Malgrat que el Girona encara li deu calés, el porter basc Juanín Cendoya recorda amb estima els seus dos anys a Montilivi. Sobretot els companys i una afició a qui va deixar anar un «sou collonuts» des del balcó de l'ajuntament en la festa de celebració de l'ascens a Segona B (86-87). Tip de desenganys futbolístics i de voltar, per Almeria, Vitòria, Valladolid i Oriola, el basc se'n va tornar cap a Azpeitia i ara és feliç a Suïssa, desconnectat del futbol i fent d'avi dels seus nets. Enrere queden els anys amb què competia amb Arkonada pel lloc de titular a la Reial Societat. El matx de demà a Anoeta serà com «un derbi» per a ell, que desitja que guanyi el «petit».

Segurament ara a Primera Divisió deu ser més fàcil fitxar pel Girona, però com va arribar-hi vostè l'any 1986 amb l'equip a Tercera?

Doncs resulta que va ser gràcies a Iñaki Azkargorta, que és d'Aizpeitia el meu poble i jugava al Girona. Jo jugava a l'Oriola, a Segona B, i hi havia molts problemes econòmics. Vaig parlar amb ell i vaig venir cap aquí. Ara bé, resulta que quan vaig arribar ell se'n va anar (va fitxar per l'Eibar, de Segona B). «M'has matat!», li vaig dir.

Van ser dues temporades (1986-88). Quin balanç en fa en conjunt?

Bé, prou bo. Vaig viure un ascens i vaig tenir l'oportunitat de conèixer gent i fer molts amics. Tenia molta amistat amb gent com Espigulé, Ramos, Montes...

Aquell ascens al camp del Reus és el seu millor record?

Al marge de les amistats, sí. Però més que el partit en si al camp del Reus, em recordo sobretot de la celebració al balcó de l'Ajuntament. Hi havia molta gent!

Es va atrevir a fer algun parlament?

Sí, oi tant! No sé pas com, però vaig dir una frase en català i vaig acabar amb un «sou collonuts!»

En aquell equip hi havia un jove Delfí Geli.

Sí, ja me'n recordo ja! Sé que és l'actual president del club. Era un vailet però ja ho feia molt bé. També hi havia en Sagué que era un lateral amb projecció. que m'agradava molt. A més a més, teníem en Martín Abad, que qualsevol falta a prop de l'àrea volia dir gol a favor nostre segur. Me'n recordo també d'en Cristo, que venia de l'Espanyol i anava sobrat per la categoria. Era una passada!

De la temporada següent a Segona B no en deu guardar tan bon record.

Va ser un any dolent en què vam acabar baixant a Tercera altre cop. Vaig decidir tornar-me'n cap a casa i dedicar-me a les meves coses.

Amb la directiva va acabar bé?

Vaig denunciar el que em devien però no em van pagar.

El Girona va ser l'últim club de la seva carrera?

No ben bé...Quan vaig plegar del Girona i vaig tornar a Euskadi, em va trucar un amic meu entrenador perquè fitxés per l'Anaitasuna, el poble del costat d'Aizpeitia. Va insistir-hi i al final vaig acceptar. Vaig disputar dos partits però llavors el Girona va denunciar-me a la Federació i em van prohibir continuar jugant.

Així, el Girona encara li deu diners?

El Girona, l'Almeria, l'Oriola... Per això vaig acabar del futbol fins al capdamunt. Pensi que jugar a futbol volia dir anar amunt i avall amb la família amb tot el que suposa a nivell logístic de col·legis, pis...

Ara vist amb distància, tornaria a deixar la Reial Societat per voltar arreu de la Península?

Doncs, sí. Tornaria a córrer el risc. Val la pena. Hi ha coses bones en el futbol. També de dolentes. Anys bons i d'altres de no tan. Tot i això, jo sempre em quedo amb allò positiu i miro sempre endavant. Tant en el futbol com en la vida. És la meva filosofia. Ara em jubilaré aviat i també me'n sortiré.

Ha tornat algun cop a Girona?

Només un cop fa molts anys. M'agradaria venir i retrobar-me amb els meus excompanys un dia.

Tornant al començament de la seva carrera, amb Arkonada al davant, devia ser impossible fer-se un lloc al primer equip de la Reial, oi?

No es pensi! En Luis (Arkonada) era una màquina sí, però quan érem juvenils estàvem tots tau-tau a la selecció de Guipúscoa i també a l'espanyola. Després ell va fer un salt terrible i es va convertir en una màquina.

Tot i estar només un curs al primer equip (4 partits la 1977-78), vostè és un producte del planter donostiarra. Com recorda aquella època a la Reial?

Vaig estar-hi deu anys a la Reial, des dels onze que vaig entrar-hi. Quan era cadet i juvenil, m'entrenava algun dia amb el Sanse (filial) recordo que els dijous fèiem partits contra el primer equip. Em feia una il·lusió terrible enfrontar-me a grans porters com Esnaola o Zubiarrain.

Com era la seva relació amb Arkonada?

Teníem la mateixa edat. Era molt bona. Fins i tot quan em va arribar una oferta de l'Almeria li vaig demanar opinió. Em va dir que no fos ximple i que l'acceptés perquè era econòmicament molt bona. Sempre l'he admirat.

Llavors va començar el tour per Almeria, Alabès, Valladolid i Oriola.

A Almeria hi vaig anar a Segona A i vam pujar a Primera. Ens vam mantenir un any però a la tercera temporada vam baixar. Van aparèixer molts problemes i tots els jugadors vam marxar. Un cop lliure vaig estar una setmana entrenant-me a prova amb l'Atlètic de Madrid fins que em va trucar l'Alabès i vaig acceptar. Van ser els dos millors anys de la meva carrera. Llavors amb el Valladolid vaig guanyar una Copa de la Lliga, però tenia a davant Fenoy, que també era molt totpoderós. Això sí, vaig poder jugar a Atotxa contra la Reial i em va fer il·lusió. Llavors vaig anar a Oriola i vam baixar a Tercera.

Més de 30 anys després que arribés a Montilivi, demà es veurà un Reial-Girona de Primera i amb els gironins per davant a la classificació. Si això li arriben a dir a la seva època...

Era inimaginable! Veure'l a Segona A i ara a Primera és un gran èxit. I més amb la campanya que estan fent. No m'ho hauria pensat mai. A veure què fan a Anoeta. Per mi és com un derbi. Sempre segueixo els equips on he jugat i vull que guanyi el més petit, per tant el Girona.

Veu el Girona amb opcions fins al final de ser a Europa?

Per descomptat. Són regulars. Poden perdre però també guanyar i empatar a qualsevol lloc. Els veig convençuts. Quan a un equip hi ha bon ambient, és molt difícil de batre, encara que l'altre sigui superior tècnicament.

Continua vinculat al futbol d'alguna manera?

No. Vaig acabar-ne molt saturat. Ara vaig amb bici, nedo, jugo a tennis taula i, sobretot, faig d'avi.