02 de abril de 2018
02.04.2018

Granell tanca el cercle

Amb el seu gol d'aquest dissabte passat a Montilivi contra el Llevant, el migcampista i alhora capità del Girona s'ha convertit en un dels pocs, sinó l'únic futbolista, que ha estat capaç de veure porteria a Primera Regional, Primera Catalana, Tercera Divisió, Segona B, Segona A i també a Primera

03.04.2018 | 07:03
Granell tanca el cercle

Àlex Granell ha entrat a la història del club en convertir-se en el primer jugador gironí que marca un gol amb la samarreta del Girona a Primera Divisió. Després de moltes jornades perseguint-ho, el migcampista va aconseguir estrenar-se a la màxima categoria dissabte contra el Llevant. Un gol que el situa en un lloc d'honor a la crònica d'una entitat que ha crescut de la mà de Granell aquests darrers anys. El gironí va aterrar-hi procedent del Prat l'estiu del 2014 una mica a l'expectativa després d'haver estat fitxat per Oriol Alsina. Era la seva primera experiència a la Lliga de futbol professional i se la prenia amb tota la il·lusió, amb més que la que ningú es pugui imaginar. Gironí i malalt del futbol com pocs, Granell ha gaudit -i també patit- com un animal aquestes tres temporades fins a assolir l'ascens a Primera Divisió el 4 de juny passat. El somni de jugar amb el seu Girona a la màxima categoria es compliria contra l'Atlètic de Madrid a Montilivi (2-2) en una festa blanc-i-vermella incomplerta a l'últim moment per la remuntada del conjunt matalasser. La progressió i adaptació del gironí a Primera ha estat meteòrica i ha respost amb assistències, treball i recuperacions per fer un altre –l'enèsim– pas endavant a la seva carrera esportiva. La renovació i millora de contracte fins al 2021 n'és la millor mostra.

El conte de fades de Granell va viure un nou capítol dissabte. El gironí tenia clar que tard o d'hora faria el seu gol a Primera, però les jornades anaven passant i no arribava. Finalment, contra el Llevant, el gironí va etzibar un cacau marca de la casa des de fora l'àrea que va treure les teranyines de la porteria d'Oier Olazábal i va suposar l'1-0. El camí de Granell cap a l'elit no ha estat fàcil i precisament el fet d'haver hagut de passar per Farners, Palafrugell, Banyoles, Manlleu, Llagostera, Cadis i Prat li ha permès convertir-se en un dels pocs, si no l'únic futbolista, que ha estat capaç de marcar a Primera Regional, Primera Catalana, Tercera Divisió, Segona B, Segona A i Primera Divisió. Una fita a l'abast només de pencaires que finalment han recollit el fruit del seu esforç i pogut gaudir del somni de jugar a Primera. La sèrie de gols en totes les categories on ha competit –a Preferent no hi va jugar mai– va començar ara fa 12 anys a Santa Coloma de Farners quan encara era juvenil. Descartat pel Girona i després d'un pas pel Sàbat, amb 18 anys va estrenar-se en categoria sènior amb el Farners a Primera Regional. El seu primer gol amb els selvatans va arribar el desembre del 2006 contra el Ripoll (2-2). Les cròniques de l'època parlen d'un «gran gol» de Granell que va superar el porter Mateu i va suposar l'1-0.

Si el seu primer gol com a amateur amb el Farners va ser un golàs, a Primera Catalana tampoc es va quedar curt. Al contrari. Granell va saltar dues categories de cop l'estiu del 2007 i va passar de 1a Regional a 1a Catalana sense passar per Preferent després de convèncer el tècnic del Palafrugell a la pretemporada, on havia arribat a prova. Al Josep Pla i Arbonès només va fer un gol. Però quin gol. Granell va estrenar-se amb un gol olímpic contra el Gramenet B (2-2) que va sorprendre el porter colomenc Jódar. La següent estació seria Tercera Divisió amb la samarreta del Banyoles i Javi García a la banqueta. S'estrenaria en el derbi al camp del Cassà amb un xut imparable des de fora l'àrea que va superar el porter Fran. Aquell curs, els del Pla de l'Estany van acabar baixant com a cuers destacats, amb només 18 punts.

Tot i el descens amb el Banyoles, Granell continuaria a Tercera amb el Manlleu que dirigia Francesc Cargol (2009-10) i repetiria el curs següent amb el Llagostera (10-11), amb qui viuria la seva primera gran alegria sobre la gespa: l'ascens a Segona B a Cerceda. Al cap de poques setmanes però, Granell va ser descartat per Oriol Alsina i va trobar lloc a l'Olot, novament a Tercera (11-12). El bon any a la Garrotxa li va servir per fer el salt, ara sí, a Segona B. Alsina el va recuperar per formar part del Llagostera (12-13). No seria pas amb els blaugrana amb qui faria el seu primer gol a la categoria de bronze, sinó amb el Cadis. I és que l'aterratge de Raül Agné al conjunt andalús i de Rodri, segon del de Mequinensa i tècnic de Granell el curs anterior a l'Olot, va fer que el gironí fes les maletes i encetés la seva primera experiència lluny de casa. Va ser precisament allà on va marcar el seu primer gol a Segona B. No pas al Ramón de Carranza sinó en un partit a Jaén, a la Nueva Victoria on va fer el 2-1 de falta directa (m.89) i en el temps afegit va enviar-en una altra al travesser que hauria suposat l'empat.

La famosa esquerra d'en Granell començava a fer de les seves. Estranyament però, i malgrat ser titular durant tota la segona volta amb Agné, no va renovar amb el Cadis i a l'agost del 2013 va signar pel Prat. Al Sagnier li va costar entrar però al tram final i amb l'equip jugant-se les garrofes es va convertir en un dels millors i més decisius migcampistes de la categoria. En les darreres jornades va marcar contra l'Ontinyent i l'Olímpic però les opcions de salvació es van esvair gairebé del tot a Paterna contra el Mestalla. Era pràcticament un caixa o faixa per als dos equips i amb 1-1 al marcador Granell va fallar un penal. Més tard faria l'1-2 però la crueltat va fer que el Mestalla empatés en l'afegit.

El magnífic rendiment amb el Prat va fer que Oriol Alsina, que llavors compaginava les tasques de tècnic del Llagostera amb la de director esportiu del Girona a 2a A, el signés abans d'acabar el curs. La salvació miraculosa de l'equip va situar Granell de cop i volta de Tercera a Segona A i amb una pretemporada per davant per guanyar-se un lloc a la plantilla. Era l'oportunitat de la seva vida i no pensava deixar-la escapar. No ho va fer. S'hi va aferrar amb força i va guanyar-se un lloc a l'onze de Machín. Els fitxatges tardans de Cristian Gómez i Íñiguez el van beneficiar però un cop a la plantilla no van ser capaços de treure'l de l'onze. El seu primer gol a la categoria de plata no va ser una diana qualsevol, sinó un autèntic obús que va enviar una pilota a la xarxa que el porter del Recreativo, Dani Sotres, encara busca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema