mb la victòria d'ahir a l'estadi de La Ceràmica el Girona va certificar l'objectiu que li permetrà poder tornar a jugar la temporada vinent a la Primera Divisió. 27 jornades ha necessitat el conjunt gironí per poder arribar als 40 punts. Com que encara en queden molts en joc la salvació no és matemàtica, però només és qüestió de temps. Sense cap mena de dubte l'equip de Pablo Machín s'està convertint en l'autèntica revelació del campionat. El Girona s'està fent un lloc al costat d'equips com Sevilla, Vila-Real, Eibar o Betis i s'ha instal·lat en plena lluita per poder jugar a Europa la propera temporada. Sense cap obligació ni cap pressió els futbolistes han de mostrar-se ambiciosos. Amb la temporada que estan fent ningú els pot retreure res, l'esforç i el sacrifici de tothom és molt lloable i a partir d'ara tot el que vingui serà un premi. Parlar de lluitar per una plaça en competicions europees ha de suposar una il·lusió que en cap cas ha de ser un problema si al final no s'aconsegueix. Ara l'equip ha de plantejar-se aquest nou repte. Es tracta d'un objectiu complicat, ja que molts equips el lluitaran. El que no ha de fer és quedar-se a mitja taula classificatòria i en zona de ningú; necessita competir per alguna cosa i tant els jugadors com els aficionats necessiten veure un al·licient en l'horitzó.

Un onze fiable. L'entrenador del Girona ha trobat un equip sòlid i fiable. En una setmana on hi havia tres partits no ha fet rotacions, a excepció d'un Cristhian Stuani que va descansar al Camp Nou per poder estar bé els altres dos partits i d'algun canvi obligat per les lesions. Yassine Bounou i la tripleta de centrals s'està consolidant, tot i la golejada del camp del Barça s'han mantingut titulars contra el Celta i ahir a Vila-real; dos partits on han deixat novament la porteria a zero. Al mig camp, Pere Pons i Àlex Granell estan per davant de jugadors com Aleix Garcia i David Timor. El mateix passa en els futbolistes d'enllaç: Borja Garcia i Portu disposen de més confiança que no Douglas Luiz o Eloi Amagat. Com a davanter està clar que la referència és l'uruguaià Cristhian Stuani, ha aconseguit 14 gols, la majoria dels quals decisius per poder donar punts al seu equip. Caldrà veure fins a quin punt els jugadors més utilitzats poden aguantar el ritme de competició. L'entrenador ja ha demostrat que voldrà exprèmer al màxim aquests futbolistes i mentre puguin en l'aspecte físic i no abaixin el nivell competitiu els mantindrà.

Dinàmiques oposades. La victòria d'ahir va significar un salt de qualitat per al Girona. Un Vila-real acostumat a lluitar a la zona privilegiada de la Lliga va tenir molts problemes per poder entrar en un partit que se li complicava en el primer atac gironí. Els de la Plana Baixa tenen un bon equip, ahir van disposar d'una alineació en què s'ajuntaven jugadors de qualitat com Rodri, Samu Castillejo, Manu Trigueros, Daniel Raba i Carlos Bacca. Un equip inicial molt ofensiu que a mesura que avançava el partit es feia més perillós. Els locals van acabar amb tota la seva artilleria sobre la gespa i jugant amb tres davanters centres: els colombians Carlos Bacca i Roger Martínez i el turc Enes Ünal. De poc li van servir els canvis a Javi Calleja, amb el resultat favorable la defensa del Girona es va organitzar, els carrilers van passar a jugar de laterals per formar una línia de cinc al darrere, el doble pivot va estar junt per poder tallar les passades interiors i l'equip col·lectivament es va replegar molt bé . Ahir s'enfrontaven dos equips que estan immersos en dinàmiques de resultats i de joc oposades: els valencians han guanyat un dels últims sis partits de Lliga en un mes de febrer en què també van quedar eliminats de l'Europa League. En canvi els catalans, que fins ara només s'havien fet forts a Montilivi, han aconseguit quatre victòries en sis partits.

Màxima efectivitat. El rendiment ofensiu del Girona és espectacular. Ahir va poder encarar un partit gràcies a l'efectivitat en la rematada del seu màxim golejador. En la primera arribada a l'àrea de Sergio Asenjo va marcar. Una pilota recuperada per Pere Pons després d'un mal refús de Rodri la va aprofitar Borja Garcia per poder treure una centrada mil·limètrica al cap d'Stuani. L'uruguai li va guanyar el duel individual al seu marcador i amb una rematada precisa va allargar la pilota cap al pal oposat on es trobava el porter local. Un gol que va condicionar la resta de partit i que obligava el Vila-real a una remuntada que no va arribar. A la segona part els visitants van centrar-se a defensar. Sense opcions d'atac l'equip estava ordenat defensivament, però no feia mal al contracop. En una jugada aïllada la velocitat de Portu va servir per poder assistir al Choco Lozano. De nou el davanter tornava a fer gol. La segona arribada del Girona servia per tornar a marcar i sentenciar el partit. L'efectivitat a la zona de finalització va ser màxima, els dos atacants van ser decisius i el gol els dona una confiança enorme per seguir en aquest nivell.

Toca descansar. Físicament la setmana ha estat dura. Tres partits molt exigents han posat a prova uns jugadors poc acostumats a tenir tanta càrrega. Psicològicament l'equip està fort i amb molta confiança però uns dies de descans per recuperar-se seran bàsics per poder afrontar el proper partit. Divendres arriba el Deportivo de la Corunya, un equip que lluita per aconseguir la salvació. A Montilivi els jugadors del Girona no poden relaxar-se i han de mantenir el nivell de les últimes jornades. Sens dubte que la victòria d'ahir ha il·lusionat una afició que farà costat al seu equip i divendres ha d'ajudar els futbolistes a aconseguir un nou triomf.