barça B-Girona amb potser 3.000 aficionats del Girona, tot un gol ple. Al Camp Nou potser quedaran més diluïts, però segur que hi acudiran de manera massiva.

Qui li havia de dir que vuit anys després del penal de Kiko Ratón, el Girona fos de Primera.

Allò va ser un drama. Hi havia en joc la supervivència del club. Les circumstàncies econòmiques que hi havia van generar una temporada molt difícil, vam estar fins a quatre mesos sense cobrar. Va ser dur per als jugadors i per a mi, que estava al capdavant. Aquell penal, en aquell moment, era la salvació del club. A mi m'havien expulsat i em va agafar traient el cap per les escales dels vestidors. Per davant meu va passar el futur del Girona. Si entrava el penal, hi havia futur. L'esclat emocional va provocar que amb el gol i la salvació tots acabéssim plorant. I jo el primer.

Va ser el seu granet de sorra.

Sí, no puc dir que no. Tots els que hem picat pedra al Girona ens en podem sentir partícips. Molta gent ha dedicat temps, diners i il·lusions al club.

Per al Barça, és bo o dolent que hi hagi el Girona a Primera?

Jo crec que és bo. Dolent no és. No li influeix en res, al Barça, que hi hagi més equips catalans a Primera perquè és tan gros que s'ho continua menjant tot. L'espai del Barça no se'l menja ningú. A més, com ja es va veure quan van venir aquí a Girona, aquell dia molta gent que és del Barça anava amb el Girona. I això, si m'ho haguessin dit abans, no m'ho hauria cregut. Això vol dir que s'ha generat un sentiment important. Alguna cosa està canviant. Per al futbol català és molt bo que el Girona estigui a Primera, i més que ho seria amb el Nàstic, el Lleida i d'altres.

Per què històricament el Barça ha ajudan tant poc el Girona, i també la resta d'equips catalans?

Però hi ha hagut jugadors del Girona que han anat al Barça... Jo he estat allà i moltes vegades podies dir «haig d'ajudar el Girona, però com l'ajudo? Quin jugador li puc deixar? Si li deixo un jugador del filial, quan l'equip també està a Segona i la idea és que jugui i ho faci dins del seu ambient de treball...» moltes vegades no és que el Barça no vulgui ajudar els equips catalans, sinó de quina manera ho pot fer salvaguardant també els seus interessos. I no és fàcil.

Girona és un bon lloc per crear una alternativa al Barça i a l'Espanyol, els dos històrics clubs catalans de Primera?

Sí. Tu aquí pots construir un Vila-real, però necessites molta paciència. Vila-real és una ciutat de 40.000 habitants, que té molt a prop València i es troba a 10 minuts de la capital de la província. Si ells han pogut construir això, em fa pensar que a Girona també es podria fer alguna cosa semblant. Aquí hi ha una cosa important, l'entrada del City al Girona pot donar tranquil·litat econòmica i organitzativa per anar construint amb el temps un projecte sòlid. Per què no fer un Vila-real aquí, un equip que pugui aspirar a jugar la Champions o la Lliga Europa? Allà al darrere hi ha la família Roig, però ara aquí també hi ha el City, que pot donar aquesta mateixa estabilitat. He llegit que es treballa per millorar el camp, que es busca terreny per a la ciutat esportiva i que aviat aniran a entrenar-se al PGA... són símptomes que es vol crèixer raonadament, com el fet de no perdre la identitat i mantenir jugadors d'aquí al primer equip. Que en dies de fred i partits disputats a la nit portin gairebé 10.000 persones al camp és un símptoma que hi ha il·lusió a la ciutat i que alguna cosa està canviant. La gent de Girona s'està enganxant a l'equip.

El Barça-Girona és un 1 fix a la travessa?

És un partit difícil per al Girona però el Barça ve d'un duel mentalment molt exigit contra el Chelsea i se'n pot aprofitar. Hi veig possibilitats. L'Alabès i el Getafe ja van posar molts problemes al Barça i tal com està posat al calendari, pot ser complicat per als jugadors del Barça ficar-se al partit. I el Girona, en canvi, tindrà una hiperactivació total.

Li pot costar motivar-se a un jugador del Barça dissabte?

No és una qüestió de motivació. Emocionalment els equips grans necessiten activacions mentals molt fortes que requereixen un desgast psicològic important. Quan has d'afrontar un partit contra el Chelsea com el de dimarts has de fer una activació mental que dissabte hauran de repetir contra el Girona, sabent que no té el mateix potencial. No es tracta de no estar motivat. Aquesta gent està motivada sempre i manté una gana increïble per guanyar. Els jugadors del Barça són unes bèsties competitives però, dit això, vens d'on vens i pots pensar «juguem a casa, contra el Girona, i ja el vam guanyar 0-3». No és relaxació, és un «anirem fent». I ho han de fer així perquè si no es posarien malalts si cada diumenge haguessin de tenir la mateixa activació. Aquí és on hi pot haver l'escletxa per a un Girona que anirà al Camp Nou ben tranquil. L'únic que pot pressionar els jugadors del Girona és que aquesta hiperactivació que tindran els faci estar massa accelerats a l'hora de fer les coses.

Com se li ha de jugar al Barça al Camp Nou?

El Girona ha de ser el Girona, l'equip reconeixible que s'està veient aquests anys. En el partit d'anada es va parlar del marcatge a l'home de Maffeo a Messi que no va anar potser prou bé perquè individualment Messi no va participar gaire però col·lectivament no va acabar de funcionar. Machín sabrà com s'ha de jugar al Barça.I li pot crear problemes, el Girona no hi té res a perdre, ha d'anar al Camp Nou pensant a guanyar, tampoc s'hi ha de presentar com aquell que va a una festa.

Què vol dir que el Girona sigui la revelació de Primera amb 8 titulars del curs passat a Segona?

Això és admirable. Té molt mèrit. Em sembla acollonant. Que acabats de pujar juguin vuit o nou futbolistes de la temporada passada és espectacular i possiblement sigui el seu secret. Això i donar continuïtat a una manera molt concreta de jugar, que és un pèl diferent als altres equips. Aquest sistema obliga els entrenadors rivals a plantejar-se coses. El Las Palmas va venir aquí i va canviar el sistema, i ja es va veure com va acabar. I l'Athletic igual.

Passen les temporades i Pere Pons i Granell continuen fent mèrits al mig del camp.

A vegades passen aquestes coses. Treure l'espai a un jugador que ja està consolidat és difícil per més que hagis costat molts diners o vinguis d'on vinguis. I aquests casos encara tenen més mèrit perquè són dos nanos de la casa. També em vaig alegrar molt del debut a Primera de l'Eloi, que és un dels que ha picat pedra des de Tercera Divisió. El Girona és ara mateix un equip en majúscules perquè té identitat.

A qui s'enduria a Marsella?

M'agraden molt Portu, Muniesa, Granell, Borja, que té molt de talent, i Pere Pons, que és l'ànima del mig del camp del Girona.