Àlex Granell havia promès a uns nens que li havien fet una pancarta que els donaria la samarreta del partit. Els joves aficionats, però, es van quedar sense premi. «Ja els he dit que avui (per ahir) no podia ser. Aquesta me la quedo com a record del meu primer gol a Primera Divisió», deia el migcampista gironí, content com un gíngol per haver-se estrenat com a golejador malgrat el «regust amarg» de l'empat. Ja l'havia buscat a la primera part amb un xut ras i col·locat que havia sortit desviat. De fet, reconeix que feia dies, setmanes i mesos que el buscava per, finalment, ahir «treure's un pes de sobre». «Duia unes quante setmanes una mica ofuscat amb aquest tema. Acostumo a fer 3-4 gols cada temporada i semblava que m'estava costant», deia un Granell que explicava que ara té «tota la il·lusió del món perquè no sigui l'últim». En aquest sentit, el gironí confessava que la diana d'ahir és «un moment molt important per a mi i la meva carrera i que mai s'hauria imaginat marcar un gol a Primera Divisió».

Granell va recollir una pilota al vèrtex esquerre de l'àrea gran, va fer uns passos per esquivar la pressió de Campaña i va deixar anar la seva cama esquerra. «Quan ha sortit ja he vist que anava bé però fins que no ha tocat la xarxa no m'he tret el pes de sobre», detallava l'exjugador del Cadis o el Llagostera, entre altres. L'alegria va envair Granell al mig del camp. Pere Pons va córrer a abraçar-lo mentre el cap li anava a mil per hora pensant i recordant tota aquella gent a qui volia dedicar el gol. També a un nen malalt que entre setmana havia visitat la plantilla i a qui els jugadors van prometre que li dedicarien els gols contra el Llevant. «Va per aquest infant. També per als meus pares, la meva família, que hi era quasi tota amb tots els meus nebots i la meva xicota. Era un molt bon dia per estrenar-me».

Si Stuani va entrar a la història per ser l'autor del primer gol del Girona a Primera, Granell ho va fer ahir com el primer gironí que ho fa. «És una dada que m'omple d'orgull i em fa molt feliç. Ser gironí i jugar al Girona em representa molt i m'ho prenc amb molta responsabilitat. He decidit quedar-me més anys per l'estima que tinc al club i a la ciutat», deia.