Un nou repte. Fins ara sempre s'ha parlat que l'objectiu és la salvació, sens dubte que la prioritat del club és aconseguir jugar a Primera Divisió la propera temporada. Ara el Girona té trenta-set punts, està situat en una zona molt còmoda i té la salvació a disset punts. Els equips situats en zona de descens han aconseguit com a màxim vint punts en vint-i-sis jornades. Perquè el Girona tingués problemes per salvar la categoria caldria que passessin dues coses; Las Palmas, el Llevant o el Deportivo de la Corunya haurien de sumar en dotze jornades els mateixos punts que han fet en els primers vint-i-sis partits i el Girona no hauria de sumar cap més punt del que resta de campionat. Com que les dues coses són bastant improbables arriba l'hora que els gironins es plantegin un nou objectiu. El repte més proper és assolir una bona posició a la taula classificatòria, està clar que és millor quedar desè que onzè o dotzè, el que passa que a afectes pràctics és pràcticament el mateix. La diferència important està en les places on es disputa l'entrada a les competicions europees, és aquí on no és el mateix quedar sisè o setè, on hi ha un bon premi, que quedar vuitè i quedar-se fora.

La temporada del Girona és espectacular. L'equip es mostra sòlid i fiable. Ha madurat a mesura que la Lliga ha anat avançant i avui afronta un partit al camp d'un Vila-real situat a la sisena posició i només a quatre punts dels gironins. Els jugadors de Pablo Machín han de mostrar-se prudents en les declaracions, han d'estar tranquils i sobretot mantenir la constància en el treball, però també han de ser ambiciosos. La mentalitat positiva, el caràcter i l'actitud de tots els actors que formen part del club ha portat el Girona a fites inimaginables, ara és el moment de buscar un nou repte i aquest ha der ser intentar quedar entre els set primers.

Bon moment per anar a Vila-real. El mes de febrer ens ha deixat unes dades molt significatives; el Girona ha guanyat els tres partits que ha jugat com a local i ha perdut a dos estadis molt complicats, Sevilla i Barcelona. A l'equip li costa molt més guanyar com a visitant però amb nou punts de quinze possibles està fort. Els de la Plana Baixa s'estan mostrant més irregular. Només han guanyat un partit dels últims cinc -a casa contra el Getafe- han sofert tres derrotes i només han sumat quatre punts de quinze possibles. Sense la Copa del Rei, eliminat de l'Europa League per l'Olímpic de Lió fa pocs dies i lluny de la quarta plaça que dona accés a la Lliga de Campions, els groguets només competeixen per poder mantenir una de les posicions que els permet poder tornar a jugar competició europea. Les dinàmiques en què arriben els dos equips són oposades, sense pressió però amb la il·lusió intacta els gironins estan mentalitzats per competir davant un equip que si va per darrere el marcador tindrà dubtes. Dimecres l'equip de Javi Calleja va tenir un partit complicat al camp de l'Eibar, i tot i que van disposar de possibilitats per poder marcar el ritme dels bascos va ser més alt i intens.

Una plantilla amb recursos. El Vila-real és un club admirat per la forma en què treballen el seu futbol base, molts jugadors que actualment estan al primer equip han estat formats al seu planter, destaquen Daniel Raba, un esquerrà que normalment juga a la banda dreta molt hàbil en la conducció i bon assistent, el pivot defensiu Rodrigo Hernández, jugador amb molta presència i molt complet en diversos aspectes del joc, el mitjapunta Manuel Trigueros i els laterals Mario Gaspar i Jaume Costa. En el partit de dimecres a Ipurua l'entrenador del Vila-real va donar descans a futbolistes molt importants dins el seu esquema de joc. Carlos Bacca, Samu Castillejo, Pablo Fornals i Manuel Trigueros van començar el partit a la banqueta. El més normal és que avui tots ells estiguin en l'onze inicial, els castellonencs estaran més frescos que els gironins. En defensa l'equip de Javi Calleja té problemes quan els dos laterals, Mario Gaspar i Jaume Costa, surten de la seva zona, és a l'esquena d'aquests on hi ha els espais lliures. Cal aprofitar per atacar en les accions de contracop quan els locals es queden amb els dos centrals, Àlvaro i Victor Ruiz, i un dels dos pivots defensius, Javi Fuego o Rodri. Ofensivament, el Vila-real té jugadors de molta qualitat individual, destaquen el colombià Carlos Bacca, màxim golejador amb vuit gols i el turc Enes Ünal amb quatre. Com a jugador d'enllaç i col·locat per darrere els puntes també caldrà vigilar l'exjugador del Màlaga Pablo Fornals.

Últim esforç de la setmana. La setmana ha estat molt dura en l'aspecte físic, en vuit dies de diferència l'equip haurà jugat al Camp Nou el partit més difícil de la temporada i el més exigent, a Montilivi, contra un Celta molt competitiu que va obligar els locals a esforçar-se fins a l'ultima jugada i avui al camp de la Ceràmica contra un equip que lluitarà per Europa fins al final de Lliga. Una de les incògnites serà l'alineació que presentarà avui el Girona, per ara el cos tècnic no és partidari de fer rotacions, com que l'equip funciona no hi ha gaires canvis i tot fa pensar que tornaran a jugar els més habituals. El partit torna a ser de màxima dificultat i el treball defensiu serà fonamental per poder guanyar. Caldrà dosificar-se bé, el Girona tornarà a sortir intens i anirà a buscar el seu adversari mitjançant la pressió. Per poder mantenir un bon to i un ritme competitiu durant els noranta minuts, s'han de seleccionar molt bé els esforços, cal triar quan és el moment de pressionar per poder recuperar la pilota i quan és millor replegar i esperar. Dissabte passat contra el Barça va quedar clar que no es pot pressionar sempre i no es poden pressionar totes les jugades, el motiu era la qualitat individual i col·lectiva dels jugadors barcelonistes, avui s'ha de pensar igual tot i que l'aspecte principal serà el físic.