29 de març de 2018
29.03.2018

El llarg camí de Jonás Ramalho fins a la titularitat a Primera Divisió

Marcelo Bielsa el va fer debutar a Primera el 2011 i s'ha consolidat a la categoria de la mà de Machín, amb qui ja ha jugat vint partits aquesta temporada de blanc-i-vermell

29.03.2018 | 15:55
El llarg camí de Jonás Ramalho fins a la titularitat a Primera Divisió

El novembre del 2011, en un partit al Sánchez Pizjuán de Sevilla, Marcelo Bielsa va fer debutar Jonás Ramalho a Primera Divisió. Amb només 18 anys, l'ara central del Girona va sortir el camp quan faltaven sis minuts per acabar el partit. Bielsa va situar la llavors jove perla de Lezama al mig del camp per pressionar Rakitic i mirar d'aguantar en el marcador l'1-2 que havia marcat pocs minuts abans Óscar de Marcos. Aquell partit, aquella victòria, semblava l'inici d'una llarga carrera a l'Athletic Club d'un jove defensa nascut a Barakaldo, fill de pare angolès i mare basca, modelat a les categories inferiors del club d'Ibaigane al costat del seu llavors inseparable Iker Muniain. Titular també aquell dia amb l'Athletic Club al Sánchez Pizjuán.
Els següents passos semblava que confirmaven aquest camí. Marcelo Bielsa l'anava fent entrar a poc a poc al primer equip basc, amb dinou anys va viure des de la banqueta la derrota en la final de l'Europa League, en una temporada en la qual Ramalho tindria el seu moment mediàtic pel seu marcatge sobre Cristiano Ronaldo i que acabaria amb un títol de campió d'Europa amb la selecció espanyola sub-19. En aquells moments, fa gairebé ja set anys, semblava que Jonás Ramalho estava posant els dos peus a l'elit del futbol i en una Primera Divisió en què, però, no hi ha jugat amb continuïtat fins aquesta temporada, en la qual ja ha jugat vint partits i s'ha fet un lloc de titular que ben pocs, dins i fora del club, pensaven que seria per a ell. «Crec que sí que es podria dir que és el millor moment de la meva carrera. L'etapa a Bilbao, quan Bielsa em va fer debutar, sempre quedarà en el record perquè va ser un moment molt bonic, però sí que és cert que llavors no estava tan consolidat com ara. Era molt jove, tot va anar molt de pressa, i segurament jo no era conscient de tot el que estava jugant, tens 17 o 18 anys i et sembla que tot és molt fàcil i que tota la teva carrera serà igual», explica Jonás Ramalho, que entre la sortida de Bielsa, el seu gran avalador a Bilbao, i alguns problemes amb lesions, ha acabat dibuixant un camí més llarg fins arribar on és ara: titular a Primera Divisió amb el Girona.

De no tenir lloc a ser titular

«Estic gaudint molt d'aquesta temporada, ja he jugat vint partits i espero jugar tot el que queda fins al final», diu Ramalho, que, però, ha acabat fent-se amb un lloc a l'onze tot i que a l'estiu es va fer un tip de llegir i escoltar comentaris que no entrava en els plans del Girona per a la temporada de l'estrena del club a Primera Divisió: «A ningú li agrada veure en premsa que es dubta d'ell, o que fins i tot la gent del club potser també dubtava una mica de mi. Però jo tenia clar que em quedaria a Girona, perquè ens havia costat molt que l'equip estigués a Primera Divisió i no pensava tirar la tovallola. Vaig dir al club que em quedaria aquí per lluitar per un lloc i estic molt content, perquè crec que he demostrat al club i a la gent que dubtava de mi que puc aportar al més alt nivell»

A l'estiu es parlava que Jonás Ramalho no tenia lloc a Primera Divisió amb el Girona; i, pocs mesos després, en el mercat d'hivern, i amb un lloc a l'equip titular, a Jonás Ramalho li comentaven des de Bilbao que als mitjans d'allà es parlava d'un interès de l'Athletic Club per recuperar-lo per cobrir la marxa de Laporte al Manchester City si no acaba arribant Iñigo Martínez des de la Reial Societat. Al final, l'Athletic va pagar 32 milions d'euros per a Iñigo Martínez i Jonás Ramalho va seguir a Girona provant de fer bé la seva feina sense capficar-se pel que es comentava sobre el seu futur. Ni en els mals moments de l'estiu ni en els més dolços del mercat d'hivern.
«No et pots creure tot el que es comenta, perquè al final et capfiques massa. Recordo que a l'estiu la gent em preguntava on aniria perquè el Girona no em volia i mesos més tard m'explicaven que havien llegit que l'Ahtletic em fitxaria pagant la clàusula. Llegeixo la premsa per saber què opinen dels partits, perquè soc molt exigent amb mi mateix i analitzo les meves actuacions», explica Jonás Ramalho, que acaba contracte amb el Girona el juny del 2019 i que, a diferència de la resta dels seus companys en la mateixa situació, no ha rebut encara cap proposta del club per ampliar aquest lligam contractual. «És cert que no hi ha hagut cap contacte i no sé quina idea té el club, però joc soc dels jugadors que mantenen la calma. Tinc clar que aquí hi estic molt bé i que si arribés una oferta de renovació, la valoraria molt positivament», apunta el central.

Els moments més durs

Entre aquells inicis amb Marcelo Bielsa i la consolidació a Primera Divisió de la mà de Pablo Machín, els dos tècnics que han marcat la seva carrera, la carrera de Jonás Ramalho ha passat per moments complicats. La poca confiança que li van donar els substituts de Marcelo Bielsa a Bilbao; els inicis de la cessió a Girona, on va començar jugant, més aviat poc, amb Ricardo Rodríguez i Javi López a la banqueta abans de l'arribada de Machín; i, sobretot, la lesió als lligaments encreuats al tram final de la temporada 2014/15 en un partit a Vitòria. «Possiblement és el moment més dur de la meva carrera, perquè jo estava jugant bé i l'equip estava a punt de pujar a Primera Divisió encara que després va passar el que va passar; i, a més, semblava que jo tornaria a l'Ahletic Club i ja estàvem parlant amb el club d'això quan em vaig lesionar», recorda Ramalho, que va trigar vuit mesos a tornar als terrenys de joc. I ho va fer jugant amb el filial de l'Athletic Club, a qui no va poder ajudar a evitar el descens a Segona B.
«Et cau el món a sobre, penses que ja s'ha acabat tot i que no saps si podràs tornar a jugar al mateix nivell mai més. La gent del meu entorn em va ajudar a ser positiu i al cap d'una setmana ja pensava a tornar a jugar, per a mi aquella lesió ja és passat», detalla Jonás Ramalho, que ha demostrat tenir personalitat per superar els entrebancs que li han anat apareixent al llarg de la seva carrera: «Em considero un noi mentalment fort. Fins que no vaig sortir de Bilbao als 19-20 anys no vaig veure que en el món no tot és bonic. Haver-me d'adaptar a Girona, lluny de la meva família i en un vestidor diferent del que havia viscut a l'Athletic on tots érem bascos, però és veritat que jo tinc un pare africà que en el seu país, Angola, fa anys estava en guerra i que de petit sempre em va inculcar molt que nosaltres aquí a Espanya, i més els futbolistes, vivim molt bé i que sempre s'ha de pensar en positiu per poder donar el màxim».

Marcelo Bielsa i Pablo Machín

«Són dos entrenadors diferents, perquè Marcelo té la seva manera de veure el futbol i la vida; i aquí el míster (Pablo Machín) unes altres però quan ell va arribar aquí jo no havia jugat mai amb línia de tres i ell va apostar per fer-ho i mira els resultats que ha donat aquest sistema», detalla Jonás Ramalho sobre «Bielsa i Machín, que són els dos tècnics que més han marcat la meva carrera».

«Marcelo Bielsa és un entrenador diferent, que ens va ensenyar molt a mi i la resta de la plantilla, va confiar en mi per jugar amb l'Athletic amb 18 anys i això és molt gran per algú com jo, que és de Bilbao, de la terra, i per a qui juga al primer equip era el més gran que hi havia», diu Ramalho sobre el tècnic argentí, actualment sense equip després del seu pas pel Lilla francès; abans de tampoc escatimar bones paraules sobre la feina de Pablo Machín. «Sempre ha confiat en mi, quan va arribar el primer cop i després quan torno aquí un cop recuperat de la lesió. Jo soc dels que pensen que de tots els entrenadors aprens coses, perquè cap pensa igual».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema