Van ser dos minuts, però quins dos minuts. El Girona va sortir escaldat del Camp Nou complint així el pitjor dels guions previstos. Un resultat que podria entrar dins la lògica i que de ben segur és dolorós però que no entela la bona imatge que va deixar ahir l´equip contra el totpoderós Barça.

Atrevits i il·lusionats com mai, els gironins van ser capaços d´avançar-se al marcador gràcies a Portu (m.2) i situar un trempador (0-1) al marcador de l´estadi. Se les prometia felices el conjunt de Pablo Machín que, tanmateix, acabava de despertar la bèstia. La reacció del Barça va ser immediata amb l´empat de Suárez (m.4) i a partir d´aquí el Girona es va convertir en el convidat a la festa dels cracs blaugrana. Els gols van anar caient davant la impotència amb què els gironins veien com els locals feien el que volien amb la pilota. La golejada era un dels escenaris possibles en un partit en què malgrat el resultat final, el més important era poder-lo jugar. I si tot va bé, el Girona podrà repetir el curs que ve.

Era un dia màgic. Per gaudir i per no oblidar. Un premi d'allò més lluitat els darrers anys per un Girona que s'estrenava contra el Barça al Camp Nou a Primera . Un duel inèdit i al qual el Girona hi arribava en una magnífica de joc i còmodament instal·lat a la classificació, lluny de qualsevol perill.

Machín va ser fidel a la seva paraula i va donar l'oportunitat als titulars habituals de saltar al terreny de joc d'entrada, a diferència del que havia fet a la primera volta a Montilivi. Així, Granell va poder viure l'experiència de lluir el braçalet de capità a l'estadi i rebre el clàssic banderí del club blaugrana de mans de Messi. Sí, l'argentí no va descansar i va sortir de titular en un onze en què Valverde només va reservar ­Iniesta i Sergi Roberto.

Això sí, a l'equip blaugrana hi havia els dos fitxatges més cars de la història del club, Coutinho i Dembélé, i tampoc faltaven ni Suárez ni Piqué, amb molèsties tota la setmana. Valverde no es refiava ni un pèl del Girona i feia bé. I és que en la primera jugada en què el Girona va trepitjar el camp contrari va aconse­guir marcar. Va ser Portu, un dels homes més en forma de l'equip, qui va pispar la cartera a un refiat Umtiti, i va superar Ter Stegen amb un xut que abans d'entrar va tocar els dos pals. Els gairebé tres milers d'aficionats gironins repartits arreu de l'estadi van esclatar d'alegria. El Girona s'avançava al Camp Nou. Sí, no era cap miratge. El marcador reflectia un increïble 0-1.

Dos minuts va durar l'estat de si em punxen no em treuen sang en què estaven els seguidors i també els jugadors blanc-i-vermells. El temps que va necessitar Messi per treure's una assistènia marca de la casa a l'espai cap a Luis Suárez, que no va perdonar sol davant Bounou. El Girona tastava la medicina d'un Barça que no estava disposat a fer cap més concessió. Tot i això, pocs instants després del gol de l'empat, el Choco Lozano ho va intentar amb un llançament llunyà que va sortir per sobre del travesser.

Messi rebia entre línies amb massa facilitat i trepitjava àrea amb molt de perill. L'argentí fregaria el segon en un llançament de falta que Bounou desviaria a córner i en un u contra u que, superat per dalt el marroquí, Bernardo salvaria, de cap, sota pals.

El Barça tenia el Girona tancat al seu camp i, tot i que els de Machín intentaven sortir amb la pilota jugada, la forta pressió dels blaugrana ho impedia. El tècnic sorià havia demanat que el seu equip no reculés excessiva ment però el Barça els obligava a fer-ho i amb passades a les esquenes dels centrals creava perill. Bounou salvaria el segon en una rematada centrada de Luis Suárez però no va poder fer el mateix amb el xut de Messi (m.29) que avançava el Barça al marcador. L'argentí va rebre de Suárez i va fer el que va voler en cinc metres quadrats a la frontal de la petita fins a afusellar el porter marroquí.

El partit es complicava per un Girona que, tret dels primers deu minuts, estava desaparegut ofensivament parlant. El segon gol local va fer als gironins que, poc després, veurien com Messi ampliava l'avantatge mitjançant un llançament de falta directa.

L'argentí va fer passar, espectacularment, la pilota per sota la barrera aprofitant que tots els gironins van saltar (m.36). Una jugada de mestre que ningú va preveure. El partit ja feia molta pujada amb el 3-1 i encara en faria més quan Messi i Coutinho es van associar per a què Suárez ampliés el marcador davant la impotència d'un Girona que havia gosat avançar una mica les línies. El Choco Lozano, fins i tot, havia fet estirar Ter Stegen, rematant de cap una centrada d'Aday però la qualitat dels locals no perdonava i s´arribava a la mitja part amb el partit dat i beneït.

El Girona havia estat valent i havia viscut les dues cares de la moneda. Primer, la cara avançant-se al marcador amb el gol de Portu i, després la creu amb la reacció fulgurant d´un Barça que prémer l´accelerado a fons per a decantar el partit amb claredat. Aday es va quedar als vestidors a la mitja part i va cedir el seu lloc a Planas.

La consigna era clara: intentar no entornar-se´n amb un marcador gaire ample i mirar de maquillar-lo amb algun golet que alegrés una mica més la nit als gironins desplaçats. L´equip va sortir decidit, com a la primera part, i va gaudir de la primera oportunitat. Va ser després d´una assistència de Portu cap a Lozano que l´hondureny va rematar fora. La rèplica blaugrana va ser contundent però no pas efectiva, amb dues ocasions consecutives de Suárez i Dembélé que van topar i fregar el pal.

Restava mitja hora i el Barça encara no en tenia prou. Coutinho es va voler afegir a la festa i després de fer fer la baldufa a Pons, va treure´s de la butxaca una rosca imparable que va entrar per l´escaire esquerre de Bounou (5-1, m.65). El Barça començava a fer sang.

El marroquí va salvar espectacularment una falta de Messi però no va poder fer res per evitar que Suárez completés un hat-trick . El Barça ja s´estava acarnissant i entre Bounou i el travesser de Vermaelen van evitar el setè. Als minuts de les escombraries, els gironins podrien haver fet el segon mitjançant Bernardo però Ter Stegen ho va evitar.