Ara sí, amb la victòria d'ahir per 1-0 contra el Celta el Girona va deixar sentenciada definitivament la permanència, ho diguin o no els números, i a l'hora va obrir el capítol de la il·lusió europea. En el primer apartat, encara que no s'hagi arribat als 40 punts, la progressió de l'equip de Machín, combinada amb el rendiment que estan donant ara mateix els tres equips en places de descens deixen ben clar que ja cap dels implicats serà capaç d'atrapar l'equip gironí. O sigui que permanència assegurada, objectiu de l'any assolit, i al mèrit extra de tenir-lo a la butxaca quan quedarà un terç de lliga per disputar-se.

I un cop els deures fets, ara somiar ja serà gratis i més si ho permet una trajectòria destacable sobretot per la solidesa a casa, amb cinc triomfs consecutius com a locals, sense haver encaixat cap gol i tombant entre d'altres rivals perillosos com el d'ahir.

Evidentment, de la il·lusió a aconseguir-ho hi ha un gran pas i ara dir que el Girona pot jugar a Europa la pròxima temporada seria un punt agosarat. La Lliga es farà molt llarga a partir d'ara, les cames de molts jugadors començaran a patir el pes dels molts partits disputats i la incògnita és saber si el rendiment de l'equip se'n ressentirà molt. Però una cosa està clara, si se'n ressenteix serà només perquè les cames no tiraran, en cap cas, per la falta d'il·lusió del vestidor, amb molts jugadors nous a la categoria que lluitaran, segur, fins el final.

I ja que estem en capítol d'il·lusió europea, un bon punt per tornar a examinar les aspiracions del Girona serà aquest pròxim dissabte, amb una visita al camp del Vila-real, conjunt, precisament, d'aquesta zona alta de la classificació. Tercer partit d'una atapeïda setmana on caldrà veure on arriben les rotacions de Pablo Machín.

I un últim apunt particular: l'onzè gol de Portu a la Lliga el va poder veure ahir en directe el seleccionador espanyol Julen Lopetegui. Hi ha qui ha reclamat la seva convocatòria pel combinat estatal. Per rendiment i il·lusió, difícilment ningú el superaria.