Per a la història quedaran els tres gols que el Girona va clavar al Reial Madrid ahir al Santiago Bernabéu. D'opcions de puntuar, però, tot i la bona i ambiciosa posada en escena, n'hi va haver poques en un partit en què la qualitat dels jugadors blancs als metres finals va decidir i va fer que els gironins tornessin a casa, com al Camp Nou, amb mitja dotzena de gols. La golejada final (6-3) entrava en la majoria dels pronòstics tot i que l'1-1 amb què es va arribar a la mitja part convidava l'afició blanc-i-vermella a somiar. L'esperança es va acabar als primers minuts de la represa, quan el Madrid va prémer l'accelerador i Cristiano Ronaldo es va agradar per sentenciar el partit i recrear-se amb un Girona que sempre va donar la cara. A Madrid s'hi va acabar la ratxa de tres triomfs seguits. Però no hi ha res perdut. El Girona està igual de viu en el seu nou objectiu de classificar-se per a Europa.

Machín va sortir amb tot i no va tocar gens l'equip que havia doblegat el Dépor i que tan bon rendiment estava donant les darreres jornades. Zidane, en canvi, sí que va donar descans a homes importants com Ramos o Modric. L'objectiu era repetir una part del guió del Camp Nou, la versió atrevida i descarada d'aquell Girona que es va avançar contra el Barça però amb un punt més de recolliment i de mesura a l'hora de defensar després del cabàs que s'havia endut l'equip de Barcelona. Els primers minuts del Girona al Bernabéu semblaven abocats al drama. Entre l'alta pressió del Madrid i l'excessiu temor dels gironins, el partit feia pinta d'acabar molt malament. El Madrid va sortir desbocat, decidit a trobar un gol que els encarés el partit ben aviat i no haver-se de preocupar gaire. A punt va estar d'aconseguir-ho amb un llançament de falta directa de Cristiano Ronaldo que Bounou va desviar molt bé a córner amb la mà. Cohibits, els gironins intentaven mantenir juntes les línies mentre corrien i corrien rere la pilota. El porter marroquí tornaria a salvar el Girona després d'un mal refús de Bernardo que va deixar sol Lucas Vázquez. Bounou mantenia amb vida un Girona que veia, impotent, com el Madrid arribava amb una facilitat escandalosa a l'àrea.

A la tercera, no perdonaria el rival. Abans, però, Borja posaria a prova Navas amb un xut cargolat sec que el costa-riqueny desviaria bé. Res. Un miratge. Deu minuts duraria la resistència blanc-i-vermella. Un córner mal defensat va acabar amb la pilota a Cristiano, que, lliure de marca, obriria el marcador. El Madrid havia castigat l'excés de respecte i de prudència amb què havia sortit el Girona als primers minuts. Els de Machín intentarien reaccionar i a punt van estar d'empatar en un un cop de cap de Portu que va guanyar la partida a Marcelo, però va rematar llepant el pal.

Malgrat la sensació de superioritat blanca, el Girona havia alçat una mica la veu un parell de cops. A més, el gol semblava haver activat una mica els gironins, que començaven a guanyar metres i a trepitjar més àrea. Així, Portu obligaria Navas novament a intervenir abans que arribés la gran alegria amb una acció marca de la casa que tornaria a trobar premi. Falta servida per Granell amb precisió mil·limètrica al cap d'Stuani que l'uruguaià enviava al fons de la xarxa. L'afició gironina ubicada en un racó de l'estadi feia bots de joia, orgullosa, veient com el marcador reflectia un il·lusionant 1-1.

El Girona s'havia tret la por i tots els complexos de sobre i jugava, ara sí, de tu a tu contra el campió d'Europa. Això al públic no agradava gens i es començaven a sentir els primers xiulets cap a Benzema. Bounou tornaria a intervenir en un llançament de falta d'Asensio però el Girona seria capaç de mantenir l'equilibri en el marcador fins a la mitja part.

Tothom n'era conscient i tohom temia que el Madrid sortís novament amb el peu a baix als primers minuts de la represa. Així va ser. Com si fos quelcom inevitable, els gironins van observar passivament com Benzema assistia Ronaldo perquè avancés altre cop el Madrid. Tocava tornar a començar. Els blancs, però, no ho permetrien. Després de l'avís de la primera part, no volien més ensurts i van anar per feina. Així, el Girona va veure com amb un tres i no res tenia el partit més coll amunt que mai després que Lucas Vázquez rebés de Cristiano i col·loqués la pilota clavada al pal per fer el 3-1 (m.58). El ruixat seria encara més gros quan Ronaldo aprofitaria el refús de Bounou a xut de Benzema per fer el seu tercer gol de la nit i el 4-1 que semblava definitiu. El Girona no es rendiria i Stuani, novament en una acció d'estratègia, retallaria distàncies amb minuts per endavant (m.67). L'afició somiava però la remuntada s'albirava més que complicada. Per molt que els gironins ho intentessin amb tota la fe del món i Stuani tingués el 4-3 amb una pentinada fora (m.77).

Machín miraria de dotar de més arguments l'equip amb Aday i Lozano al terreny de joc. No hi havia res a fer. El Madrid tancaria el matx amb el cinquè gol obra de Bale en un contracop. Encara hi hauria temps perquè Juanpe retallés distàncies un altre cop i Cristiano signés el seu pòquer particular que arrodonia el 6-3 final en la primera visita al Madrid al Bernabéu.