Una més. I ja en van sis. Mitja dotzena de victòries són les que Montilivi ha celebrat de manera consecutiva. Una altra proesa d'aquest Girona que setmana rere setmana se supera. Un equip que "no té sostre", com deia Stuani uns dies enrere a Vila-real. Un equip que opta a tot i que vol ser a Europa la temporada vinent. Hi arribarà o no, però aquest és el camí. Avui, contra el Deportivo, ha sabut defensar quan ha tocat, i també ser incisiu en els moments idonis. Stuani i Juanpe han vist porteria i Bounou ha tornat a tancar amb clau. Suficient per dormir sisens a la classificació.

Alguna cosa passa quan un divendres a la nit, l'estadi s'omple. Ben grossa la d'estar fent aquest Girona perquè l'afició no el deixi sol a principis de març, amb més fred que no pas calor i en una hora en què la majoria prefereixen estar-se ja a casa. El caramel d'Europa és ben llaminer; el vol l'equip, també el seu tècnic Pablo Machín i tota una ciutat que està gaudint de valent la primera experiència del club a l'elit. Amb la salvació virtual a la butxaca després del 0-2 a Vila-real, ara tot el que vingui sempre seran bones notícies. S'acabi l'any més o menys amunt a la classificació. Avui es rebia el Deportivo. Un partit "trampa", com l'havia definit Machín el dia abans, que no se'n fiava ni un pèl dels gallecs, enfonsats al descens però amb opcions ben reals de salvar-se.

Per si de cas, i fidel a la seva manera de fer, el tècnic va apostar pel seu onze de gala. L'habitual. El que tothom esperava. Era el mateix del dissabte passat, amb l'única novetat de Johan Mojica al carril esquerre. No tan clar estava com saltaria l'equip a la gespa; si baixaria el pistó un cop aconseguit el primer objectiu. O si els nervis i la teòrica pressió, per menuda que fos, els podria. No va ser així. Ha estat el Girona de sempre. Almenys, de bon inici. Intensitat, velocitat, pressió alta i Montilivi que esclatava en aplaudiments al primer minut amb una sotana, precisament, de Mojcia.

Del Deportivo, poques notícies. Els de Seedorf no se la volien jugar. Els urgia la victòria, però preferien esperar al darrere i buscar al contracop. El primer quart d'hora va ser estèril d'oportunitats. Els locals, molt més intensos, movien la pilota a banda i banda, però sense provar Rubén, avui sota pals. Ha estat el 17 quan Juanpe, de cap, ha provat sort. No l'ha trobat. Però ja estat un avís. Suficient per escalfar motors i anar per feina. Perquè al 21 ha caigut l'1-0. Dos ingredients s'han unit. Dos que mai fallen: una acció a pilota aturada i Stuani. L'uruguaià ha marcat el seu quinzè gol de la temporada. Una barbarita. I ho ha fet aprofitant el refús de Rubén, que s'ha llançat a l'esquerra per refusar el cop de cap de Bernardo, que anava ben dirigit. La falta l'ha executat Granell, una assegurança de vida.

Ha quedat grogui el Deportivo. Sí, Andone ha provat Bounou amb un xut per baix al 25, però durant bastants minuts els gallecs han patit i de valent. El Girona jugava a plaer i Montilivi xalava. Rubén ha aturat un remat de Pere Pons al 28, mentre que Granell, al 32, ha culminat una excel·lent triangulació amb un xut de lluny que tenia tota la intenció.

No es podien permetre els visitants ser una joguina a mans del seu rival. I menys, en la seva situació. Han despertat i quan ho han fet, han generat perill. Perquè de qualitat, al Deportivo no li'n falta. Sobretot a dalt. Al 42, Celso Borges ha picat la pilota amb el cap i la defensa ha salvat el perill com ha pogut. Claríssima, però, ha sigut l'oportunitat que ha arribat un minut més tard. Bona desmarcada d'Andone i la passada que ha anat cap a ell. Bounou ha sortit tan ràpid com ha pogut i, amb encert, ha salvat el xut de l'atacant. Respirava el Girona, al que li ha anat de meravella que l'àrbitre xiulés el descans.

No podia començar de la millor manera el segon temps pels interessos dels de casa. El Deportivo ha seguit a la seva, com ha acabat el primer acte: apretant i buscant l'empat. Però el Girona ha sabut aguantar el tipus i colpejar quan ha estat necessari. Primer, un avís. Tot dient "eh, que estem aquí". Maffeo ha conduït per la banda dreta, s'ha plantat fora de l'àrea i ha etzibat una canonada creada que Rubén ha tret amb una gran mà per baix. Ha estat el prel·ludi del 2-0. De nou, gràcies a la pilota aturada. La falta de Fernando Navarro l'ha servit Granell al cor de la gran i allà Juanpe ha saltat més que ningú. El seu cop de cap ha marxat cap al segon pal, impossible per al porter.

Quedava encara mitja hora i les coses se li posaven molt i molt bé al Girona. Ara bé, els de Machín sabien que l'última vegada que els punts van volar de l'estadi, l'Alabès, com el Depor, també perdia per 2-0 a la segona part. Potser els gallecs això no ho sabien, però tot i la garrotada, no s'han arronsat. Han avançat línies, elevant la seva pressió tot i que també deixant espais al darrere.

No li ha vingut gens bé al conjunt de Seedorf la lesió de Bóveda. Perquè perdia a un dels seus homes i perquè s'aturava el ritme. Juanfran ha ocupat el seu lloc al camp mentre que el Girona ho aprofitava per fer entrar a Aleix Garcia per Borja. Passaven els minuts i amb el resultat a favor, l'equip ha preferit esperar al darrere i buscar la contra. No calia arriscar. Mojica ha fet anar de corcoll al seu marcador; tot i que al colombià se l'ha vist cada cop més cansat i els gironins no es podien permetre aquest luxe. Sí que ha mogut fitxa Machín, però no pas per asseure el seu carriler. Ha preferit treure a Portu, un pulmó com sempre. El seu lloc al camp l'ha ocupat el Choco Lozano, que definitivament li ha guanyat la partida a un Olunga que ja no entra a les convocatòries.

Quedaven deu minuts. Era qüestió d'esperar. I aguantar, sense concedir. Ara, el Deportivo no s'estava per romanços i l'ha tingut. Adrián ha collit una bona pilota a l'interior de l'àrea que la defensa no l'ha sabut refusar. Ell tampoc ha encertat en el seu xut: ras, per baix, però no massa fort. Bounou l'ha atrapat. Seedorf ha cremat totes les naus. Ha retirat Albentosa, que tenia una groga, i ha fet entrar Borja Valle. Era tot o res.

I ha estat res. Per al Deportivo, és clar. El tot se l'ha apuntat, un dia més, un Girona que no té límits. Que ha decidit fer-la grossa i està disposat a intentar-ho fins al final. Avui, amb una nova exhibició d'esforç i treball. I punteria, quan ha tocat. Suficient per guanyar un cop més a casa i per assaborir, encara que sigui potser per unes hores, les mels del sisè lloc.

FITXA TÈCNICA

GIRONA: Bounou; Maffeo, Ramalho, Bernardo, Juanpe, Mojica; Pere Pons, Granell, Borja García (Aleix Garcia, min. 70); Portu (Choco Lozano, min. 80) i Stuani (Douglas Luiz, min. 87).

DEPORTIVO: Rubén, Eneko Bóveda (Juanfran, min. 70), Albentosa (Borja Valle, min. 84), Sidnei, Fernando Navarro; Mosquera, Muntari (Bakkali, min. 65); Celso Borges, Lucas, Adrián; i Andone.

GOLS: 1-0, Stuani (min. 21). 2-0, Juanpe (min. 56).

ÀRBITRE: Undiano Mallenco (comitè navarrès). Ha amonestat Pere Pons (Girona); Muntari, Fernando Navarro, Albentosa, Mosquera (Deportivo).

ESTADI: Montilivi, 10.663 espectadors. S'ha guardat un minut de silenci en memòria de l'exjugador d'Enrique Castro 'Quini', mort la setmana passada.