A dia d'avui, pràcticament tothom ja és conscient que el Girona és el millor debutant de tota la història a la Primera Divisió. I qui encara no ho sap, que s'apunti aquesta xifra: 40 punts. Són els que té l'equip després de 27 jornades, una fita que cap conjunt que s'estrenava a la màxima categoria havia estat capaç d'assolir mai fins ara. Hi ha diversos factors que han convertit el de Machín en l'equip revelació d'aquesta Lliga. Se'n poden dir uns quants: els números en atac de Portu i Stuani, la bona ratxa a Montilivi... Però un d'aquests ingredients, i que ha quedat ben clar des que es va estrenar l'any, és el rendiment que els gironins han estat capaços de treure-li a la segona volta. Perquè els números que hi suma, comparats amb els que va arreplegar a la primera part del curs no tenen res a veure. I això que, tot veient els rivals, és teòricament la part més complicada del calendari. Ha multiplicat els seus registres el Girona, doblant xifres i demostrant que no té aturador. Tot, per començar a somiar amb Europa.
Han passat 8 jornades de la segona volta. O el que és el mateix: des de l'equador de la Lliga fins ara, hi ha hagut 24 punts en joc. D'aquests, l'equip de Machín n'ha aconseguit un total de 14. Una molt bona xifra, tenint en compte que a la primera volta, i en aquests mateixos partits, només en va sumar 6. Queda clar que l'adaptació dels blanc-i-vermells a la categoria ja és un fet i que competir ho fan a qualsevol camp i contra qualsevol rival. L'arrencada no va ser pas dolenta, però el 6 de 24 deixava els gironins a tocar del descens. En els 8 primers partits, el balanç era més aviat pobre: una sola victòria (Màlaga), tres empats (Atlètic, Leganés i Celta) i fins a quatre ensopegades (Athletic, Sevilla, Barça i Vila-real). Res, però, que s'escapés del que en un principi estava previst. A més, tothom coincidia que just llavors els gironins travessaven la part més complicada del calendari, enfrontant-se a rivals «d'una altra Lliga».
La cosa ha canviat, i molt. En els mateixos 8 partits, en aquest cas de la segona volta, els registres s'han multiplicat. I no només això. La imatge de l'equip ha estat una altra. Suficient per allunyar-se de la part baixa de la classificació i per col·locar-se fins a la setena posició, a les portes d'Europa i amb la salvació virtual a la butxaca. Ara, de 24 punts se n'han guanyat 14. Una barbaritat, tenint en compte que es tracta d'un nouvingut a Primera i dels rivals als quals s'ha hagut d'enfrontar. El balanç ha millorat considerablement. De 8 partits se n'han guanyat 4 (Athletic, Leganés, Celta i Vila-real) i s'han sumat un parell d'empats (Atlètic de Madrid i Màlaga, tots dos a domicili). Les derrotes, a més, s'han reduït considerablement. Només se n'han patit dues: l'indiscutible 6-1 al Camp Nou i un 1-0 a Sevilla en un partit en què, si no arriba a ser pel porter local, el Girona s'hauria pogut endur algun punt.
Els rivals «europeus»
Deia Machín divendres que el seu equip viatjava cap a Vila-real amb «una espina clavada» pel resultat de la primera volta. A l'octubre, 1-2 a Montilivi, el dia que Bakambu, ara a la Xina, va fer el que va voler amb la defensa. Dissabte, però, el Girona va poder treure's aquesta espina tot apuntant-se la victòria (i fent seu el gol average) davant els de la Plana. Un 0-2 que serveix per maquillar els resultats que fins ara els blanc-i-vermell han aconseguit amb els equips que a dia d'avui ocupen places europees. És a dir, amb els sis conjunts (Barça, Atlètic, Madrid, València, Sevilla i Vila-real) que ara mateix estan just per sobre a la classificació.
El balanç no és per llançar coets, però tenint en compte que el Girona tot just viu la seva primera temporada a l'elit, tampoc està gens malament. Contra aquests sis rivals ha disputat ja nou partits; és a dir, 27 punts en joc. Se n'ha apuntat tan sols 8. Ha perdut els dos enfrontaments amb el Barça i ha passat el mateix amb el Sevilla. En canvi, les dues vegades que s'ha enfrontat a l'Atlètic de Madrid ha acabat rascant un empat. Derrota en l'únic duel amb el València. Amb el Vila-real, un triomf i una ensopegada. I el Reial Madrid, que visitarà aviat, el va guanyar a Montilivi.
